Castell d'or

El Castrum Auri o Castell d'or va ser un castell que estava situat a Santpedor.

Infotaula edifici Castell d'or
Dades
Tipus	Castell

Descripció

Probablement es trobava al Serrat de Castellnou, en l'anomenada Costa de la Vila. Ha desaparegut qualsevol rastre que faci suposar res del seu bastiment. Devia ésser una gran fortificació que presidia l'alou comtal de Santpedor.^[1] La inexistència de cap vestigi suggereix la possibilitat que fos construït de fusta,^[2][3] encara que també s'apunta una altra hipòtesi, la que prefigura una construcció de pedra, destruïda durant la ràtzia d'al-Mansur l'any 999 quan va arrasar Manresa. Les seves restes podien haver servit de parament de l'església i mas de Torrabadal, al terme de Castellnou de Bages. En qualsevol cas, abandonat pacíficament o violentament, apareix ben aviat documentat el Castell Nou, al terme de Buc.^[4][5]

Tot i que no queden restes del castell, sí que en va subsistir la cisterna, situada a uns vint metres més avall en direcció nord, si bé actualment no es veu ja que a la dècada del 1980 va ser omplerta de terra. Segons l'estudiós de patrimoni medieval Xavier Sitjes i Molins, que la va documentar abans que fos tapada, la cisterna té una forma més o menys triangular, amb els angles arrodonits, i medeix 1,80 m per 1,60 m. És excavada a terra, amb les parets de pedres irregulars, més llargues que altes, i devia tenir una coberta de falsa volta (com la de les barraques de vinya), de la qual se'n veia l'arencada. Una escala de lloses encastades a la paret permetien baixar-hi fins al fons. La cisterna devia rebre l'aigua de la pluja per algun regueró que la recollia del voltant del castell. L'estudiós creu que la funció de la cisterna era la de proveir aigua a la fortalesa, ja que en aquella zona el terreny és de tapàs, no apte per al conreu.^[6]

Fonts documentals

Butlla papal

És esmentat en una butlla del papa Benet VII (any 978) entre els territoris i possessions del bisbat de Vic (Ausona). Aparentment estava situat al costat o formant part d’un alou del comte Sunyer I de Barcelona que es pot relacionar amb el Comtat d'Osona. Els historiadors relacionen aquest castell amb el Castell d’or de Santpedor.^[7][8]

Acta de venda

Una acta de venda d’unes terres del comtat de Manresa, de l’any 973, esmenta que són properes a un “castrum Auri”. Els venedors, Esclua i Leutella, la reten als compradors, Guifré i Guisló, a canvi de 1 sou i 8 diners.^[9]

Possible relació amb Guifré el Pilós

L'historiador andalusí Abu-Marwan ibn Hayyan anomena el comte Guifré Anqadid ibn al-Mundir —«Anqadid, fill d'al-Mundir»—, i com explica l'historiador Ramon d'Abadal el nom d’Anqadid no és sinó una mala grafia àrab del nom Guifrid, mentre que el cognom ibn al-Mundir —«fill d'al-Mundir»— seria el títol honorífic que els musulmans haurien donat al pare de Guifré —Sunifred d'Urgell— i que significa 'l'inigualable', 'el que no té par'. La identificació queda totalment confirmada al final del text, quan s'esmenta que el successor en el comtat de Barcelona fou el seu fill, Sunīr —Sunyer I de Barcelona—:^[10]

L'historiador andalusí Abu-Marwan ibn Hayyan al-Qurtubí (Còrdova, 987- ibídem, 1075) narrà la mort del comte Guifré de Barcelona en la seva obra Al-Muqtabis fi Tarikh al-Andalus

«	Any 284 de l'hègira [897-898 dC]. Ath-Thaghr al-Alà [La Frontera superior]. En aquest any, el senyor d'Ath-Thaghr al-Alà [frontera superior] Lubb ibn Muhammad al-Qāsī va atacar el castell d'Aura, als dominis de Barcelona, seu de l'usurpador franc. Lubb va prendre el castell, el cremà i va ocasionar danys a l'enemic. En trobar-se amb el qumis [comte] d'aquells dominis Anqadid ibn al-Mundir [Guifré el Pelós], pare de Sunīr [Sunyer], l'obligà a fugir, dispersà les seves tropes i, en aquest dia, en lluita, clavà un cop de llança a l'usurpador Anqadid [Guifré el Pelós] del qual va morir pocs dies després. Al·là va posar de manifest el gran favor que té cap als musulmans! El fill d'Anqadid, Sunīr [Sunyer] —al qual Al·là maleeixi—, va heretar la dignitat del seu pare.	»
— Abu-Marwan ibn Hayyan al-Qurtubí

El comte Guifré morí en la lluita contra l'islam l'11 d'agost de 897, prop del castell d'Aura,^[11] durant la ràtzia islàmica del 897. Les seves despulles romanen al monestir de Santa Maria de Ripoll.

El castell d'Aura esmentat per Abu-Marwan ibn Hayyan al-Qurtubí mai no ha estat identificat per la historiografia. L'historiador Albert Benet presentà la possibilitat que el "castell d'Aura" fos el Castell d'or de Santpedor.^[12]

Referències

1. Josep-Maria Puigjaner. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 265–. ISBN 978-84-393-6189-3.
2. Philippe Durand. Le château-fort. Editions Jean-paul Gisserot, 1999, p. 11–. ISBN 978-2-87747-435-1.
3. Fiona Macdonald. Knights, Castles, and Warfare in the Middle Ages. Gareth Stevens Publishing LLLP, 15 desembre 2005, p. 14–. ISBN 978-0-8368-5895-2.
4. Rubí i Casals. Història de les comarques de Catalunya Bages. 2a edició, 1988. ISBN 8486538084.
5. Salvador Ginesta. La Comarca del Bages. L'Abadia de Montserrat, 1987, p. 267–. ISBN 978-84-7202-860-9.
6. Sitjes i Molins, Xavier «Un castell de fusta al Bages, a Granera». Dovella. Centre d'Estudis del Bages, núm. 76, estiu 2002, p. 29-31.
7. Enrique Flórez; Manuel Risco; Antolín Merino España sagrada: Theatro geographico-historico de la iglesia de España. Origen, divisiones, y terminos de todas sus provincias. Antiguedad, traslaciones, y estado antiguo y presente de sus sillas, en todos los dominios de España, y Portugal. M. F. Rodriguez, 1774, p. 255–.
8. Revista histórica: publicacion mensual de ciencias históricas y bellas artes, 1874, p. 10–.
9. Ramon Ordeig i Mata. Els Comtats d'Osona i Manresa. Institut d'Estudis Catalans, 1999, p. 822–. ISBN 978-84-7283-469-9.
10. Los Banu Qasi (714-924), pàg. 67
11. «Castell d'or». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
12. Morí el comte Guifred a Santpedor? Albert Benet i Clarà.