Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1995
From Wikipedia, the free encyclopedia
Remove ads
El XXIX Campionat d'Europa masculí de bàsquet fou celebrat a Atenes (Grècia), entre el 21 de juny i el 2 de juliol de 1995. També rep la denominació d'Eurobasket 1995.
Remove ads
Remove ads
Grups
Els 14 equips participants [1] en el campionat es dividiren inicialment en 2 grups, de manera que els 4 primers classificats de cadascun avançaven a l'eliminatòria de quarts de final.
Grup A |
Grup B |
Primera fase
Grup A
Grup B
Remove ads
Fase final
Quarts de final | Semifinals | Final | ||||||||
30 de juny | ||||||||||
![]() |
71 | |||||||||
1 de juliol | ||||||||||
![]() |
82 | |||||||||
![]() |
90 | |||||||||
30 de juny | ||||||||||
![]() |
80 | |||||||||
![]() |
61 | |||||||||
2 de juliol | ||||||||||
![]() |
71 | |||||||||
![]() |
90 | |||||||||
30 de juny | ||||||||||
![]() |
96 | |||||||||
![]() |
66 | |||||||||
1 de juliol | ||||||||||
![]() |
64 | |||||||||
![]() |
52 | Tercer lloc | ||||||||
30 de juny | ||||||||||
![]() |
60 | |||||||||
![]() |
86 | ![]() |
73 | |||||||
![]() |
104 | ![]() |
68 | |||||||
2 de juliol | ||||||||||
Eliminatòries del 5è al 8è lloc
Setè lloc
Cinquè lloc
Medaller
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Classificació final[2]
1. - ![]() |
2. - ![]() |
3. - ![]() |
4. - ![]() |
5. - ![]() |
6. - ![]() |
7. - ![]() |
8. - ![]() |
9. - ![]() |
10. - ![]() |
11. - ![]() |
12. - ![]() |
13. - ![]() |
14. - ![]() |
Plantilles dels 4 primers classificats
- Medalla d'or:
Iugoslàvia
Vlade Divac, Žarko Paspalj, Zoran Savić, Predrag Danilović, Aleksandar Đorđević, Dejan Bodiroga, Željko Rebraca, Saša Obradovic, Dejan Tomaševic, Zoran Sretenovic, Miroslav Beric, Dejan Koturović (Entrenador: Dusan Ivkovic).
Medalla d'argent: Lituània}
Arvydas Sabonis, Šarūnas Marčiulionis, Arturas Karnišovas, Rimas Kurtinaitis, Valdemaras Chomicius, Gintaras Einikis, Arunas Visockas, Gintaras Krapikas, Gvidonas Markevicius, Saulius Štombergas, Mindaugas Timinskas, Darius Lukminas (Entrenador: Vladas Garastas).
Medalla de bronze: Croàcia
Toni Kukoc, Dino Rađa, Stojan Vranković, Arijan Komazec, Velimir Perasović, Vladan Alanovic, Veljko Mrsic, Ivica Zuric, Alan Gregov, Davor Pejcinovic, Josip Vrankovic, Ivica Maric (Entrenador: Aza Petrovic).
Quart lloc: Grècia
Panagiotis Giannakis, Panagiotis Fassoulas, Fanis Christodoulou, Nikos Ekonomou, Fragiskos Alvertis, Giorgos Sigalas, Dinos Angelidis, Lefteris Kakiousis, Efthimis Bakatsias, Tzanis Stavrakopoulos, Kostas Patavoukas, Efthymis Rentzias (Entrenador: Makis Dendrinos).
Remove ads
Trofeus individuals
Millor jugador del campionat (MVP)
![]() |
Quintet ideal del campionat
- Arvydas Sabonis
Lituània
- Šarūnas Marčiulionis
Lituània
- Toni Kukoc
Croàcia
- Vlade Divac
Iugoslàvia
- Fanis Christodoulou
Grècia
Màxims anotadors totals
Máximos anotadores (punts per partit)[3]
Remove ads
La final
La final disputada entre les seleccions nacionals de Iugoslàvia i Lituània va estar marcada per la polèmica. La tensió va augmentar després d'una falta tècnica senyalada per l'àrbitre nord-americà George Toliver sobre el pivot lituà Arvydas Sabonis, la qual generà molta controvèrsia.
Després de diverses decisions arbitrals en contra de la selecció lituana,[4] el capità de l'equip, Šarūnas Marčiulionis, exhortà als seus companys a abandonar el terreny de joc. Després d'uns minuts, Aleksandar Đorđević, posteriorment màxim golejador de la final, aconseguir convèncer el capità lituà per a poder acabar de disputar el partit.
Quan la selecció lituana tornà a pista, Iugoslàvia guanyava per 89-83 a falta d'un parell de minuts per a la finalització del partit. Els jugadors Arvydas Sabonis i Rimas Kurtinaitis no pogueren tornar a jugar, ja que estaven eliminats per acumulació de faltes personals. Malgrat l'esforç de l'equip lituà per superar les adversitats, fou superat per l'equip iugoslau per 96 a 90.[5][6]
Després de la victòria iugoslava, l'afició grega, la qual va animar durant tot el partit als lituans (cal recordar que havia perdut contra els iugoslaus a la ronda de semifinals), mostraren el seu enuig a la cerimònia d'entrega de medalles, cridant "Lituània és la campiona!"[7] A més a més, l'equip croat, classificat en tercer lloc, es negà a pujar el podi per no escoltar l'himne iugoslau. Tot això generà un ambient enrarit que augmentà la polèmica d'aquesta final.
Remove ads
Referències
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Remove ads