Chalossa

La Chalossa —tot i que hauríem de dir-ne Shalossa— (en occità Shalòssa) és una comarca occitana, a la Gascunya, a l'est de Dacs i a l'oest de Tursan. La capital històrica fou anomenada Doasit o Aulès. La principal ciutat és Sent Sever (Landes).^[1][2]

Chalossa

Tipus	regió natural de França
Localització
43° 41′ 36″ N, 0° 43′ 48″ O
Geografia
Part de	Pays de l'Adour landais (en)

Història

Hi podem trobar la primera representació elaborada d'un rostre humà amb la Venus de Brassempouy, una joia del Paleolític superior.^[3]

Durant l'edat mitjana, l'Abadia de Saint-Sever va ser un poderós centre espiritual, econòmic, polític i artístic, integrat en la ruta dels Camins de Sant Jaume a França.^[4] El manuscrit del Beatus de Saint-Sever es conserva avui a la Biblioteca Nacional de França (Ms. Lat. 8878).^[5]

El nom “Chalosse” designava dos arxiprestats, un depenent de la diòcesi de Dax1 i l'altre de la diòcesi d'Aire7,8.

Dacs era la capital d'una subdivisió administrativa amb els romans, el país de tarbel·les,^[6] però vers el segle iv fou subdividida i es va formar una nova divisió administrativa a l'entorn de la ciutat d'Aturensium (Aire). Així la regió de Chalossa va quedar dividida entre Dacs i Aire. Més tard es van formar els bisbats i la part oriental va quedar integrada en el de Tursan (Pagus Aturensis).^[7] Al segle xii el bisbat d'Aire es va dividir en dos arxidiaconats, el de Marsan (a la dreta del riu Ador) i el de Tursan, i la comarca de Chalossa va quedar integrat en aquest darrer amb dos arxiprestats el de Tursan i el de Doasit.

Políticament va quedar inclosa en el vescomtat de Tursan i a la seva extinció el 1120 el país fou infeudat als bisbes d'Aire. Va formar un arxiprestat fins a la revolució.^[8]

Llista d'arxiprestes

• Desconeguts vers 1200-1550
• B. Arnaut deu Cassiet 1270
• Johan de Castaignet vers 1415
• Gaspard d'Ornezan 1561-1572
• Guillem de Vic vers 1587
• Henry de Candalle vers 1610 (senyor de Doazit)
• Christophle de Cloche vers 1611-1612
• Helie Joseph Sanguinet 1617-1628
• Bernard Dubroca 1630-1644
• Raimond de Justes 1644-1660
• Jean Despois 1660-1661
• Raymond Decès 1661-1681
• Jean-César Decès 1681-1686
• Jean de Sainct-Espès 1689-1700
• Jean de Sainct-Girons 1700-1710
• Pierre de Mora 1731-1754
• Simon de Mora 1754-1791, suspès el 28 de febrer de 1791
• Pierre Darcet, 1791, renuncia
• Vacant 1791-1801

Referències

1. «Portrait de la Chalosse» (en francès). Atlas des paysages des Landes, 03-10-2022. Arxivat de l'original el 2024-08-11. [Consulta: 2 febrer 2025].
2. Papy, Louis «La Chalosse». Annales de Géographie, 40, 225, 1931, pàg. 239–258. ISSN: 0003-4010.
3. Simonet, Aurélien «La Dame de Brassempouy et la grotte du Pape (Landes, France) : synthèse des données archéologiques». Archéologie des Pyrénées Occidentales et des Landes, 33, 2021, pàg. 3–28.
4. «Routes of Santiago de Compostela in France». UNESCO World Heritage Convention. [Consulta: 25 febrer 2002].
5. Klein, Peter «Le Beatus de Saint-Sever. Contexte historique et iconographique». Cahiers de Fanjeaux, 51, 1, 2016, pàg. 13–36. DOI: 10.3406/cafan.2016.2247.
6. Jullian, Camille. Histoire de la Gaule: Tome 1 (en francès). BoD - Books on Demand, 2022-08-17, p. 170. ISBN 978-2-38508-009-9.
7. lettres, une Société de savants et de gens de. La grande encyclopédie: inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts par une Société de savants et de gens de lettres (en francès). Société anonyme de la Grande encyclopédie, 1885, p. 534.
8. Iglesias, Hector «Sur l'origine présumée du fractionnement dialectal de la langue basque» (en francès). Arse boletín anual del Centro Arqueólogico Saguntino, 43, 2011, pàg. in press 1.