Càrpatos

Càrpatos
Tipus	illa
Localitzat a l'entitat geogràfica	Dodecanès
Localització
Entitat territorial administrativa	Dodecanès (Grècia)
Localització	mar Egea
	35° 35′ N, 27° 08′ E
Banyat per	mar Egea
Característiques
Altitud	1.215 m
Punt més alt	Kali Limni (en) (1.215 m )
Superfície	324,7 km²
Lloc web	karpathos.gr

Càrpatos^[1] (en grec: Κάρπαθος; Homer l'anomena Κράπαθος, Cràpatos;^[2] en italià: Scarpanto) és una illa grega del grup del Dodecanès, situada entre Creta i Rodes. Té una superfície de 324 km² i una població d'uns 2.788 habitants.

Dades ràpides Tipus, Localitzat a l'entitat geogràfica ...

Tanca

Administrativament, conforma una unitat perifèrica juntament amb l'illa de Kasos i altres illes i illots del voltant, i està constituïda com un dels dos municipis de la regió (essent l'altre Kasos).

Càrpatos està situada entre Creta i Rodes, a l'anomenat Mar de Càrpatos (grec: Καρπάθιο πέλαγος; grec antic: Καρπάθιον πέλαγος, llatí: Carpathium mare). Té una superfície de 324 km² i el seu punt més elevat és la muntanya de Lastos, a 1.215 (el cim s'anomena Kalí Limni). L'illa és principalment muntanyosa, amb molts barrancs i poc arbrada.^[3]

La capital de l'illa i port principal és Pigàdia, d'ençà de 1892, i s'anomena també Càrpatos d'ençà de 1953. Les altres poblacions més importants són les següents (de nord a sud):

Diafani, el segon port
Ólimbos
Spoa
Mesokhori
Volada
Aperi, l'antiga capital
Othos
Pyles
Menetés
Finiki
Arkasa

A l'antiguitat, es deia que havia estat sotmesa al rei Minos de Creta. Càrpatos fou envaïda pels doris,^[3] i en època històrica els seus pobladors eren de raça dòrica^[4] (per bé que sembla que pervivia una comunitat prehel·lènica). Segons el Catàleg de les naus de la Ilíada, els habitants de Càrpatos van anar a la guerra de Troia juntament amb Nisiros, Casos, Cos i les Illes Calidnes.^[3]

Càrpatos era una illa amb quatre comunitats polítiques o polis, de les quals dues es coneixen bé i les altres són més dubtoses. A l'extrem sud de l'illa, situada a la costa oest, hi havia la ciutat d'Arcessea o Arcasea (grec antic: Ἀρκέσσεια o Ἀρκάσεια), vora l'actual vila d'Arkasa, al cap de Paleokastro.^[5] A l'extrem nord, situat a la costa oest, hi havia Bricunt (grec antic: Βρυκοῦς), vora les esglésies de Santa Marina i Sant Joan.^[6] Les fonts epigràfiques indiquen insistentment l'existència d'una tercera ciutat, anomenada simplement Càrpatos, de la qual no s'ha pogut localitzar el centre urbà; no obstant això, vora l'actual Pigàdia hi ha les restes d'una ciutat, que s'identifica amb el port de Potidèon (grec antic: Ποτίδαιον), i que es podria relacionar amb la polis de Càrpatos, bé tractant-se del seu port, bé tractant-se d'un nom alternatiu tardà. Finalment, consta l'existència de la comunitat dels eteocarpatis, políticament independents de les altres polis (si més no al segle v aC),^[7] i que sembla que es tractaria dels pobladors de Càrpatos anteriors a l'arribada dels grecs doris; com que no s'ha localitzat cap centre urbà, s'ha pensat que podrien habitar dispersos per l'interior de l'illa.^[8]

Amb el temps, Càrpatos va caure sota la influència de Rodes, i cap al segle iv aC va passar a dependre'n políticament. A partir d'aquest període, deixa d'haver-hi monedes de Càrpatos i totes passen a ser de Rodes.^[3] Més tard, al 42 aC, va ser incorporada a Roma.

Del segle vii i fins al x, Càrpatos va ser objecte d'atacs dels pirates que varen causar l'abandonament de les poblacions principals, totes costaneres, i els habitants es van retirar cap a les muntanyes. D'aquesta època daten les poblacions actuals de l'illa, gairebé totes interiors. Després d'uns segles de domini italià, el 1538 va ser incorporada a l'Imperi Otomà. El 1821 es va revoltar contra els otomans, però el tractat del 1830 la va mantenir sota domini otomà. El 1912 va passar a formar part del domini italià al Dodecanès, juntament amb altres illes, i no es va incorporar a Grècia fins al 1948, després de la Segona Guerra Mundial.