tipus de bateria recarregable From Wikipedia, the free encyclopedia
La bateria d'ió de liti (abreujat, Li-ion)[3] és un tipus de pila o bateria recarregable en què l'electròlit és una solució de sals de liti en un dissolvent orgànic, l'ànode és de carboni i el càtode és un òxid metàl·lic.
 | |
| Energia/Pes (Wh/Kg) | 160 Wh/kg |
|---|---|
| Energia/mida (Wh/L) | 270 Wh/L |
| Potència/Pes (W/Kg) | 1800 W/kg |
| Eficiència Càrrega/descàrrega (%) | 99.9%[1] |
| Energia/Preu-consumidor (US$/Wh) | 2.8-5 Wh/US$[2] |
| Autodescàrrega (%mensual) | 5%-10%/mes |
| Durabilitat (temps) | (24-36) mesos |
| Durabilitat (cicles) | 1200 cicles |
| Voltatge nominal d'una cel·la | 1.2 / 3.6 / 3.7 V |
Tenen una bona relació energia-pes, gens d'efecte memòria i baixa pèrdua de càrrega quan no es fan servir.
Si no es tracten adequadament, poden ser perilloses, i la seva vida útil, escurçada.
Un tipus més avançat n'és la bateria d'ió de liti en polímer.
Les bateries d'ió de liti van ser proposades els anys 1960, i esdevingueren una realitat un cop Bell Labs va desenvolupar un ànode de grafit treballable, com a alternativa al de liti metàl·lic.
Un desavantatge únic d'aquest tipus de bateria és que la seva vida útil depèn de l'edat des del moment de fabricació. Una bateria antiga no durarà tant com una de nova.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
