forma de música blues originària de Chicago From Wikipedia, the free encyclopedia
El Chicago blues és un tipus de música blues que es va desenvolupar a Chicago, a l'afegir guitarres amplificades, bateria, piano, baix i, en algunes ocasions, saxofon al Delta blues bàsic de guitarres i harmònica. Aquest estil és el resultat, principalment, de la gran migració afroamericana de treballadors pobres del sud dels Estats Units a les ciutats industrials del nord del país, com per exemple, Chicago, durant la primera meitat del segle xx.
Origen | Estats Units d'Amèrica |
---|---|
Creació | 1920 |
Part de | blues i blues elèctric |
El Chicago blues té un repertori de notes musicals més ampli que l'escala estàndard de blues de sis notes; generalment s'afegeixen notes de l'escala major aconseguint així un efecte "jazzero" al mateix temps que es mantenen les característiques essencials del blues. Aquest efecte, el d'afegir notes a una altra escala, no és tan comú ni té tant importància en altres estils, com el Texas blues, en el que s'acostuma a usar "terceres" i "sisenes" majors.
Una altra característica important del Chicago blues és la presència d'una gran quantitat d'acords "novens" dominants, així com la presència de notes "novenes" a les escales.
|
|
|
|
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.