Remove ads
periodista català From Wikipedia, the free encyclopedia
Carles Bosch i Arisó (Barcelona, 1952) és un periodista i cineasta català. Ha estat un dels fundadors de programes com 30 minuts i Sense ficció per a TV3. La seva carrera en el cinema documental com a director i guionista l'ha portat a explicar moltes històries amb la seva càmera: la Revolució de Vellut a Praga (Txecoslovàquia des del cor de la revolta), la història dels cubans que intenten emigrar cap a Miami com poden (Balseros), històries d'amor dins la presó (Septiembres) i com Pasqual Maragall i la seva família lluiten contra l'Alzheimer (Bicicleta, cullera, poma). Vol explicar la realitat, sense renunciar a fer un relat interessant per a l'espectador. La seva gran passió és la música reggae jamaicana.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1952 (71/72 anys) Barcelona |
Formació | Universitat de Barcelona |
Es coneix per | cròniques a TV3 des de l'Afganistan, Iran, Txad, Filipines, Moçambic, Cuba, Mèxic, Uruguai, EUA, Haití, Nicaragua, Israel, etc. corresponsal a la Primera Guerra del Golf, les de Bòsnia i Kosovo |
Activitat | |
Camp de treball | Documental |
Ocupació | periodista, director de cinema, guionista |
Organització | TV3 |
Obra | |
Programa | 30 minuts |
Obres destacables | |
Premis | |
| |
Va néixer el 1952 a la ciutat de Barcelona. És net de Gabriel Arisó i Riqué i besnet d'Antoni Arisó i Milà, fundador de la casa Arisó de balances, bàscules i caixes de cabals. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona, i posteriorment es graduà l'any 1975 en periodisme a l'Escola Oficial de Periodistes de Barcelona.
Entre 1976 i 1978 treballà com a reporter de la revista Interviú. L'any 1984 inicià la seva activitat a Televisió de Catalunya, i a TV3 fou un dels principals reporters del programa 30 minuts. La seva activitat en aquest programa com a reporter de guerra li va valdre un Premi Ondas Internacional pel reportatge Txecoslovàquia: el cor de la revolta l'any 1990.
Va estar present a la guerra de Iugoslàvia, realitzant diversos reportatges. Va dirigir durant més d'un any (1996-1997) l'oficina d'ajuda humanitària que l'Ajuntament de Barcelona tenia a la ciutat de Sarajevo un cop acabada la guerra.
A partir d'un reportatge realitzat l'any 1994 per al programa 30 minuts sobre set cubans i les seves respectives famílis quan preparaven la seva sortida de Cuba per arribar a la costa dels Estats Units d'Amèrica l'any 2002 va realitzar, en companyia de Josep Maria Domènech i amb el guió del mateix Bosch i David Trueba, el documental Balseros. Amb aquest documental foren nominats al Premi Goya i a l'Oscar a la Millor Pel·lícula Documental del 2003, esdevenint la primera producció catalana en aconseguir aquest reconeixement.
L'any 2003 fou guardonat, juntament amb Josep Maria Domènech i concedit per la Generalitat de Catalunya, amb el Premi Nacional de Cinema per presentar una aproximació vital, honesta i còmplice al drama personal i familiar de l'emigració de Cuba als Estats Units.
Balseros tingué un èxit sense precedents en el cinema documental català i és el principal referent, junt amb En construcción de José Luis Guerin, de l'auge de producció i protagonisme del cinema documental a Espanya anomenat «boom documental» que s'inicià a mitjans dels anys 1990.
Carles Bosch filmà l'any 2006 el seu segon llargmetratge documental, Setembres, que tracta sobre les relacions sentimentals de diversos presos i preses de Madrid, seguint les seves vides sentimentals dins la presó madrilenya de Soto del Real. Va participar en diversos festivals internacionals: premiat als festivals de Màlaga, Miami, i l'holandès IDFA.
Des de 2007, a partir de l'anunci de l'ex-president de la Generalitat de Catalunya i exalcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, que patia la malaltia d'Alzhèimer, Carles Bosch segueix durant dos anys a Maragall i la seva família en la seva vida quotidiana per recollir el procés vital i la lluita de Pasqual Maragall i la seva família contra l'Alzhèimer, una terrible plaga del nostre temps que afecta 26 milions de persones en tot el món.
El darrer projecte de Carles Bosch es diu Petitet (Rumba pa' ti) i està dedicat a la figura de Joan Ximénez Valentí, el Petitet, gitano català del Raval que ha portat la rumba al Gran Teatre del Liceu.[2] Hi va treballar des del 2016, estrenada el 2018,[3] i guanyar el Gaudí a la millor pel·lícula documental en 2019.[4]
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2005 | DBest in electronic media for 2004 | ||
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2007 | Premi especial del Jurat | Setembres | Premi especial del jurat |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2007 | Premi del Jurat | Setembres | Premi del jurat |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
2007 | Premi Jorins Ivens | Setembres | Finalista |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1990 | Reportatge | Txecoslovàquia: en el cor de la revolta | Premiat |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1990 | Reportatge | Txecoslovàquia: en el cor de la revolta | Premiat |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1997 | Millor reportatge de l'any | Balseros (primer reportatge per a TV | Premiat |
Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
---|---|---|---|
1993 | La feina de buscar feina | Premiat | |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.