Berenice I

Berenice I (grec antic: Βερενίκη; llatí: Berenice) fou reina d'Egipte.

Berenice I

Biografia
Naixement	340 aC Macedònia (Imperi Otomà)
Mort	268 aC (71/72 anys) període hel·lenístic d'Egipte
Faraó
Activitat
Ocupació	consort
Període	Període hel·lenístic
Activitat	segle IV aC - segle III aC
Altres
Títol	Faraó Reina consort
Família	Dinastia Ptolemaica
Cònjuge	Filip Ptolemeu I Soter
Fills	Magas de Cirene  () Filip Ptolemeu II Filadelf  () Ptolemeu I Soter Filotera  () Ptolemeu I Soter Arsínoe II  () Ptolemeu I Soter Antígona  () Filip Teoxena de Siracusa  () Filip
Pares	Magas of Macedon   i Antígona

Era filla de Lagos i d'Antígona, la neboda d'Antípater. Es va casar primer amb un macedoni de nom Filip i després amb son germanastre Ptolemeu I Soter, fill de Lagos i d'Arsinoe que es va enamorar d'ella quan estava esperant l'arribada de la seva promesa Eurídice, filla d'Antípater, i més tard s'hi va casar.

Berenice va influir per la successió a favor del seu fill Ptolemeu II Filadelf, eliminant als fills d'Eurídice, tot i el consell en contra de Demetri de Falèron. Quan Pirros de l'Epir va ser a Egipte, va rebre en matrimoni a Antígona, la filla de Berenice amb el seu primer marit Filip. Pirros va fundar a Epir una ciutat que es va dir Berenicis, en honor seu, segons Plutarc. Amb el seu primer marit també va tenir a Magas, que va ser rei de Cirene. Dos ports de la costa de la Mar Roja portaven el seu nom, un d'ells, es coneixia per Berenice Troglodytica. Va morir després que el seu marit, a una data desconeguda posterior al 284 aC. El seu fill, quan ja era rei, va dirigir la cerimònia d'enterrament i li va instituir honors divins. Teòcrit de Siracusa alaba la seva bellesa, la seva virtut i la seva divinització. Cal·límac de Cirene li va dedicar un epigrama recollit a l'Antologia grega.^[1]