bisbat catòlic From Wikipedia, the free encyclopedia
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis (llatí)— és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona. El 2010 tenia 386.000 batejats d'un total de 408.000 habitants. Des de l'any 2003 està dirigida pel bisbe Romà Casanova i Casanova.
Diœcesis Vicensis (la)  | |||||
| |||||
| Tipus | bisbat catòlic i diòcesi sufragània | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Parròquies | 250 | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 445.156 (2018) (106,39 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | català | ||||
| Religió | catolicisme | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 4.184 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Creació | 561 | ||||
| Patrocini | Mare de Déu de Montserrat i Joan Baptista | ||||
| Catedral | Catedral de Vic | ||||
| Organització política | |||||
| • Bisbe | Romà Casanova i Casanova (2003–) | ||||
| Lloc web | bisbatvic.org | ||||
La diòcesi compren la part sud del Ripollès, Osona, el Bages i municipis de la Selva, el Berguedà, l'Anoia i el Vallès Oriental. El bisbat de Solsona, en crear-se al segle xvii, se n'endugué les terres occidentals.
El territori s'estén sobre 4.184 km² i està dividit en 249 parròquies, agrupades en un total de 10 arxiprestats (demarcacions formades per un grup de parròquies dins un bisbat). Els arxiprestats del bisbat de Vic, per ordre alfabètic, són:
La seu episcopal és a la ciutat de Vic, on hi ha la catedral de Sant Pere.
Durant l'època romana la ciutat de Vic era coneguda amb el nom d’Ausa, capital dels ausetans, a la província romana de la Tarraconense. El Bisbat d'Ausona apareix al pagus d'Ausona cap al segle v, i el primer bisbe conegut és Cinidi, que participa en els concilis de Tarragona del 516 i al de Girona del 517. Altres bisbes també participaren en els concilis celebrats durant l'època visigòtica. En aquella època la diòcesi ja formava part de la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Tarragona.
La diòcesi d'Ausona desaparegué cap al 718 a causa de la invasió dels àrabs. Malgrat tot, a finals del segle viii la ciutat i la regió van ser reconquerides pels carolingis, posant les bases per a la institució de la Marca Hispànica, que esdevindria feudatària dels carolingis durant la segona meitat del segle ix. L'antiga Ausa començà a assumir el nom de Vicus Ausonae, d'on sorgeix el nom de Vic.
Les conquestes de Carlemany i de Lluís el Pietós van posar sota el control dels francs diverses antigues ciutats episcopals hispàniques, vacants o suprimides. La seu de Vic va ser restablerta vers el 886, i Gotmar en va ser nomenat bisbe. A causa de l'ocupació franca, la seu de Vic quedà com a incardinada a la província eclesiàstica de l'arquebisbat de Narbona, igual que les diòcesis de Girona, Urgell i Barcelona.
Durant el segle x va haver-hi diverses temptatives per part de les diòcesis catalanes de separar-se de la seu narbonesa i de crear una província eclesiàstica independent. El bisbe Ató de Vic va obtenir del Papa Joan XIII al 971 el traspàs a la seva seu dels drets metropolitans de Tarragona, però l'operació no va seguir. Vic i les altres diòcesis transpirinenques van quedar subordinades a l'arquebisbe de Narbona fins a la restauració de la seu de Tarragona a principis del segle xii.
El 1154 la diòcesi cedí algunes parròquies al bisbat de Tarragona.
El 19 de juliol de 1593 cedí una part important del seu territori per tal que s'erigís el bisbat de Solsona.
El 1874 el monestir de Montserrat i algunes parròquies van ser cedides a la diòcesi de Barcelona (avui arxidiòcesi).
El 1957, de resultes del concordat de 1953 segons el qual es volien fer coincidir els límits de les diòcesis amb els de les províncies civils, les parròquies que es trobaven a la província de Lleida van ser cedides al bisbat de Solsona, i les que es trobaven a la província de Tarragona van passar a l'arquebisbat de Tarragona; en compensació, vuit parròquies de la diòcesi de Barcelona i sis de la de Girona van passar a formar part de la diòcesi de Vic.
A finals del 2010, la diòcesi tenia 386.000 batejats sobre una població de 408.000 persones, equivalent al 94,6% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 249.980 | 250.000 | 100,0 | 477 | 407 | 70 | 524 | 145 | 1.214 | 262 | |
| 1970 | 307.000 | 307.000 | 100,0 | 417 | 351 | 66 | 736 | 176 | 1.300 | 245 | |
| 1980 | 308.600 | 309.800 | 99,6 | 323 | 289 | 34 | 955 | 90 | 1.098 | 258 | |
| 1990 | 338.000 | 341.707 | 98,9 | 289 | 250 | 39 | 1.169 | 102 | 904 | 247 | |
| 1999 | 355.368 | 357.641 | 99,4 | 253 | 219 | 34 | 1.404 | 6 | 76 | 701 | 247 |
| 2000 | 355.368 | 357.641 | 99,4 | 257 | 215 | 42 | 1.382 | 9 | 80 | 730 | 247 |
| 2001 | 353.015 | 357.641 | 98,7 | 234 | 206 | 28 | 1.508 | 7 | 59 | 654 | 247 |
| 2002 | 353.362 | 357.641 | 98,8 | 231 | 201 | 30 | 1.529 | 7 | 66 | 685 | 247 |
| 2003 | 379.721 | 383.870 | 98,9 | 225 | 195 | 30 | 1.687 | 7 | 65 | 670 | 247 |
| 2004 | 376.184 | 383.870 | 98,0 | 225 | 192 | 33 | 1.671 | 9 | 64 | 645 | 247 |
| 2010 | 386.000 | 408.000 | 94,6 | 206 | 170 | 36 | 1.873 | 8 | 61 | 494 | 249 |
.JPG)
A continuació hi ha una llista cronològica dels bisbes de la seu ausetana, amb les dates dels seus episcopats.[1] Respecte als bisbes del període visigòtic les dades són escadusseres restant-ne poca cosa més que els seus noms i les dates que consten a les actes dels sínodes dels que signen les actes.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
