Les campanúlides (Campanulidae)[1] són un clade de les angiospermes, les plantes amb flors, format pels ordres de les apials, les aqüifolials, les asterals, les brunials, les dipsacals, les escalonials i les paracrifials.[2]

Dades ràpides campanulids, Taxonomia ...
Infotaula d'ésser viuCampanúlides
campanulids Modifica el valor a Wikidata
Thumb
trèvol d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
Cap valorcampanulids Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Descripció

Encara que les campanúlides no foren originalment identificades sobre la base de proves científiques morfològiques, les recerques subseqüents han identificat una sèrie d'atributs que són característics del grup: les fulles alternes, amb marges serrats o dentats, les flors epígines, amb una fusió tardana dels pètals, filaments dels estams lliures i fruits indehiscents.[3][4]

Taxonomia

La primera referència a l'existència d'aquest clade és de l'any 1993 sota el nom informal d'asterid II.[5]} La primera versió del sistema de classificació APG (1998) el va reconèixer sota el nom informal d'euasterids II i format per 4 ordres (les apials, les aquifolials, les asterals i les dipsacals) i 10 famílies (Adoxaceae, Bruniaceae, Carlemanniaceae, Columelliaceae, Eremosynaceae, Escalloniaceae, Icacinaceae, Polyosmaceae, Sphenostemonaceae i Tribelaceae).[6] A la segona versió, APG II (2003) es va mantenir el nom d'euasterids II i els quatre ordres, però el nombre de famílies es va reduir a 8 (Bruniaceae, Columelliaceae, Eremosynaceae, Escalloniaceae, Paracryphiaceae, Polyosmaceae, Sphenostemonaceae i Tribelaceae).[7] A la tercera versió, APG III (2009) quest clade rep el nom de campanulids[8] i passa a tenir 7 ordres, als quatre originals (apials, aquifolials, asterals i dipsacals) s'hi van afegir tres de nous, brunials, escalonials i paracrfials.[9]. A la vigent versió APG IV (2016) no hi va haver canvis.

Filogènia

Segons la filogènia més actualitzada (2015), s'han establit les següents relacions:[10]

Campanúlides

 Aquifolials


 

 Asterals




 Escal·lonials




 Brunials




 Apials




 Paracrifials



 Dipsacals








Referències

Bibliografia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.