Celso Bugallo Aguiar
actor espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
actor espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Celso Bugallo Aguiar (Lagarei-Vilalonga-Sanxenxo, Pontevedra, 1947) és un actor gallec. La seva marxa en el món de la interpretació comença en els anys 70.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 març 1947 (77 anys) Lagarei (Pontevedra) |
Activitat | |
Ocupació | actor de teatre, actor de cinema |
Activitat | 1999 - |
Premis | |
| |
Bugallo es va iniciar en el món de l'actuació en Logronyo, on va viure sis anys durant la seva joventut i va ser membre dels grups independents Lope de Rueda i Adefesio Teatro Estudio de Ricardo Romanos, a més de fundar i dirigir el JUBY (Juventud Unida del Barrio de Yagüe), on residia, i que va guanyar en 1976 el Premi Nacional de Comèdies de Teatre amb El retablo del flautista, de Jordi Teixidor i Martínez.[2]
Convertit en un dels millors actors teatrals de l'escena nacional, Bugallo no va debutar al cinema fins als 52 anys a les ordres de José Luis Cuerda a La lengua de las mariposas. Des de llavors es revela com un dels secundaris més reeixits del cinema nacional gràcies a títols com Los lunes al sol, de Fernando León de Aranoa, i La vida que te espera, de Manuel Gutiérrez Aragón.
És una de les cares més familiars en les sèries i pel·lícules gallegues recents, encara que a nivell nacional, el reconeixement li arriba de la mà d'Alejandro Amenábar, amb el seu paper de germà de Ramón Sampedro a Mar adentro, interpretació que li va valer un Goya al millor actor secundari i el premi de la Unión de Actores y Actrices.
Un altre gran paper al cinema li arriba amb la pel·lícula La noche de los girasoles (2006), com Amadeo, el caporal de la Guàrdia Civil d'un llogaret de Castella i Lleó, on la seva interpretació és molt notable: personifica un caimà experimentat en l'ofici, impregnat d'humanitat i finesa, i tria no complir amb el seu deure per amor a la seva filla.
Entre els seus treballs més recents destaquen 53 días de invierno (2006), Pudor (2007) i Agallas (2009). Així com en papers protagonistes a Cenizas del cielo (2008) i Amador (2010), la seva segona col·laboració amb Fernando León de Aranoa.[3]
Té una llarga experiència en el teatre i és fundador de les companyies teatrals Olimpo y Zanahoria T.E., a més d'haver pertangut a altres companyies gallegues i logronyeses. Duu a terme diversos muntatges a Galícia entre 1988 i 1992. El 1995 funda l'Aula de Formació d'Actors de Pontevedra, exclusivament dedicada a la formació d'actors sobre la base de les teories de Stanislavsky i dirigeix multitud de muntatges, la majoria representats en gallec. També ha treballat a televisió, on s'ha fet ressò per la seva participació a la sèrie Fariña com a pare de Sito Miñanco.[4]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.