universitat a Barcelona, Catalunya From Wikipedia, the free encyclopedia
La Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)[1] és una institució pública de recerca i educació superior, especialitzada en els àmbits de l'enginyeria, l'arquitectura i les ciències.[2]
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
El 1968, es va fundar l'Institut Politècnic Superior, que agrupava les escoles tècniques estatals ja existents a Barcelona. Aquestes escoles tenien una gran tradició i els seus orígens es remunten, en algun cas, a mitjan segle xix com, per exemple, l'Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona, que va començar les activitats l'octubre de 1851.
El març de 1971, es constituí la Universitat Politècnica de Barcelona, que inicialment estava formada per les escoles tècniques superiors d'Enginyers Industrials de Barcelona (ETSEIB) i de Terrassa (ETSEIAT), l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i alguns instituts d'investigació. El primer rector fou Víctor de Buen, president de l'Institut Politècnic Superior.
El mateix any, es creà l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Telecomunicació (ETSETB).
Poc abans, el 4 d'agost de 1970, s'havia aprovat la Llei General d'Educació i el finançament de la reforma educativa, que comprenia tot el sistema educatiu, des de l'ensenyament bàsic fins a l'universitari, i establia els procediments de control i verificació de coneixements, el sistema d'ensenyament i el règim de docència i investigació. Així mateix, les universitats assumiren la gestió i l'administració dels seus centres i serveis. A més, preveia també la incorporació a l'estructura universitària de les Escoles Universitàries d'Enginyeria Tècnica i la d'Arquitectura Tècnica.
D'aquesta manera, el 1972 s'incorporaren a la Universitat Politècnica de Barcelona les escoles universitàries d'Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa (EUETIT, posteriorment EET, i actualment part de l'ESEIAAT) i la de Vilanova i la Geltrú (actual EPSEVG), l'Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica de Barcelona (actual EPSEB) i l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica de Mines de Manresa (actualment EPSEM). Aquell mateix any, començaren les activitats a les escoles universitàries d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Girona i de Lleida, que ja havien estat creades per disposició oficial, però que no s'havien acabat de posar en marxa.
Aquell mateix any fou nomenat rector el catedràtic Gabriel Ferraté Pascual, que ocupà el lloc fins al 1976, quan fou nomenat director general de Universidades e Investigación, a Madrid. Per a substituir-lo, fou elegit el professor Julià Fernández Ferrer, que ocupà el càrrec fins al 1978. Després d'unes eleccions, fou elegit de nou Gabriel Ferraté, que exercí fins al 1994, quan abandonà la UPC per a constituir la nova Universitat Oberta de Catalunya, de la que fou el primer rector. Fou substituït per Jaume Pagès i Fita, que exercí fins a l'any 2002, any en què les noves eleccions donaren la victòria a Josep Ferrer Llop. El 2006 se celebraren eleccions, accedint al càrrec de rector el catedràtic Antoni Giró i Roca, que sortí reelegit el 2010. El novembre de 2013 fou elegit rector el catedràtic d'Automàtica Enric Fosses Colet, i el 2017 Francesc Torres Torres. El 25 de maig de 2021, el catedràtic de Física Daniel Crespo va ser proclamat nou rector de la UPC després de guanyar a les eleccions.[3]
L'any 1972, l'Escola de Manresa començà a impartir els estudis d'Enginyeria Tècnica Industrial i passà a denominar-se Escola Universitària Politècnica de Manresa (actualment EPSEM), i també compta amb el museu de Geologia Valentí Masachs. Més tard, l'Escola d'Enginyeria Tècnica Agrícola de Girona es convertí també en escola politècnica i a Lleida començaren a impartir-se, a més dels estudis de primer cicle, estudis de segon cicle. L'any 1974 començà l'activitat de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB). Dos anys més tard, el març de 1976, es creà la Facultat d'Informàtica de Barcelona. A Terrassa es creà l'Escola Universitària d'Òptica (EUOOT) ara Facultat, a partir d'una Ordre ministerial del 7 d'octubre del 1977 i, dos anys més tard, en la mancomunitat de Sabadell-Terassa es posà en marxa l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, que posteriorment, l'any 1991, es traslladaria a la localitat de Sant Cugat del Vallès.
El 1994 es creà, amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Politècnica de Catalunya, una institució per donar suport a la formació permanent d'enginyers.[1]
El 2009, juntament amb la Universitat de Barcelona, impulsà la creació del Barcelona Knowledge Campus (BKC), dins del qual el 2010 es va inaugurar el Centre de Recerca en Nanoenginyeria (CRnE), dedicat a recerca, desenvolupament i innovació en els camps de la micro i nanoenginyeria, la nanotecnologia i la nanociència.[1]
.jpg)
El 2021 comptava amb 9 campus distribuïts en 7 ciutats catalanes: Barcelona, Castelldefels, Manresa, Sant Adrià de Besòs, Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Vilanova i la Geltrú,[4] amb un total de 18 centres docents:[5]
| Nom | Època |
|---|---|
| Víctor de Buen | 1971 - 1972 (UPB) |
| Gabriel Ferraté i Pascual | 1972 - 1976 (UPB) |
| Julián Fernández Ferrer | 1976 - 1978 (UPB) |
| Gabriel Ferraté i Pascual | 1978 - 1994 |
| Jaume Pagès i Fita | 1994 - 2002 |
| Josep Ferrer Llop | 2002 - 2006 |
| Antoni Giró Roca | 2006 - 2013 |
| Enric Fossas Colet | 2013[13] - 2017 |
| Francesc Torres Torres | 2017 - 2021 |
| Daniel Crespo Artiaga | 2021[14] - Actualitat |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.jpg?lang=ca)
