Hora Central Europea

L'Hora Central Europea o Hora d'Europa Central (de l'anglès: Central European Time, CET) és un dels noms que rep el fus horari que està una hora més que el Temps Universal Coordinat (UTC+1). S'usa en la majoria dels països d'Europa i del Nord d'Àfrica.

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

Zones horàries d'Europa:

Blau clar	Hora d'Europa Occidental (UTC+0)
Blau	Hora d'Europa Occidental (UTC+0) Hora d'Europa Occidental d'Estiu (UTC+1)
Vermell	Hora d'Europa Central (UTC+1) Hora d'Europa Central d'Estiu (UTC+2)
Groc	Hora de Kaliningrad (UTC+2)
Caqui	Hora d'Europa Oriental (UTC+2) Hora d'Europa Oriental d'Estiu (UTC+3)
Verd clar	Hora de Moscou (UTC+3)

Els colors clars indiquen els països sense horari d'estiu.

Monument "15. Meridià", Stargard, Polònia

Durant l'horari d'estiu, s'usa el CEST (UTC+2).

Ús

Aquestos països usen l'hora central europea durant tot l'any:

• Algèria
• Angola
• Benín
• Camerun
• Gabon
• Guinea Equatorial
• Níger
• Nigèria
• República Central Africana
• República del Congo
• República Democràtica del Congo (part occidental)
• Txad

Els països següents i territoris usen l'hora central europea només durant l'hivern, entre la 1:00 UTC de l'últim diumenge d'octubre i la 1:00 UTC de l'últim diumenge de març:

• Albània, des de 1914
• Alemanya, des de 1893
• Andorra, des de 1946
• Àustria, des de 1893
• Bèlgica, als anys 1914–19 i des de 1940
• Bòsnia i Hercegovina, des de 1884
• Ciutat del Vaticà
• Croàcia, des de 1884
• Dinamarca, des de 1894
• Eslovàquia, des de 1890
• Eslovènia, des de 1884
• Espanya, des de 1940 (excepte les Illes Canàries)
• França (metropolitana, des de 1940 amb una pausa entre 1944–45)
• Gibraltar, des de 1957
• Hongria, des de 1980
• Itàlia, des de 1893
• Liechtenstein, des de 1894
• Luxemburg, als anys 1904–18 i des de 1940
• Malta, des de 1893
• Mònaco, des de 1945
• Montenegro, des de 1884
• Noruega, des de 1895
• Països Baixos, des de 1940
• Polònia, als anys 1915–18 i des de 1922
• Macedònia del Nord, des de 1884
• República Txeca, des de 1891
• San Marino
• Sèrbia, des de 1884
• Suècia, des de 1900
• Suïssa, des de 1894
• Tunísia

Namíbia usa UTC+1 entre març i octubre i la resta de l'any té l'horari d'estiu (UTC+2)

Abans de la Segona Guerra Mundial, Lituània usava CET (MET) entre 1920–40. Durant la guerra, Alemanya va posar aquest horari a tots els seus territoris ocupats. A França, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg el CET es va mantindre. Després de la guerra Mònaco, Espanya, Andorra i Gibraltar van instaurar el CET.

Irlanda i el Regne Unit van adoptar experimentalment el CET entre 1968–71; tanmateix, aquest experiment va ser curt i molt impopular, a causa principalment de l'augment d'accidents de trànsit (molts relacionats amb xiquets anant a escola) als foscos matins hivernals. Portugal va usar CET entre 1966–76 i 1992–96.

Anomalies

Degut a criteris polítics, afegits als purament geogràfics, que s'usaren per a confeccionar els fusos horaris, fa que les zones horàries actuals no s'adhereixen amb precisió als meridians. El fus CET (UTC+1), que va ser confeccionat amb termes purament geogràfics, consistiria exactament en l'àrea entre els meridians 7° 30′ E i 22° 30′ E. Com a resultat d'açò, hi ha zones d'Europa que jauen en terreny UTC+1 "físic" però que usen un altre fus (UTC+2 en particular - no hi ha zones UTC+1 "físiques" que usen UTC); contràriament, hi ha àrees europees que se n'han anat a la zona UTC+1 encara que la seua zona típica siga UTC, UTC-1 (Galícia) o UTC+2 (zones orientals de Noruega, Polònia i Sèrbia). Tot seguit hi ha una llista d'"incongruències":

Gibraltar va mantindre UTC+1 tot l'any fins que s'obriren les fronteres amb Espanya el 1982 quan va adoptar el CEST.

Vegeu també

• Horari d'estiu
• Horari d'hivern