Cúmul de Ptolemeu

Messier 7, el cúmul de Ptolemeu^[8] o Akumen (M7, NGC 6475) és un cúmul obert en la constel·lació de l'Escorpió.

Cúmul de Ptolemeu
Tipus	cúmul obert
Tipus espectral (estel)	I
Descobert per	Claudi Ptolemeu[1]
Data de descobriment	130[1]
Constel·lació	Escorpió
Època	J2000.0
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra	800 a. ll. [1] 300 pc [2]
Radi	9 a. ll.[1]
Magnitud aparent (V)	3,3 (banda V)[3] 3,45 (banda B)[4]
Diàmetre angular	80 ′
Paral·laxi	3,5704 mas[5]
Moviment propi (declinació)	−5,3157 mas/a [5] −5,315 mas/a [5]
Moviment propi (ascensió recta)	3,0722 mas/a [5] 3,072 mas/a [5]
Velocitat radial	−14,84 km/s[5]
Ascensió recta (α)	17h 53m 51s[6]
Declinació (δ)	-35° 12' 24.12''[6]
Metal·licitat	0,02[7]
Edat estimada	220.000.000 anys
Part de	Braç d'Orió
Catàlegs astronòmics
NGC	6475
M 7 (Catàleg Messier) C 1750-348 (Catàleg Caldwell) NGC 6475 (New General Catalogue) OCl 1028.0 (Catalogue of Star Clusters and Associations) Collinder 354 (Catàleg Collinder) Melotte 183 (Catàleg Melotte) [KPS2012] MWSC 2739 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes)

Història

Deu el seu nom al fet que Claudi Ptolemeu va ser el primer a descriure'l com a nebulosa l'any 130 aC. Giovanni Batista Hodierna va observar el cúmul vers el 1654 i hi va comptar 30 estrelles. Charles Messier el va catalogar en el 1764 i el va incloure en la seva llista d'objectes semblants a cometes amb el nom de M7. El cúmul és fàcilment detectable a ull nu prop de l'agulló d'Escorpió.

Observacions telescòpiques del cúmul han revelat al voltant de 80 estrelles en un camp de visió d'1,3º. A una distància estimada de 800 a 1.000 anys llum, això correspon a un diàmetre de 18 a 25 anys llum. L'edat del cúmul està al voltant dels 220 milions d'anys. La seva estrella més brillant té una magnitud aparent de 5,6.

Referències

1. «Messier 7». [Consulta: 12 juliol 2018].
2. Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
3. Afirmat a: SIMBAD. Títol: NGC 6475. Data de consulta: 12 juliol 2018.
4. Afirmat a: SIMBAD.
5. Stefano Bertone «Gaia Data Release 2. Observational Hertzsprung-Russell diagrams» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 8-2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832843.
6. «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
7. Martin Netopil «On the metallicity of open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1-2014, pàg. 93–93. DOI: 10.1051/0004-6361/201322559.
8. Gendler, Robert; Christensen, Lars Lindberg; Malin, David. Treasures of the Southern Sky: A Photographic Anthology. Springer, 2011, p. 139. ISBN 978-1461406273.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• «Messier 7» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 10 desembre 2020].