El xamacoco és una llengua zamucana parlada al Paraguai pels xamacocos. També és coneguda com a xamicoco o xamacoco, tot i que la pròpia tribu prefereix el nom ishír, que també es pronuncia ishiro o jewyo.[1] Quan el terme ishiro (o yshyro o ɨshɨro) i s'utilitza per referir-se a la llengua, una abreviatura per ishir(o) ahwoso, que significa literalment "les paraules, la llengua del poble xamacoco".[2] És parlat per una societat tradicional de caçadors-recol·lectors que ara practica l'agricultura. Els seus parlants són de totes les edats i generalment no parlen bé ni castellà ni guaraní.[3]
Ishír  | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants nadius | 2.000 (2015 ) |
| Autòcton de | departament de l'Alt Paraguai |
| Estat | Paraguai |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües zamucanes | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ceg |
| Glottolog | cham1315 |
| Ethnologue | ceg |
| UNESCO | 2024 |
| IETF | ceg |
| Endangered languages | 1129 |
El xamacoco es classifica com a llengua zamucana, juntament amb l'ayoreo. Les dues llengües es consideren en perill d’extinció.[4] There is relatively little information about the Zamucoan family.
Els parlants de xamacoco viuen a la part nord-est del Chaco Boreal a l’origen del Riu Verde al Paraguai.[3] Se n'ahn identificat quatre dialectes: Héiwo, a l'àrea de Fuerte Olimpo; Ebidóso i Hório, parlada a la regió de Bahía Negra; i Tomaráho, al bosc atlàntic de l'Alt Paraná.[1]
Els parlants d'Hório i Ebidóso eren estimats en 800 el 1970. Menys de 200 persones parlaven Tomaráho aleshores. Al 1930, es calculava que més de 2000 persones parlaven xamacoco.[1]
La flexió de verbs es basa en prefixos personals i la llengua no té tensió.[5] Per exemple, chɨpɨrme teu dosh significa "el martinet pescador menja peix", mentre que chɨpɨra teu wichɨ dosht significa "el martinet pescador menjarà peix". Els noms es poden dividir en possessibles i no possessibles. Els noms possibles es caracteritzen per una prefixació pel qual el substantiu concorda amb el possessor o el modificador genitival.[6] No hi ha diferència entre noms i adjectius en sufixació.[7] La sintaxi es caracteritza per la presència d’estructures para-hipotàctiques.[8] La comparació de la morfologia flexional ha mostrat notables semblances amb l'ayoreo i l'antic zamuco.[9]
El Diccionari Parlat Xamacoco[Enllaç no actiu] ha estat produït per Living Tongues Institute for Endangered Languages.
Vocals
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | ɨ | |
| Quasi-tancada | ɪ | ||
| Semitancada | e | ||
| Mitjana | ə | ||
| Semioberta | ɔ | ||
| Oberta | a | ɑ |
Totes les vocals excepte /ɑ, ə/ tenen formes nasalitzades.[10]
Consonants
| Bilabial | Alveolar | Postalveolar | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | sorda | p | t | k | ʔ | |
| sonora | b | d | g | |||
| Africada | sorda | t͡ʃ | ||||
| sonora | d͡ʒ | |||||
| Fricatives | sorda | s | ʃ | h | ||
| sonora | z | ʒ | ɣ | |||
| Nasal | m | n | ||||
| Aproximant | plana | ɹ | w | |||
| lateral | l | |||||
| Vibrant | r | |||||
- matah debich (IPA: a debitʃ) – dit
- aap (IPA: ap) – guineu/cadell de lleó
- tɨkɨn chɨp owa (IPA: tɪgɪ ʃebɔa) – Moltes gràcies
- ich amatak (IPA: ɪdʒ amaɹtɔk) – Ell menja molt
- ye takmape (IPA: je taɣmabe) – Ell no menja molt
- tɨkɨya oyetɨke (IPA: tɪkija ɔɪhetɪgɪ) – He comprat un gos per a tu
- yok (IPA: jɔk) – Jo
- ich takaha (IPA: i taɣaha) – Jo vaig
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
