Els cefalocordats (Cephalochordata), també anomenats llancetes, són un subembrancament d'animals cordats, els més propers als vertebrats. El seu principal interès científic rau en la seva relació amb els cordats.[1] Només se'n coneixen unes 25 espècies, agrupades en dues famílies i tres gèneres. Estan formats per un cos allargat i translúcid, sense cap i amb un notocordi que va d'un extrem a l'altre, flanquejat per files de músculs que els permeten desplaçar-se per l'aigua i enterrar-se al llit marí. Disposen d'una gran cavitat faríngea amb fenedures branquials. A diferència dels vertebrats, el nervi dorsal (característic també de tots els cordats) no està protegit per ossos. Malgrat les grans semblances que tenen amb els vertebrats el conjunt dels seus caràcters específics suggereixen que no poden ser els avantpassats dels vertebrats i s'han de considerar, com es fa actualment, un grup germà. La seva alimentació es compon bàsicament de plàncton.
Díaz, J.;Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales(en castellà). Editorial Síntesis,1998. ISBN 84-7738-591-2.
.svg){kind=icon}
