Benoîte Groult
escriptora francesa From Wikipedia, the free encyclopedia
escriptora francesa From Wikipedia, the free encyclopedia
Benoîte Marie Rose-Nicole Groult (París, 31 de gener del 1920 - Ieras, 20 de juny del 2016) fou una periodista, escriptora i activista feminista francesa.
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Benoîte Marie-Rose Nicole Groult 31 gener 1920  8è districte de París (França) |
| Mort | 20 juny 2016 (96 anys) Ieras (França) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme i prosa |
| Ocupació | periodista, activista pels drets de les dones, escriptora, periodista d'opinió |
| Gènere | Prosa |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Georges de Caunes Paul Guimard |
| Pares | André Groult i Nicole Groult |
| Germans | Flora Groult |
| Premis | |
| |
| Descrit per la font | Obálky knih,  |
      | |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Va nàixer el 31 de gener del 1920 a París, filla del dissenyador de mobles André Groult (1884-1966), i de Nicole Poiret (1887-1967), dissenyadora de moda, germana del dissenyador Paul Poiret.[1]
La seua germana menor, Flora Groult, també fou escriptora. Va obtenir una llicenciatura en Lletres per la Sorbona i feu classes en Cours Bossuet.
Treballà com a periodista per a la televisió en el Journal de la Radiodiffusion Française (RDF) des de l'Alliberament i hi romangué fins al 1953.
Va col·laborar en algunes publicacions, com ara: Elle, Parents, Marie Claire, etc.
Des de la infantesa havia practicat l'escriptura; va publicar, però, prou més tard, primer amb la seua germana Flora: Journal à quatre mains (1958), novel·la autobiogràfica sobre el període de l'Ocupació alemanya.
Fou membre del jurat del Festival Internacional de Cannes al 1977.
El 1978, Benoîte Groult i Claude Servan-Schreiber crearen una revista mensual feminista: F Magazine, en què Benoîte escrivia els editorials.
Entre el 1984 i el 1986, fou presidenta del comité responsable de la feminització dels noms de professions i funcions, etc., a l'estat francés.[2] Aquest comité fou creat per Yvette Roudy, ministra de Drets de les Dones. Alguns gramàtics, lingüistes i escriptors hi treballaren, i es publicà un decret de feminització en el Butlletí Oficial al març del 1986.
Fou membre del jurat del Premi Fémina des del 1982, i del comité honorari de l'Associació per al Dret a Morir amb Dignitat (ADMD).
El 2011 donà els seus arxius al Centre d'Arxius del Feminisme, que forma part de la Biblioteca de la Universitat d'Angers.
Es casà tres vegades. El 1944, amb l'estudiant de medicina Pierre Heuyer, que va morir poc després de tuberculosi. El 1951, amb el periodista Georges de Caunes, amb qui va tenir dues filles. Més tard es va casar amb l'escriptor Paul Guimard (1921-2004), amb qui va tenir una filla el 1953.[3]
Tenia una casa de vacances a Derrynane (República d'Irlanda) i hi passava l'estiu des del 1977 fins al 2003. El president François Mitterrand la va visitar el 1988.
Abans de publicar el seu propi llibre al 1972, havia escrit tres llibres conjuntament amb la seua germana Flora.[4]
Els assaigs i novel·les de Benoîte Groult sovint tracten temes com la història del feminisme, la discriminació de les dones i la misogínia.
La seua vida i obra són un testimoni de l'agitació social en les relacions entre els hòmens i les dones que han marcat el segle XX. Ainsi soit-elle (1975), un assaig feminista que va vendre 1 milió de còpies, presenta a grans trets el feminisme de l'època.[5][6] Ella fou la primera a l'estat francés a denunciar públicament la mutilació genital femenina.
La seva novel·la Els vaisseaux du cœur, publicada el 1988, mostra les relacions sexuals explícites d'una relació tempestuosa entre una dona intel·lectual parisenca i un pescador de Bretanya; es va convertir en un èxit de vendes i fou traduïda a 27 idiomes. Andrew Birkin en feu una pel·lícula al 1992: La pell del desig.(1)
Mon evasion és una autobiografia en què transmet amb un estil reflexiu però directe la seua trajectòria en el moviment feminista, la sexualitat i l'escriptura.[7]
Va publicar vint novel·les i molts assaigs sobre feminisme.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
