From Wikipedia, the free encyclopedia
El beat box, beatbox, human beatbox o beatboxing és l'habilitat d'imitar sons amb la boca a través de les cordes vocals (principalment bateries o caixes de ritmes), encara que també es fa servir com a base rítmica al rap improvisat al carrer. Considerat per alguns com el 5è element del hip-hop i per a altres un instrument a banda sense estils adherits, el beatbox recrea des d'una cosa tan simple com ritmes i melodies, fins a imitacions d'instruments musicals, efectes especials o scratching, entre d'altres, i pot així dissenyar cançons estructurades amb diversos patrons rítmics o melòdics.[1]
Encara que es consideri que el beatboxing va néixer als anys 80 amb la cultura hip-hop dels Estats Units, es poden trobar indicis o tècniques similars a aquesta disciplina datats de molt abans en altres cultures i estils musicals com el blues, i encara abans, en músiques tradicionals africanes o a la cultura xinesa.Tot i que encara no s'identificava com a beatbox pròpiament, diferents intèrprets reconeguts arreu del món varen usar la percussió vocal en determinades ocasions. «That Would Be Something» de Paul McCartney (1969) n'és un exemple. A «Pow R. Toc H» de Pink Floyd, Syd Barret també inclou percussió vocal. Els cantants de jazz Bobby McFerrin i Al Jarreau també eren coneguts pels seus estils i tècniques vocals particulars, tècniques que van acabar influenciant notablement als beatboxers posteriors. Michael Jackson o inclús l'actor Gert Fröbe són, de la mateixa manera, exemples d'aquesta fase primitiva del beatbox.[1]
L'origen clar del beatbox el trobem dins el moviment cultural hip-hop dels anys 80: a causa del poc poder adquisitiu dels habitants dels suburbis novaiorquesos, la majoria de rapers no es podia permetre un radiocasset per reproduir beats (bases instrumentals) sobre els quals rapejar. Van començar així, com a alternativa, a produir els sons amb la boca. Aquesta nova branca del moviment els permetia disposar d'una base en qualsevol lloc i en qualsevol moment sobre la qual rimar. Així van començar els pioners del beatbox, i van anar afegint sons de baixos, sempre amb la intenció de servir de base perquè els primers MC’s fessin les seves rimes quan encara no tenien un DJ que punxés la música.
Ben aviat van aparèixer grans exponents de la nova disciplina. El beatbox es va donar a conèixer en la seva primera etapa gràcies a Doug E. Fresh, el primer a autoproclamar-se "human beatbox"; Swifty, el primer a implementar la tècnica del so inhalat; Buffy, qui va perfeccionar moltes de les tècniques del beatbox i el va donar a conèixer arreu del món amb el seu disc Fat Boys; i Wise, qui també va contribuir significativament a la proliferació, el reconeixement del human beatboxing i els primers efectes de turntable.
A mesura que augmentava la popularitat del beatbox, més perfeccionats i tècnics es tornaven els beatboxers. Punts clau de l'evolució tècnica del beatboxing els marquen, per una banda, Biz Markie quan inventa la caixa inward (aspirada), un dels sons més populars i utilitzats per tots els beatboxers, i per l'altra Razhel, component del grup The Roots, quan demostra la seva habilitat per cantar i fer beatbox alhora. El seu Make The Music 2000 es converteix en el primer disc íntegre de beatbox. Tot un referent per als beatboxers actuals.
Les tècniques es van anar fent més complexes i els beatboxers, fins i tot, feien servir els seus dits per aconseguir efectes de scratch molt realistes (crab scratch), o es donaven cops a la gola (throat sing).[1]
Internet ha tingut un paper importantíssim en la popularitat del beatbox modern. L'any 2001, sota el nom Humanbeatbox.com,[2] apareix la primera comunitat online de beatboxers, i dos anys més tard, a Londres, celebren la seva primera convenció mundial. Beatboxers d'arreu del planeta es coneixen en persona per primer cop.
A partir de la segona meitat de la dècada dels 2000, amb l'ascens de les xarxes socials, apareix tota una nova fornada de beatboxers que fan arribar la disciplina a un públic molt més general, no tan estrictament relacionat amb el hip-hop. Les performances al carrer o gravacions d'estudi es popularitzen a la xarxa gràcies a noms com els de RoxorLoops, Beardyman, Poolpo, Eklips o Dave Crowe. El beatbox ja no depèn de la figura del MC o del raper que hi rapeja a sobre sinó que es converteix en una disciplina pròpia i independent.
Un altre dels factors més clau de la història del beatbox va ser la celebració, l'any 2005, del Beatbox Battle World Championship:[3] el primer campionat internacional de beatbox. Naixien d'aquesta manera les anomenades batalles de beatbox: enfrontaments entre dos beatboxers, on, en torns d'1 minut i 30 segons, han de desplegar les seves millors tècniques i ritmes per demostrar que són millors que l'altre. Adquiria el beatbox, d'aquesta manera, un caràcter de competició oficial que fins llavors no s'havia contemplat. Després d'aquest primer campionat mundial anirien sorgint, amb el pas dels anys, noves comunitats, organitzacions i nous formats de batalles: per equips, per països, en live looping... Alguns exemples de campionats de beatbox són: Grand Beatbox Battle, La Cup, o World Beatbox Camp.
A més dels campionats, però, el beatbox actual resideix a YouTube. Amb el pas dels anys, la comunitat ha crescut tant que els millors beatboxers del món han aconseguit amassar una significativa quantitat de fans i amateurs que busquen inspiració. La gent vol seguir l'actualitat dels seus beatboxers preferits: NaPom, Alem, BMG, Dharni, Reeps One, etc., i hi ha canals, com el de Swissbeatbox,[4] que s'encarreguen de filmar i proporcionar vídeos d'aquests artistes. El seu contingut va des de les quedades i convencions de beatbox fins a les competicions i els vídeos promocionals.
Una de les millors maneres d'entendre el beatbox i de conèixer-ne les possibilitats és veient-ne exemples. A continuació s'inclouen una sèrie de vídeos enllaçats que repassen, en format audiovisual, el que s'ha anat exposant al llarg de l'article.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.