Carles Domènec Eusebi de Borbó

Carles Domènec Eusebi Rafael de Borbó i de Borbó-Parma (El Pardo, 5 de març de 1780 - Aranjuez, 11 de juny de 1783), anomenat Carles Antoni en algunes fonts,^[1][2] va ser infant d'Espanya, cinquè fill de Carles IV, mort en la infància.

Carles Domènec Eusebi de Borbó

Retrat de l'infant, obra d'Antonio Carnicero. Patrimoni Nacional.
Biografia
Naixement	5 març 1780 Palau Reial d'El Pardo (Comunitat de Madrid)
Mort	11 juny 1783 (3 anys) Palau d'Aranjuez (Comunitat de Madrid)
Altres
Títol	Infant d'Espanya
Família	Casa de Borbó a Espanya
Pares	Carles IV d'Espanya   i Maria Lluïsa de Borbó-Parma
Germans	Carles Climent de Borbó Carlota Joaquima de Borbó Maria Lluïsa Carlota de Borbó Maria Amàlia de Borbó Maria Lluïsa de Borbó i de Borbó-Parma Felip Maria de Borbó Carles Maria Isidre de Borbó Ferran VII d'Espanya Francesc de Paula de Borbó Maria Teresa de Borbó i de Borbó-Parma Carles Francesc de Paula de Borbó Felip Francesc de Paula de Borbó
Premis
Orde del Toisó d'Or

Nascut a El Pardo el 5 de març de 1780,^[3][4] va ser el cinquè fill de Carles IV d'Espanya i de la seva esposa, Maria Lluïsa de Borbó-Parma, quan encara eren prínceps d'Astúries.^[5][6] En va ser padrí de bateig el seu avi patern, el rei Carles III d'Espanya.^[7] El mateix dia del naixement va ser nomenat cavaller de l'orde del Toisó d'Or.^[8]

El natalici va ser un esdeveniment que va ser celebrat a diferents poblacions, tant de la península com de les colònies americanes i asiàtiques,^[9] amb la realització de rogatives.^[10] Pel mateix motiu es van compondre un poema al·legoria del seu naixement titulat La Paz y la Guerra de Tomás de Iriarte,^[11] una arenga per part de la Reial Acadèmia de la Història,^[12] entre d'altres.

Durant la seva curta vida, van ser dides seves Apolinaria García-Suelto, que més tard va ser substituïda per Francisca Mónica Rodríguez.^[7] Carles va morir prematurament a Aranjuez l'11 de juny de 1783, amb tres anys.^[5][13] El seu cos va ser traslladat al monestir d'El Escorial el 14 de juny, i reposa al Panteó d'Infants.^[1][2]

Referències

1. Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). vol. 7. Madrid: Imprenta de D. Pascual Madoz, 1850, p. 537.
2. Quevedo, José. Historia del Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comúnmente del Escorial, desde su origen y fundación hasta fin del año de 1848 (en castellà). Madrid: Establecimiento Tipográfico de Mellado, 1849, p. 369.
3. Nieva Soto, Pilar; Montalvo Martín, Francisco Javier. «El platero madrileño Martín de Alcolea (1731-d. 1810)». A: Estudios de platería: San Eloy 2010 (en castellà). Múrcia: Universidad de Murcia, 2010, p. 524.
4. Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de Ultramar (en castellà). vol. 7. Madrid: Imprenta de D. Pascual Madoz, 1850, p. 537.
5. Fluvià i Escorsa, Armand de «Genealogía de las casas soberanas». Hidalguía, núm. 46, 1961, pàg. 417.
6. Rodríguez, Manuel. Retratos de los reyes de España desde Atanarico hasta nuestro católico monarca Don Carlos III (en castellà). vol. 3-4. Madrid: Lorenzo de San Martín, 1790, p. 433.
7. Quintana Bermúdez de la Puente, Covadonga de. «Carlos Domingo Eusebio Rafael de Borbón y Borbón» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 26 gener 2022].
8. Pinedo y Salazar, Julián de. Historia de la insigne Orden del Toyson de Oro (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta Real, 1787, p. 562.
9. Matute y Gavira, Justino. Anales eclesiásticos y seculares de la muy noble y muy leal ciudad de Sevilla (en castellà). vol. 3. Sevilla: Imprenta de E. Rasco, 1887, p. 5.
10. Lores Mestre, Beatriz. Fiesta y arte efímero en el Castellón del setecientos: celebraciones extraordinarias promovidas por la Corona y por la Iglesia (en castellà). Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 1999, p. 50-51.
11. Sempere y Guarinos, Juan. Ensayo de una biblioteca española de los mejores escritores del reynado de Carlos III (en castellà). vol. 6. Madrid: Imprenta Real, 1789, p. 209.
12. Memorias de la Real Academia de la Historia (en castellà). vol. 1. Madrid: Imprenta de Sancha, 1796, p. XVIII.
13. Balaguer, Víctor. Los frailes y sus conventos: su historia, su descripción, sus tradiciones, sus costumbres, su importancia (en castellà). vol. 2. Madrid i Barcelona: Llorens Hermanos, 1851, p. 28.