El Mississippià[3] o Mississipià[4] és una època geològica del període Carbonífer, que començà fa 358,9 ± 0,4 milions d'anys i s'acabà fa 323,2 ± 0,4 milions d'anys.[5][2] Si se'n descompta el Serpukhovià, o sigui, tenint en compte solament els estatges mitjà i inferior del Mississippià, és equivalent al Dinantià europeu clàssic.
| Període | Sèrie | Estatge | Edat (Ma) | ||
|---|---|---|---|---|---|
| Permià | Cisuralià | Asselià | més recent | ||
| Carbonífer | Pennsylvanià | Gjelià | 303,7 ± 0,1 | ||
| Kasimovià | 307,0 ± 0,1 | ||||
| Moscovià | 315,2 ± 0,2 | ||||
| Baixkirià | 323,2 ± 0,4 | ||||
| Mississippià | Serpukhovià | 330,9 ± 0,2 | |||
| Viseà | 346,7 ± 0,4 | ||||
| Tournaisià | 358,9 ± 0,4 | ||||
| Devonià | Superior | Famennià | més antic | ||
| Subdivisió del sistema Carbonífer segons l'ICS.[1].
Actualitzat amb la Taula Cronostratigràfica de l'ICS del 2013 [2] | |||||
Tal com passa amb la majoria d'altres períodes geològics, els estrats de roca que defineixen el període estan ben identificats, però la data exacta de l'inici i el final són incertes per alguns milions d'anys. El Mississippià porta el nom de l'estat de Mississipi (Estats Units), on les roques d'aquest subperíode del Carbonífer inferior són molt abundants i hi han estat definides.
A l'inici del Carbonífer comença a formar-se un únic gran continent, Pangea: els oceans paleozoics entre Euramèrica i Gondwana comencen a tancar-se, formant la serralada dels Apalatxes a la Nord-amèrica actual, i l'orogènesi varisca, actualment dividida entre Europa, Nord d'Àfrica i Nord-amèrica.
Apareix un casquet de gel al pol Sud, mentre que als aiguamolls de prop de l'Equador hi evolucionen vertebrats amb quatre potes.[6]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
