From Wikipedia, the free encyclopedia
La dinastia Estuard neix d'una família d'origen bretó i escocès. Regnaren a Escòcia durant 343 anys (1371-1714) i a Anglaterra durant un període d'uns cent anys. En anglès el llinatge s'escriu Stuart, com en francès (o Stewart). A Escòcia s'escriu Stewart i es pronuncia «Sturt».
|
|||||
| Símbol oficial | tartà de la dinastia Estuard  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | casa reial dinastia | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1371 | ||||
| Fundador | Robert II d'Escòcia | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Format per | |||||
| Part de | Clan Stewart (en)  | ||||
Localització geogràfica  | |||||
| Història d'Anglaterra | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
|||||||
| PRE-ANGLATERRA | |||||||
| GB prehistòrica aEC–43 aEC | |||||||
 Britànnia romana 43-410 | |||||||
| ANGLATERRA MEDIEVAL | |||||||
 A. a-saxona 410-1066 | |||||||
| H. anglosaxona 475-827 | R d'A | ||||||
.svg){kind=small} A-normands 1066-1154 |
927– | ||||||
.svg){kind=small} Plantagenet 1154-1485 |
1649 | ||||||
 C. Lancaster 1399-1471 |
.svg){kind=small} | ||||||
| ANGLATERRA MODERNA | |||||||
 C. de York 1461-1485 |
|||||||
 Casa de Tudor 1485-1603 |
|||||||
.svg){kind=small} Casa d'Estuard 1603-1649 | |||||||
.svg){kind=small} Commonwealth d'Ang 1649-1653 | |||||||
 El Protectorat 1653-1660 | |||||||
 Restauració anglesa 1660-1688 | |||||||
 Revolució Gloriosa 1688-1707 | |||||||
| A. CONTEMPORÀNIA | |||||||
.svg){kind=small} R. de la GB 1707-1837 | |||||||
 Època victoriana 1837-1922 | |||||||
.svg){kind=small} Regne Unit 1922- | |||||||
Els Estuards han gaudit de nombrosos títols al llarg de la història com comtes d'Arundel i de Lennox, comtes de Moray, marquesos de Bute, ducs d'Albany o ducs d'Aubigny.
El fundador de la família Estuard fou Alan Fitzalan (v1104-1177), d'ascendència bretona i escocesa, a qui anomenaven Alain "Le Steward" Fitzalan, perquè era el senescal o majordom dels comtes de Dol-de-Bretagne. Amb el temps el càrrec esdevingué el cognom de la família.[1] Rebé del rei escocès el títol de Lord Great Steward of Scotland (Senyor Gran Senescal d'Escòcia) que utilitzaran cada cap dels Estuards al llarg de les generacions. Des de la seva arribada a Escòcia, els Estuards han estat molt units a les dinasties reials del regne, els Mac Alpin i els Bruce.
El seu net Alan es casà amb Eve de Galloway que era una neta del rei anglès Enric I, de la dinastia Normanda.
El seu descendent Robert II, fill de Walter Estuard (1292-1326), fou el primer Estuard rei d'Escòcia. Estava casat amb la princesa Marjorie Bruce d'Escòcia, filla del rei Robert I d'Escòcia. Així s'inicià el canvi de dinastia reial escocesa amb la casa Estuard.
El rei Jaume IV d'Escòcia, que heretà les males relacions amb els reis Tudors d'Anglaterra, intervingué amb un tractat de pau amb el rei Enric VII d'Anglaterra i es casà amb la princesa Margalida d'Anglaterra el 1503. D'aquest matrimoni nasqué Jaume V d'Escòcia.
Quan es quedà vídua, la reina Margalida es casà amb el cavaller Archibald Douglas, Comte d'Angus, i tornà a ser mare de nou. La seva filla fou la mare d'Enric Estuard, Lord Darnley i primer duc d'Albany, que es casà amb l'hereva al tron escocès, Maria Estuard. La darrera Estuard reina d'Escòcia, Maria I fou assassinada per ordre de la reina Elisabet I d'Anglaterra el 1587, i es generà una greu crisi social al regne escocès.
Del matrimoni d'Enric i Maria nasqué un fill, el futur Jaume VI d'Escòcia, qui heretà també el tron anglès el 1603 amb el nom de Jaume I d'Anglaterra. La unió dels trons escocès i anglès formalitzà el regne de la Gran Bretanya.
El seu fill, Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia que tenia molt bones connexions amb França, tampoc ajudà a millorar les relacions amb els seus súbdits en casar-se el 1625 amb una princesa francesa, Enriqueta Maria de França, filla del rei Enric IV de França i Maria de Mèdici.
A Anglaterra esclatà la primera Guerra Civil el 1642. El rei Carles I Estuard, que pretenia agrupar totes les illes britàniques sota una única corona, fou capturat i ajusticiat el 1649 i s'establí una república anomenada Commonwealth d'Anglaterra.
Mort de Carles I, el succeí el seu fill, Carles II, que fou reconegut immediatament a Escòcia, però no a Anglaterra, on era viva la guerra. Després de la derrota a la batalla de Worcester (1651) Carles II va marxar a l'exili durant nou anys al continent europeu. Primer s'establiren a França i després als Països Baixos espanyols i als Països Baixos del nord
El 1660 es produí la restauració anglesa, i entre 1660 i 1685 Carles II regnà a la Gran Bretanya (Anglaterra, Gal·les, Irlanda i Escòcia). Molt unit a França, era un home de creences catòliques que va voler atorgar una llei que donés llibertat religiosa pel poble britànic. La coneguda llei era la "Reial Declaració de Indulgencia" de 1672, però el parlament el va obligar a retirar-la. Morí el 1685 reconvertit al catolicisme.
A Carles II el succeí el seu germà, Jaume II d'Anglaterra. Aquest nou monarca va combatre dues rebel·lions internes a Anglaterra. Morí el 1689 després convertir-se al catolicisme com havia fet el seu germà.
A Jaume II el succeïren la seva neboda Maria Estuard (coronada Maria II d'Anglaterra i Escòcia, filla de Jaume II d'Anglaterra) i el seu marit Guillem d'Orange-Nassau (que regnà com Guillem III d'Anglaterra). Foren entronitzats reis de la Gran Bretanya l'11 d'abril de 1689. Guillem III morí el 1702.
Als reis Guillem III i a Maria II d'Anglaterra, el succeïren al tron la seva filla, la princesa hereva Anna Orange, Anna I d'Anglaterra, el 1702. La futura reina havia tingut molts de problemes per donar fills sans i després de molts avortaments i nens que morien al néixer, tingué al príncep Guillem, duc de Gloucester, que morí amb onze anys el 1701, provocant una forta crisis dinàstica.
La llavors hereva al tron, fou coneguda pel famós "Acte d'Establiment" de 1701 que exclou els catòlics de pujar al tron de la Gran Bretanya, i així deixar fora de successió al pretendent més vell de la família Estuard. En cas de morir sense descendència la reina Anna, passaria el tron a la dinastia Hannover, (veure Regne de Hannover) en mans de Sofia del Palatinat, electora de Hannover, luterana i descendent del rei Jaume I Estuard d'Anglaterra. Durant el regnat de la reina Anna I, Anglaterra tingué una forta relació en la coneguda Guerra de Successió d'Espanya (1700-1715), ja que va estar al costat del pretendent al tron espanyol, l'emperador Carles VI d'Habsburg.
Aquesta reina morí el 1714 deixant al tron a Jordi I d'Anglaterra, i a la nova dinastia, els Hannover. Jordi era fill de l'hereva de la reina Anna d'Anglaterra, però aquesta morí el 28 de maig de 1714.
Flaad II va fer el possible per ajudar a Anglaterra per aconseguir la Bretanya, lloc on els Estuards feren riqueses.
1649-1660: Interregne. República d'Escòcia i Anglaterra amb el protectorat d'Oliver i Richard Cromwell.
1688: Deposició del tron del rei Jaume II d'Anglaterra.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
