Cecília Marín Gratacós
Metgessa catalana From Wikipedia, the free encyclopedia
Cecília Marín Gratacós (Banyoles, 16 de juliol de 1903 – Barcelona, 13 de juliol de 1959) fou una metgessa banyolina.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juliol 1903 Banyoles (Pla de l'Estany) |
| Mort | 13 juliol 1959 (55 anys) Barcelona |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | metgessa |
Marín va ser la primera dona gironina a obtenir el títol de Medicina í també la primera dona inscrita en l'Organisme Professional de Metges.[3][4] Per aquest motiu, els seus companys i amics sovint l'anomenaven «la nostra Trótula».[4] La seva vocació sempre va ser molt intensa i per aquesta raó, a Girona, els companys professionals de Marín en feien broma, atribuint aquesta vocació a la seva identificació amb les goges benèfiques de les Estunes, que apartaven els homes del Mal.[5]
Marín nasqué en el si d'una família molt coneguda a Banyoles; el seu pare era conservador del Museu Darder.[4] Marín va desenvolupar la seva vocació a causa de l'admiració que sentia per la seva tia, la doctora Montserrat Bobé, una de les primeres metgesses catalanes.[2] Va estudiar al col·legi de la vila i va fer el batxillerat a Girona, a les Escolàpies i a l'Institut General i Tècnic.[3][6] El 1921 va obtenir el Grau de Batxiller, el curs 1922-23 es va matricular a la Facultat de Medicina[7] a la Universitat de Barcelona i obtingué Matricula d'Honor.[8][9] Va acabar la carrera el 1928 i va rebre el títol l'any següent, 1929.[7]
Va exercir la seva professió principalment a Barcelona,[5] especialitzant-se en ginecologia i pediatria.[2] Va començar a treballar en el Centre de Puericultura de Can Tunis[4] i va ser nomenada metgessa ajudant de la Clínica Mèdica de la Facultat. També exercia a Girona, on va obrir un consultori al carrer Nou, que atenia alguns dies per setmana.[2][4] A les seves consultes alleugerí força pacients amb dificultats per tenir descendència, quasi obligada a l'època, sobretot en cases benestants. Aquesta tasca d'ajuda en la fertilitat va ser la causa per la qual va rebre més gratificacions.[4] Per primera vegada a Catalunya, realitza una fertilització artificial i se la considera pionera en la pràctica de la fecundació artificial a Catalunya.[5][1]
El 1934, junt amb el seu marit, el metge i bacteriòleg barceloní Antoni Valls,[10] va investigar l'epidèmia estreptocòccia registrada a Catalunya entre 1929 i 1933. Gràcies a aquest treball va rebre la Medalla d'Or de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i va poder ingressar en aquesta institució.[2] Altres dels seus treballs destacats versaven sobre les proves tècniques analítiques per al diagnòstic de l'embaràs i sobre les relacions de la flora vaginal amb el pH del medi i amb les carències alimentàries.[2][3]
Amb l'esclat de la Guerra Civil, Marín i el seu marit varen ser denunciats de voler enverinar les aigües de Barcelona, una acusació que al 1938 comportà depuració i engarjolament per a tots dos. Cecília Marín va patir set mesos de captivitat a la presó de dones de les Corts.[4] La seva salut va quedar tan afectada que va haver d'abandonar la pràctica de la medicina.[2][3] Tot i així, amb la salut molt afeblida, durant els primers anys de la postguerra encara va treballar per a les institucions sanitàries alemanyes a Barcelona i va instituir les revisions periòdiques –una tasca pionera– al Col·legi Alemany de Barcelona.[2]
Va morir el juliol del 1959 i va ser enterrada al cementiri de Sant Genis dels Agudells, a Barcelona.[1]
Reconeixement i memòria
La Reial Acadèmia de Medicina va crear el «Premi Cecília Marín» per tal de reconèixer la trajectòria professional de metges i metgesses.[11][12]
Des de 2003, un dels carrers de Banyoles porta el seu nom, el carrer de Cecília Marín i Gratacós.[2]
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.