escriptor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Bartomeu Soler i Rabassó (Sabadell, 1894 - Palau-solità i Plegamans, 20 d'abril de 1975) va ser un actor i escriptor català que va publicar sobretot en castellà. Afí al règim franquista, va ser el primer alcalde de Palau després de la Guerra Civil (des de febrer de 1939 fins a finals del mateix any).[1] A ell es deu el fet que el municipi s'anomenés Palau de Plegamans del 1939 al 2000, moment en què oficialment va prendre el nom actualː Palau-solità i Plegamans.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1894 Sabadell (Vallès Occidental) |
Mort | 20 abril 1975 (80/81 anys) Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental) |
Alcalde de Palau-solità i Plegamans | |
febrer 1939 – 1939 | |
Dades personals | |
Residència | Sabadell |
Activitat | |
Ocupació | escriptor |
Premis | |
Bartomeu Soler era d'origen humil i va passar la infantesa al poble de Palau-solità i Plegamans, on havia nascut la seva mare.[1] Va viatjar des de molt jove per Catalunya, França i per Amèrica del Sud.[1] A Xile es va iniciar com a autor teatral i començà a treballar com a actor. El 1920 fou primer actor al Teatre Romea i creà la seva pròpia companyia teatral.[1] El 1925 es va publicar el seu primer llibre, Marc Villarí, que es va traduir al català i amb el qual va obtenir cert èxit.[1]
A la postguerra espanyola, va publicar diverses novel·les i és en aquesta època quan va tenir més popularitat. Amb Patapalo aconseguí el 1949 el Premi Ciutat de Barcelona.[1] A més de novel·les, va escriure també teatre en castellà i en català. Entre les seves obres destaquen: Germán Padilla, Pitusín (1941), La vida encadenada (1945), Karu-Kinká (1946), La llanura muerta (1947), Tamara (1953), Tierra de Fuego, Batalla de rufianes, Los muertos no se cuentan (1961), sobre la guerra civil.[2]
També va escriure les curioses memòries, en tres llibres; Mis primeros caminos (1961), La cara y la cruz del camino (1963) i Mis últimos caminos (1965).[2]
Estrenà teatre en català: Anna Maria (1962) i Marquès i la seva filla (1932). I publicà Cataluña en España (1935), un assaig sobre el Sis d'Octubre de 1934.
A la vila de Palau-solità i Plegamans té un carrer amb el seu nom.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.