Filòsof anglès From Wikipedia, the free encyclopedia
Bernard Bosanquet (Rock Hall, Northumberland, 14 de juny de 1848 − Londres, 8 de febrer de 1923), va ser un filòsof i teòric polític anglès, que va influir en matèria de polítiques socials al pas del segle xix al xx al Regne Unit.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 juny 1848 Alnwick (Anglaterra) |
Mort | 8 febrer 1923 (74 anys) Londres |
Sepultura | Crematori de Golders Green |
Religió | Anglicanisme |
Formació | Balliol College Harrow School |
Activitat | |
Ocupació | filòsof |
Ocupador | Universitat d'Oxford |
Membre de | |
Interessat en | Filosofia |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Cònjuge | Helen Dendy Bosanquet (1895–1923) |
Pares | Robert William Bosanquet i Caroline Macdowall |
Germans | Day Bosanquet |
Premis | |
Descrit per la font | Gran Enciclopèdia Soviètica (1969–1978), (sec:Бозанкет Бернард) Obálky knih, Alumni Oxonienses: the Members of the University of Oxford, 1715–1886 (en) |
Es va educar a l'escola Harrow i al Col·legi Balliol, a Oxford. Després de la seva graduació, va ser triat becari a la Universitat d'Oxford, elecció que va rebutjar per dedicar-se a la investigació filosòfica. Es va mudar a Londres el 1881, on va ser membre actiu de la Societat Ètica de Londres i la Charity Organisation Society. Ambdues afiliacions demostraven ja l'ètica filosòfica de Bosanquet. Va publicar textos sobre un ampli conjunt de temes, com a lògica, metafísica, estètica i política. En metafísica és recordat com un representant clau de l'idealisme absolut al costat a F. H. Bradley, si bé aquest es referia a aquests conceptes com «filosofia especulativa».
Bosanquet va ser un dels líders de l'anomenat moviment neohegelià al Regne Unit. Va rebre fortes influències dels antics filòsofs grecs Plató i Aristòtil, però també dels filòsofs alemanys Hegel i Kant.
Entre els seus treballs més coneguts es troben «La teoria filosòfica de l'Estat» (1899) i les seves Conferències Gilford: «El principi de la individualitat» i el valor i «Valor i destinació de la individualitat», publicades el 1912 i 1913 respectivament.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.