From Wikipedia, the free encyclopedia
André Campra (Ais de Provença, 4 de desembre de 1660 – Versalles, 29 de juny de 1744) fou un compositor francès, famós en el període comprès entre Lully i Rameau. Conegut per ser l'introductor del gust italià en la música francesa.[1]
Litografia d'André Campra | |
Nom original | (fr) André Campra |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 4 desembre 1660 Ais de Provença (França) |
Mort | 29 juny 1744 (83 anys) Versalles (França) |
Mestre de capella | |
Dades personals | |
Nacionalitat | França |
Religió | Església Catòlica |
Activitat | |
Ocupació | compositor |
Activitat | 1695 - |
Ocupador | Académie Royale de Musique |
Gènere | Òpera |
Moviment | Música barroca |
Estil | Barroc |
Alumnes | Jean Gilles |
Instrument | Violí |
Obra | |
Obres destacables Rèquiem | |
Família | |
Germans | Joseph Campra |
Descrit per la font | Diccionari Musical Riemann (1901–1904) Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron A Dictionary of Music and Musicians |
Feu els primers estudis musicals sota la direcció de Guillaume Poitevin, beneficiat de l'església metropolitana del Salvador; molt jove encara, fou mestre de capella de la catedral de Toló (1679), més tard de la d'Arle (1681) i finalment de la de Tolosa de Llenguadoc (1683), el 1694 es traslladà a París per desenvolupar idèntiques funcions a l'església dels jesuïtes i poc després a la catedral de Nôtre-Dame.
Com que aquest càrrec li impedia dedicar-se a la composició i direcció d'òperes renuncià a ell, després d'haver-ne estrenat dues amb gran èxit, emprant el nom del seu germà Josep. El 1722 va obtenir el nomenament de mestre director de la capella reial i a partir de llavors va escriure sobretot obres religioses.[2]
Entre les seves òperes més notables citarem:
En elles destaca principalment com a compositor inspirat en les escenes idíl·liques, ratllant a gran altura en les circumstàncies passionals, que brillen especialment en Idomenée. Amb L'Europe galante presentà un nou gènere de composicions que participava de l'òpera i el ball, i que es va anomenar òpera-ballet. Les seves composicions, fàcils i elegants, són un model de l'art delicat i lleuger del segle xviii.
A més de les òperes citades se li deuen gran nombre de composicions destinades en la seva major part a les festes que celebrava la cort a Versalles, de les quals malgrat que se n'han perdut moltes, es publicaren tres llibres de cantates (1708-28), cinc llibres de motets (1695-1720) i quatre misses (1700).
Entre les obres més notables en aquest gènere que se li deuen hi figuren: Venus (1698); Le Destin du nouveau siècle (1700); Les fêtes de Corinthe (1717); Le Génie de la Bourgogne (1732) i Les noces de Venus (1740). També destaca el seu Rèquiem. Algunes de les òperes de Campra figuren en la col·lecció dels Chefs d'oeuvre de l'Opéra français, de Michaelis.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.