Charles-Augustin Sainte-Beuve

Charles-Augustin Sainte-Beuve
	;
Nom original	(fr) Charles Augustin Sainte-Beuve
Biografia
Naixement	23 desembre 1804 ; Boulogne-sur-Mer (Primer Imperi Francès)
Mort	13 octubre 1869 (64 anys); París (Segon Imperi Francès)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse, 17
Senador del Segon Imperi
	28 abril 1865 – 12 octubre 1869
Seient 28 de l'Acadèmia Francesa
	14 març 1844 – 13 octubre 1869 ; ← Casimir Delavigne – John Lemoinne →
Dades personals
Formació	Lycée Charlemagne ; Liceu Condorcet ; Bourbon college (en)
Activitat
Ocupació	escriptor, catedràtic, crític literari, historiador, polític, aforista, poeta, historiador de la literatura
Ocupador	École Normale Supérieure (1858–1861) ; Collège de France (1854–1869) ; Universitat de Lieja (1848–1849)
Membre de	Acadèmia Francesa (1844–)
Interessat en	Medicina
Moviment	Romanticisme
Obra
Obres destacables	Obres destacables Portraits contemporains (en) ; Causeries du lundi (fr) ; Volupte (en) ; Chateaubriand et son groupe litteraire sous l'empire (en) ; (1829) Vie, poésies et pensées de Joseph Delorme (en) ; (1837) Pensées d'Août, de M. Sainte-Beuve (fr) ; (1863) Les Consolations (en) ; (1873) Lettres à la princesse (fr) ; (1915) Poésies complètes ;
Família
Parella	Adèle Foucher
Premis
	(1822) Concours général; Cavaller de la Legió d'Honor ;

Charles Augustin Sainte-Beuve (Boulogne-sur-Mer, 23 de desembre de 1804 - París, 13 d'octubre de 1869) fou un important crític literari francès i una de les figures més importants en la història literària de França. Tot i que també va escriure poesia i novel·les i va exercir càrrecs de polític, és recordat sobretot per les seves aportacions crítiques i de pensament, i les seves contribucions en publicacions culturals com La Revue Contemporaine. La seva obra més important, Port-Royal, és un estudi sobre la història d'una abadia jansenista que ha exercit una forta influència no solament sobre la història de la religió sinó que ha suposat un model per la seva metodologia crítica i ha esdevingut important en la història de l'estètica. Per no voler ofendre l'opinió eclesiàstica, va atacar fermament Stendhal. Fou nomenat comandant de la Legió d'Honor i elegit membre de l'Acadèmia Francesa el 1844. Les seves idees biografistes sobre l'autor en relació a la seva obra foren criticades per Marcel Proust en el seu llibre Contra Sainte-Beuve.