Can Rigalt (Sant Adrià de Besòs)
masia de Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) From Wikipedia, the free encyclopedia
Can Rigalt,[1] també anomenada Can Barnola,[2] és una antiga masia del segle xviii de Sant Adrià de Besòs, situada a l'avinguda de Pi i Margall cantonada amb el carrer Major. De titularitat pública, és propietat de l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs. Es tracta d'una finca protegida des de l'any 1983 moment en què fou incorporada al Catàleg del Patrimoni de la Corporació Metropolitana de Municipis.[3]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | Segle XVIII | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Adrià de Besòs (Barcelonès) | |||
| Localització | Av. Pi i Margall - C. Major | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 19836 | |||
És una masia que consta de planta baixa, pis i golfes, construïda al costat de l'antiga carretera de Mataró. Entre el barri o porta d'entrada i la casa hi ha un petit jardí amb una palmera i altres tipus d'arbres. El seu entorn ha quedat, tanmateix, desvirtuat a causa de construccions posteriors de vuit plantes.[1] A la seva façana hi consta un escut de pedra blanca de Montjuïc, retirat el 2001 i recol·locat el 2003.[2]
Destinada per a usos agrícoles en origen, va ser construïda al segle xviii,[4] en un moment en què Sant Adrià començava a augmentar la seva població, sobretot disseminada en nombroses masies, tanmateix totes elles van ser destruïdes o enderrocades, pel que actualment és l'edifici més antic del municipi.
Es tenen notícies de la presència de la família Rigalt en aquesta casa des de mitjans del segle xviii, moment en què també s'emparentaren amb la família Gerona. Al segle xix la casa va passar a mans de la família Barnola-Bassols en virtut d'una unió matrimonial.[3]
El 2001 hi va haver una polèmica a causa de la retirada de l'escut heràldic de la façana de la masia per part de l'antiga família propietària, però hi va tornar el 2003 gràcies a la influències de l'associació adrianenca Dones del Futur[2] i l'arquitecte Joan Bassegoda.[5] Arran d'això, el llavors alcalde Jesús Maria Canga va declarar la intenció de l'ajuntament d'adquirir la finca.[2] Finalment, el 2005 l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs va adquirir la masia a la família propietària, per valor d'1,1 milions d'euros,[6] per destinar-la a usos culturals.
A pesar que el consistori va ajornar la rehabilitació fins a 2007, realment no es van dur a terme fins a l'any 2015, que va consistir en la substitució de les cobertes antigues –conservant el màxim de teules possibles–, de les bigues deteriorades, així com una paret de càrrega del pis. A més, es van retirar els dipòsits d'aigua de sobre la coberta, per col·locar-ne un de nou amb més capacitat, però a la planta baixa.[7][8][9]
L'escut està escuplit sobre un bloc prismàtic de pedra sorrenca i tallat a l'aresta. Està dividit en dues parts per una línia diagonal i a la part superior dreta hi apareix un lleó rampant mentre que a l'esquerra inferior hi ha dues franges ondulades en diagonal. L'escut està coronat per un elm amb plomes i envoltat de fulles, fet que indica el caràcter nobiliari de la família propietària del mas.Tot i que la casa està vinculada a la família Rigalt, l'escut s'ha identificat com al de la família Gerona de qui es té constància de relacions parentals amb els Rigalt des de mitjans del segle xviii.[3]
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
