Batalla d'Úhud
From Wikipedia, the free encyclopedia
La batalla d'Úhud —àrab: غزوة أحد, ḡazwat Uḥud— fou un combat lliurat el 19 de març de l'any 625[1] (3 de xawwal de l'any 3 després de l'hègira segons el calendari islàmic; no totes les fonts estan d'acord en la data i algunes la retarden l'any 4) a l'altiplà d'Úhud, en el que és actualment el nord-oest de l'Aràbia Saudita.
| Guerra entre els musulmans i els quraixites | |||
|---|---|---|---|
 | |||
| Tipus | batalla | ||
| Data | 19 de març de 625 | ||
| Coordenades | 24° 30′ 12″ N, 39° 36′ 42″ E | ||
| Lloc | Uhud | ||
| Causa | gran campanya de Badr | ||
| Resultat | Victòria mecana | ||
| Bàndols | |||
| |||
| Comandants | |||
| |||
Antecedents
Per escapar de la persecució dels ciutadans de la Meca, Mahoma i molts dels seus seguidors musulmans van emigrar de la Meca a la veïna ciutat de Medina el 622,[2] que es trobava en un oasi en la principal ruta comercial de la Meca, i les tensions entre les dues viles van créixer, fins que l'any 623 quan els musulmans van iniciar una sèrie d'atacs a les caravanes dels Quraix.[3]
La batalla de Badr, l'any 624 fou la primera batalla entre mequís i medinesos, en la qual una petita força musulmana va derrotar-ne una de molt superior de mequís.
Batalla
Els mequís, comandats per Abu-Sufyan ibn Harb van marxar de la Meca a Medina l'11 de març del 625 per venjar la derrota a la batalla de Badr, amb un exèrcit de tres mil homes, set-cents d'ells amb cotes de malla, i dos-cents cavalls i derrotar a Mahoma i els seus seguidors, que comptava amb mil homes, cent d'ells amb cota de malla,[4] però els tres-cents homes van abandonar en arribar al mont Uhud.[4]
La lluita es va produir a tota la zona d'Uhud. Tot i la seva inferioritat numèrica els musulmans van prendre la iniciativa i van forçar als enemics a una retirada deixant el seu campament sense protecció; quan la victòria era segura pels musulmans aquestos van cometre un greu error; trencant les ordes de Mahoma, els arquers van abandonar les seves posicions per participar en el saqueig i això va permetre un atac per sorpresa de la cavalleria de la Meca dirigida per Khàlid ibn al-Walid,[1] que va portar el caos a les files musulmanes; molts d'aquestos foren massacrats incloent Hamza ibn Abd-al-Múttalib, oncle del profeta, que morí a mans d'una javelina de Wahxí ibn Harb;[5] el mateix Mahoma va ser ferit i els musulmans van fugir i no foren perseguits;[6] l'exèrcit de la Meca va tornar a la seva ciutat proclamant-se vencedor.
Conseqüències
Aquesta victòria va impedir la conquesta musulmana de la Meca i va forçar un tercer combat el 627 (la batalla del Fossat).[1]
Referències
Bibliografia
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.