Cascavell

El cascavell o picarol és un instrument idiòfon consistent en un recipient metàl·lic, sovint esfèric, dins del qual hi ha una bola del mateix material que pica contra les parets en ser sacsejat.^[1] El recipient fa alhora de cos vibrant i de caixa de ressonància; l'esfera té una ranura o obertura per facilitar la ressonància. És un instrument de so indeterminat, sovint agut i de poca intensitat, que només pot fer ritmes.^[2]

Cascavell

Tipus	thin bell (en) i crotal bell (en)
Classificació Hornbostel-Sachs	112.1

La forma habitual de presentar-se són diversos cascavells –de la mateixa mida, forma i material, per tal de produir tots el mateix so–, que s'acostumen a subjectar a una estructura rígida (de fusta, plàstic o altres materials) o flexible (de cuir, etc.) que sigui fàcil d'agafar i de sacsejar. També els trobem cosits a diverses peces de roba que porten els balladors en alguns balls i danses (ball de bastons,^[3] entre altres), de manera que els moviments dels balladors s'acompanyen amb la percussió dels cascavells. Igualment es troben en collars per a animals (gats, ocells de presa), per saber on són, o bé en guarniments de gala als cavalls.

Tradicionalment es considera un instrument de percussió, i en la classificació de Hornbostel-Sachs apareix en el número 112.13, els anomenats "sonalls de recipient".^[4][5]

Referències

1. «cascavell». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 21 agost 2022].
2. Beck, John H. Encyclopedia of Percussion (en anglès). Routledge, 2013-11-26, p. 83. ISBN 978-1-317-74768-0.
3. Llanes, Maria Garganté. Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc. L'Abadia de Montserrat, 2011, p. 28. ISBN 978-84-9883-375-1.
4. Abril, Carlos R.; Gault, Brent M. General Music: Dimensions of Practice (en anglès). Oxford University Press, 2022-07-22, p. 39. ISBN 978-0-19-750901-2.
5. В, Мацієвський І. Музичні інструменти гуцулів.: Науково-популярне видання (en ucraïnès). Нова Книга, 2012, p. 424. ISBN 978-966-382-401-7.

Viccionari