From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat d'Avellino (italià: Diocesi di Avellino; llatí: Dioecesis Abellinensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Benevent, que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2012 tenia 163.300 batejats d'un total de 158.800 habitants. Actualment està regida pel bisbe Francesco Marino.
| Dioecesis Abellinensis | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Itàlia | |||||
 Campània | |||||
| Parròquies | 64 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 162.000 (2018) (367,35 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | italià | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 441 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | segle v | ||||
| Catedral | Santa Maria Assunta | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Francesco Marino | ||||
| Lloc web | diocesi.avellino.it | ||||
| |||||
.jpg)
La diòcesi comprèn la ciutat d'Avellino i els municipis de Mercogliano, Pratola Serra, Summonte, San Potito Ultra, Serino, Grottolella, Aiello del Sabato, Forino, Prata di Principato Ultra, Sant'Angelo a Scala, Contrada, Atripalda, Montefredane, Taurasi, Manocalzati, San Mango sul Calore, Candida, Chiusano di San Domenico, Mirabella Eclano, Luogosano, San Michele di Serino, Sant'Angelo all'Esca, Capriglia Irpina, Paternopoli, Fontanarosa, Cesinali, Santo Stefano del Sole, Parolise, Santa Lucia di Serino, Ospedaletto d'Alpinolo, Sorbo Serpico, Monteforte Irpino i Salza Irpina.
La seu episcopal és la ciutat d'Avellino, on es troba la catedral de Santa Maria Assunta
El territori està dividit en 64 parròquies.
La història de l'església avellinenca començà amb un grup de creients en tot el municipium d'Abellinum, fruit de la predicació apostòlica en l'eix de les vies consulars, la veritable "xarxa" de la propagació de l'Evangeli. La vitalitat i el naixement de l'església avellinenca està testificada pels fidels martiritzats probablement durant la persecució dels cristians sota Dioclecià. Cap al final del segle v la Abellinum cristiana (prop d'Atripalda) es va despoblar per la profunda crisi econòmica i el consegüent final del comerç, així també com per la pesta i la guerra gòtica.
La datació de l'erecció de la diòcesi és problemàtica, però sembla que es remunta al segle v, un moment en són coneguts dos bisbes: Timoteo, que va assistir a un sínode a Roma entre 496 i 499; i Sant Sabino, que va participar amb el Papa Joan II en una missió a Constantinoble el 525 o el 526. Està establert històricament l'episcopat de Sant Modestino, que se situa abans del seu martiri, que es va produir el 311.
De l'església avellinenca no en sabem res més. Més tard, el territori avellinenc conquerit pels llombards va ser annexat al ducat de Benevent. Des dels segles vii i viii els habitants de la nova ciutat es va arrelar a la turó de "la Terra". La ciutat llombarda va quedar tancada dins de les muralles, gairebé un castell, amb un desenvolupament urbanístic concèntric al voltant de la primera església de Santa Maria.
El districte d'Avellino va anar a caure sota la jurisdicció del bisbe de Benevent. El 29 de maig de 969 trobem la menció d'Avellino com a sufragània de Benevent, que aquell dia va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana. No obstant això, no se sap els noms dels bisbes fins a la meitat del segle xi amb el bisbe Truppualdo, esmentat en un document legal presentat en els arxius de l'abadia de Montevergine.
Posteriorment, la jerarquia eclesiàstica es recompon amb l'elecció del bisbe i la construcció de la fabrica noba de la catedral el 1132. Els treballs van durar a prop de vint anys i l'església va ser consagrada pel bisbe Guglielmo el 1166. A la façana de la catedral encara es pot llegir el que estava gravat en la pedra de l'edifici romànic:
| « | Vosaltres els que entreu per aquesta porta per plorar seus pecats, heu d'anar a través meu (diu Crist) perquè jo sóc la porta de la vida. Guglielmo, esdevingut bisbe, s'ha ampliat aquest porta per donar a tots l'oportunitat d'entrar a expiar els seus pecats. El treball es va realitzar l'any 1167 de l'encarnació de Nostre Senyor Jesucrist en el qual va caure la XV indicció. | » |
El bisbe Guglielmo en la incansable recerca de material per a ser reutilitzat en la construcció de la catedral a les excavacions d'una antiga colònia desenterrà per "inspiració divina" les restes de san Modestino i dels seus companys màrtirs. La crònica narra que el bisbe el 10 de juny d'aquell any, acompanyat de l'ardiaca Bernardo, de l'arxiprest Guglielmo, del primicer Alferio, les màximes dignitats del capítol de canonges i d'alguns "homes bons", recuperà la consciència al lloc Urbinianum, prop del pretori de Mercogliano, les relíquies dels sants Modestino, Flaviano i Fiorentino, les traslladà a la cripta de la catedral.
El 9 de maig de 1466 el bisbe de Frigento també va ser nomenat bisbe d'Avellino i les dues seus es van fusionar aeque principaliter. No obstant això, durant el segle xvi, dos bisbes van renunciar a la seu d'Avellino i conservaren la seu de Frigento. La unió de les seus d'Avellino i Frigento i es consolidà sota el bisbe Silvio Messaglia.
Després del concordat entre la Santa Seu i el Regne de les Dues Sicílies, la diòcesi de Frigento va ser finalment suprimida el 27 de juny de 1818 amb la butlla De utiliori del Papa Pius VII i el seu territori va ser incorporat a la seu d'Avellino.
Al segle xix l'antiga catedral romànica va ser restaurada, d'acord amb el gust neoclàssic.
L'actual territori de la diòcesi és el resultat dels canvis territorials implementats el 1998 i que van implicar els territoris de diverses diòcesis campanes i lucanes.
A finals del 2012, la diòcesi tenia 158.800 batejats sobre una població de 163.300 persones, equivalent al 97,2% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parroquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 120.000 | 120.000 | 100,0 | 139 | 103 | 36 | 863 | 20 | 191 | 50 | |
| 1959 | 130.000 | 130.000 | 100,0 | 125 | 89 | 36 | 1.040 | 37 | 205 | 52 | |
| 1968 | 133.000 | 133.155 | 99,9 | 116 | 85 | 31 | 1.146 | 26 | 233 | 55 | |
| 1980 | 121.500 | 130.500 | 93,1 | 100 | 68 | 32 | 1.215 | 37 | 158 | 55 | |
| 1990 | 139.200 | 139.800 | 99,6 | 105 | 69 | 36 | 1.325 | 3 | 38 | 178 | 51 |
| 1999 | 143.418 | 145.418 | 98,6 | 106 | 76 | 30 | 1.353 | 8 | 31 | 184 | 55 |
| 2000 | 143.418 | 145.418 | 98,6 | 98 | 72 | 26 | 1.463 | 8 | 27 | 180 | 55 |
| 2001 | 143.500 | 145.500 | 98,6 | 96 | 69 | 27 | 1.494 | 8 | 28 | 178 | 55 |
| 2002 | 143.500 | 145.000 | 99,0 | 100 | 72 | 28 | 1.435 | 8 | 28 | 174 | 55 |
| 2003 | 143.500 | 145.000 | 99,0 | 99 | 71 | 28 | 1.449 | 10 | 28 | 172 | 55 |
| 2004 | 143.500 | 146.000 | 98,3 | 98 | 70 | 28 | 1.464 | 10 | 28 | 170 | 55 |
| 2006 | 159.500 | 162.500 | 98,2 | 97 | 72 | 25 | 1.644 | 11 | 31 | 207 | 64 |
| 2012 | 158.800 | 163.300 | 97,2 | 103 | 72 | 31 | 1.541 | 13 | 31 | 192 | 64 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
