Coeficient de conductivitat tèrmica

El coeficient de conductivitat tèrmica és una característica de cada substància i expressa la magnitud de la seva capacitat de conduir la calor. El seu símbol és la lletra grega ${\displaystyle \lambda }$.

Al Sistema Internacional d'Unitats (SI) es mesura en watt / metre × kelvin (W/(m·K)), en kilocaloria / hora × metre × kelvin (kcal/(h·m·K)), al sistema tècnic i en BTU / hora × peu × Fahrenheit (BTU/(h·ft·°F)), al sistema anglosaxó.

El coeficient de conductivitat tèrmica expressa la quantitat o flux de calor que passa a través de la unitat de superfície d'una mostra del material, d'extensió infinita, cares planoparal·leles i gruix unitat, quan entre les seves cares s'estableix una diferència de temperatures igual a la unitat, en condicions estacionàries.

Aquest coeficient varia amb les condicions del material (humitat que conté, temperatura a la qual es fa la mesura), pel qual es fixen condicions per fer-lo, generalment per material sec i 15 °C (temperatura mitjana de treball dels materials de construcció) i en altres ocasions, 300 K (26,84 °C).

Alguns valors típics de conductivitat tèrmica ( λ {\displaystyle \lambda } )

	Conductivitat Tèrmica (W·m-1·K-1)
Acer	47-58
Aigua	0,58
Aire	0,02
Alcohol	0,16
Alpaca	29,1
Alumini	209,3
Amiant	0,04
Bronze	116-186
Zinc	106-140
Coure	372,1-385,2
Suro	0,07
Estany	64,0
Fibra de vidre	0,03-0,07
Glicerina	0,29
Ferro	80,2
Maó	0,80
Maó refractari	0,47-1,05
Llautó	81-116
Liti	301,2
Fusta	0,13
Mercuri	83,7
Mica Moscovita	0,72
Níquel	52,3
Or	308,2
Parafina	0,21
Argent	406,1-418,7
Plom	35,0
Poliuretà	0,018-0,025
Vidre	0,6-1,0

Vegeu també

• Conductivitat tèrmica