Ca l'Aranyó

Ca l'Aranyó és una antiga fàbrica situada a la cantonada dels carrers de Tànger i Llacuna, al barri del Poblenou de Barcelona i està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.^[1]

Infotaula edifici Ca l'Aranyó
Vista aèria de Can Aranyó, amb la xemeneia en primer terme
Dades
Tipus	Fàbrica
Arquitecte	Josep Marimon i Cot
Construcció	1872
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura del ferro
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	el Parc i la Llacuna del Poblenou (Barcelonès)
Localització	Llacuna, 123-127, Roc Boronat, 134-140, Tànger, 101-135
41° 24′ 14″ N, 2° 11′ 38″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	40086
Id. Barcelona	2977

Descripció

El conjunt, tot envoltat d'una tanca feta de maó vist, està format per l'edifici principal (aïllat i pròxim a la cantonada Llacuna-Tànger), una nau adossada a la tanca del carrer de Tànger i diferents elements situats a l'interior d'entre els quals destaca la xemeneia troncocònica.^[2]

L'edifici principal, de planta baixa, dos pisos i golfes, i té la coberta de teula resolta amb mansardes. Segueix el model de fàbrica de pisos o manxesterià, on hi ha diferents elements típics de l'arquitectura industrial europea: l'obra de maó, finestres en mansarda, caps dels tirants de forja, repetició homogènia dels elements.^[2] Hi destaquen les solucions estructurals i constructives per aconseguir plantes diàfanes i en què apareixen els elements prefabricats de fosa, que s'adapten a l'estructura portant formada per encavallades i corretges d'acer laminat fabricades per la Fundició Girona del Poblenou.^[2][1] Segons Martí Checa i Xavier Basiana, «el resultat és un edifici en alçada que sintonitza dos estils: un d'anglès, utilitzat en la imatge externa i en els elements estructurals, i un de català en la tècnica constructiva».^[3]

Història

Propietat de Claudi Aranyó i Aranyó i Albert Escubós, es dedicà a la fabricació de filats i teixits,^[4] amb el sistema anglès Bradford i tenia una caldera de vapor Alexander.^[2] L'edifici va ser obra del mestre d'obres Josep Marimon i Cot,^[5] segons un projecte de l'empresa britànica Prince Smith and Son, de Keighley (Anglaterra), que va proporcionar plànols, estil arquitectònic, maquinària, estructura i tècnics, i fou construït entre el 1873 i el 1874.^[2]

La fàbrica va ser objecte de reformes per l'arquitecte Joaquim Vilaseca quatre vegades (1933, 1943, 1947 i 1950),^[6] fins que al 1984 l'empresa Aranyó i Cia SA va decidir tancar-la.^[2] Després d'un intent frustrat de convertir-la en museu de la moto, el 2004 va ser acordat el seu destí com a departament audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra i ha estat restaurada com a part del centre direccional 22@.^[6]

Referències

1. «Ca l'Aranyó». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
2. «Ca l'Aranyó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
3. Basiana, Checa Artasu i Orpinell, 2000, p. 50.
4. Sòria i Bascompte, Roger. Històries, símbols, mites i llegendes sobre la mort, 2006, p. 35 [Consulta: 8 octubre 2014].
5. «Claudio Arañó i Arañó sol·licita construir un efici industrial al carrer d'Alí Bei de Sant Martí de Provençals». Obres particulars 304/1873. AMSDM, 23-04-1873.
6. DDAA. El Poblenou en 135 veus. Barcelona: Arxiu Històric del Poblenou, 2005, p. 8. ISBN 978-84-609-4966-4.

Bibliografia

• Basiana, Xavier; Checa Artasu, Martí; Orpinell, Jaume «Ca l'Aranyó». Barcelona, ciutat de fàbriques. Nau Ivanov, 2000, pàg. 50-51.
• Cabana, Francesc «Els Arañó». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.

Enllaços externs

• «Ca l'Aranyó-UPF Camps Poblenou». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.