Carles IV de França

Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Carles IV de França

Carles IV el Bell
Nom original	(fr) Charles IV de France
Biografia
Naixement	18 maig 1294 Creil (França)
Mort	1r febrer 1328 (33 anys) Vincennes (França)
Causa de mort	tuberculosi
Sepultura	basílica de Saint-Denis
Rei de França
3 gener 1322 – 1r febrer 1328 ← Felip V de França – Felip VI de França →
Sobirà de Navarra
3 gener 1322 – 1r febrer 1328 ← Felip V de França – Joana II de Navarra →
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	monarca
Altres
Títol	Rei de Navarra Rei de França
Família	Dinastia Capet
Cònjuge	Joana d'Evreux (1324–1328) Maria de Luxemburg (1322–1324) Blanca de Borgonya (1308–1322)
Fills	Maria de França  () Joana d'Evreux Blanca de França  () Joana d'Evreux
Pares	Felip IV de França   i Joana I de Navarra
Germans	Elisabet de França Lluís X de França Felip V de França
Parents	Joan el Cec, cunyat

Orígens familiars

Va néixer el 1295 sent el sisè fill del rei Felip IV de França i la reina Joana I de Navarra.

Era net per línia paterna del rei Felip III de França i la princesa Elisabet d'Hongria, i per línia materna d'Enric I de Navarra i Blanca d'Artois. Fou germà petit dels reis Lluís X i Felip V.

Núpcies i descendents

Es casà vers el 1306 amb Blanca de Borgonya, filla d'Otó V de Borgonya i Matilde d'Artois. D'aquest casament nasqueren:

• el príncep Felip de la Marca (1314-1322)
• la princesa Joana de la Marca (1315-1321)

El 7 de setembre de 1322 Carles IV obtingué el divorci de Blanca, que havia estat acusada de tenir relacions adúlteres a la Torre de Nesle, i es casà, en segones núpcies, el 21 de setembre d'aquell mateix any a París amb Maria de Luxemburg, filla de l'emperador Enric VII i Margarida de Brabant. D'aquesta unió nasqueren:

• la princesa Margarida de França (1323)
• el príncep Lluís de França (1324)

Es casà, en tercers núpcies, a Brie el 5 de juliol de 1325 amb Joana d'Evreux, filla del comte Lluís d'Evreux i Margarida d'Artois. D'aquesta unió nasqueren:

• la princesa Joana de França (1326-1327)
• la princesa Maria de França (1327-1341)
• la princesa Blanca de França (1327-1392), casada el 1344 amb el duc d'Orleans Felip d'Orleans

Ascens al tron

Casament de Carles IV i Maria de Luxemburg, pintat per Jean Fouquet (segle xv)

Fou coronat rei de França el 1322 a la catedral de Reims com a successor del seu germà Felip V de França.

El 1327 va ajudar la seva germana Isabel de França a lluitar contra el seu espòs, el rei Eduard II d'Anglaterra. Eduard II en lluita contra el Parlament anglès i la seva esposa fou derrotat i capturat per Carles IV, el qual el manà tancar al castells de Berkeley, on morí assassinat.

Durant els set anys de regnat Carles IV va incrementar els impostos i va confiscar possessions dels seus enemics.

Mort i successió

Carles IV va morir al castell de Vincennes l'1 de febrer de 1328, sent enterrat al costat de la seva tercera esposa a la Catedral de Saint-Denis.

Va morir sense deixar cap hereu mascle, per la qual cosa s'acabà la línia directa de la Dinastia Capet. Dotze anys abans la Llei Sàlica s'havia impostat per controlar la successió de la Corona francesa, per la qual cosa s'eliminava la seva filla Maria de França de la successió al tron.

A la mort de Carles IV la seva esposa estava embarassada, el que suposava el possible naixement de l'hereu successor. Aquesta possibilitat comportà la instauració d'una regència del seu cosí Felip de Valois, fill de Carles I de Valois. Dos mesos després la vídua va donar a llum una altra nena, per la qual cosa quedava descartada del tron.

En aquells moments Joana de Navarra, filla primogènita de Lluís X de França, i el seu marit Lluís III d'Evreux, nebot de Felip IV, reclamaren altre cop els seus drets sobre el Regne de Navarra, en el qual la Llei Sàlica no imperava.

El mes de maig Joana de Navarra fou coronada reina de Navarra, al costat del seu marit, mentre Felip de Valois va esdevenir rei de França amb el nom de Felip VI de França. A partir d'aquell moment la Llei Sàlica va ser reinterpretada per prohibir no només la possibilitat que una dona ascendís al tron francès sinó que eliminà la descendència femenina de la línia successòria.

Precedit per: Felip V el Llarg	Rei de França 1322-1328	Succeït per: Felip VI l'Afortunat
	Rei de Navarra 1322-1328	Succeït per: Joana II amb Felip III Evreux

Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos del 987 a 1870

987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226    Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII

1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350    Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI

1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559    Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II

1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792    Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI

1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870      -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III

Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte