Camps de concentració francesos

Els camps de concentració francesos, de vegades referits a França (i en francès) eufemísticament com a camps d'internament, van ser precaris camps de concentració establerts per les autoritats franceses a la fi de la guerra civil espanyola per a confinar-hi, de 1939 a 1941, prop de mig milió d'exiliats republicans que fugien del franquisme, un fet que a França es coneix com "La Retirada" (usant el mot "retirada" en castellà o català a la llengua francesa).^[1] Altres refugiats van ser assassinats o deportats a les autoritats feixistes espanyoles o alemanyes.^[1] Els camps de concentració francesos no entren al pla d'estudis dels escolars a França.^[2]

Camps de concentració al sud de França en acabar la Guerra Civil espanyola en 1939.

Camp de concentració francès

Comunista a un camp de concentració francès

Homenatge i record als republicans espanyols internats al camp de concentració de Ribesaltes

Tombes de republicans espanyols on hi havia el camp de concentració de Gurs

Aquests camps, a la intempèrie o en forma de barracons, no disposaven de condicions de salubritat ni d'aigua potable i sovint tampoc s'administrava menjar als presoners. Se sap que alguns van morir de desnutrició i diverses malalties. Alguns pocs van aconseguir fugir.^[2][1] Alguns exemples de camps de concentració francesos són els d'Argelers, els Banys d'Arles, el Barcarès, Sant Cebrià i el Voló, a la Catalunya del Nord, el d'Agde a l'Erau, i el de Gurs al País Basc del Nord.^[3]

El 1938, el Decret Llei francès del 12 de novembre mencionava als "estrangers indesitjables" i proposava la seva expulsió, en prevenció dels centenars de milers de persones que es dirigien a la frontera, moltes d'elles a peu, amb la caiguda de Catalunya a mans franquistes. El 21 de gener de 1939 es va instal·lar un primer "centre especial" a Rieucros per a confinar els que aconseguien travessar la frontera (oficialment tancada) i el govern francès no havia pogut deportar a altres països. El 5 de febrer del mateix any s'obre la frontera però el cap d'estat Francès, Édouard Daladier, fa separar homes i dones i els distribueix en centres de "reclusió administrativa" que després passarien a ser "camps d'internament" i "camps de concentració".^[4] La preocupació principal de Daladier era minimitzar el cost econòmic que representava a les arques del seu Estat: el cost diari era d'aproximadament un franc i mig per persona i dia, cosa que sumava 750.000 antics francs francesos diaris. El 25 de febrer del mateix any França i Espanya van signar l'acord Bérard-Jordana, pel qual França reconeixia el govern feixista espanyol i intercanviava ambaixadors.^[5]

Vegeu també

• La Retirada
• Camp d'Argelers
• Camps de concentració franquistes
• Companyia de Treballadors Estrangers (CTE)
• René Grando
• Jaume Queralt
• Xavier Febrés

Referències

1. Projecte de senyalització d'espais i camins de l'exili republicà de 1939 Arxivat 2011-06-05 a Wayback Machine. Museu Memòria de l'Exili, MUME. Consorci format per Memorial Democràtic, Generalitat de Catalunya, Universitat de Girona, Patrocinat per la Diputació de Girona, el Consell Comarcal de l'Alt Empordà i l'Ajuntament de La Jonquera. Finançat per la Unió Europea i altres. (català) (castellà) (francès) (anglès)
2. Un relato del exilio, de Laia Zieger, publicat a El Periódico, pàg. 50, del 24 d'abril de 2011. (castellà) (català)
3. Sánchez Agustí, 2005, p. 30.
4. De la exclusión al exterminio, article publicat al número 18 de la revista Nuestra Memoria, de la fundació argentina Memoria del Holocausto. (castellà)
5. El mariscal Petain, primer embajador de Francia ante el Gobierno de Burgos», de Amparo Candelas de la Fuente, Cuadernos de Historia Moderna y Contemporánea, ISSN 0211-0849, Vol. 8, pp. 235–248, 1987. (castellà)

Bibliografia

• Libro Memorial, Españoles deportados a los campos nazis (1940–1945), de Benito Bermejo i Sandra Checa. Subdirección General de Archivos Estatales. Ministerio de Cultura de Espana, editorial Lunwerg, 2006. ISBN 978-84-8181-290-9. (castellà)
• Les camps du mépris. Des chemins de l'exile a ceux de la résistance (1939-1945), de Jaume Queralt, René Grando i Xavier Febrés, prefaci de Bartolomé Bennassar. Canet de Rosselló: Editorial Trabucaire, 2004. (francès)
• De la frontière aux barbelés. Les chemins de la Retirada 1939, de Gwenaëlle Moulins. Canet de Rosselló: Editorial Trabucaire, 2009. ISBN 978-2849740866 (francès)
• La Retirada, de Josep Bartolí i Laurence Garcia. Il·lustracions de George Bartolí. Arles: Editorial Actes Sud. 2009. ISBN 978-2-7427-8040-2 (francès)
• Camp d'Argelers (1939-1942), de Felip Solé i Grégory Tuban. Valls: Cossetània Edicions, 2011. ISBN 978-84-9791-797-1 (català)
• Le camp de Gurs, 1939–1945, un aspect méconnu de l'histoire de Vichy, de Claude Laharie. Biarritz: Societé Atlantique d'Ímpression, 1993. ISBN 2-84127-000-9. (francès)
• Bibliografia de la Guerra Civil i de l'Exili Arxivat 2011-05-04 a Wayback Machine. a la pàgina del Museu Memorial de l'Exili, La Jonquera. (català)
• Sánchez Agustí, Ferran. Maquis a Catalunya. Lleida: Pagès Editors, 2005, p. 40-44. ISBN 84-7935-612-X.