Baronia d'Altafulla

La baronia d'Altafulla fou una jurisdicció senyorial concedida el segle XIV que primer va pertànyer als Requesens i als Castellet i després al llinatge dels Santcliment, cognomenats Corbera-Santcliment, que van vendre la baronia als Montserrat el 1672.

Aquesta jurisdicció senyorial havia estat propietat de la corona catalano-aragonesa i senyorejada pels comtes de Barcelona des del segle xii.^[1] La baronia, feu dels comtes i comtes-reis d'ençà el segle xiv, passà al començament del segle xiv, per alienació feta per la corona, a mans de la família Requesens (el 1358 Berenguer de Requesens apareix com a senyor d'Altafulla i La Nou), la qual la posseí fins al 28 de desembre de 1472, que Lluís de Requesens i de Cardona la vengué, conjuntament amb la Nou de Gaià, al seu cosí Pere de Castellet i de Requesens; Els Castellet van mantenir la baronia només per a unes poques dècades, de fet, després del matrimoni, el 1538, de Violant de Castellet - filla de Pere - amb Riambau de Corbera-Santcliment, el senyoriu d'Altafulla i La Nou va passar als Corbera-Santcliment, que van vendre la baronia, en una data que cal situar entre el 1669 i el 1673, el reusenc Francesc de Montserrat i Vives, primer marquès de Tamarit. Els Montserrat, i els seus descendents els Suelves, retingueren la jurisdicció altafullenca fins a l'extinció de les senyories.^[2]

L'any 1515, la baronia d'Altafulla - que llavors incloïa dos pobles de la comarca del Tarragonès: Altafulla i La Nou de Gaià - comprenia 44 famílies, que el 1553 havien augmentat a 53, repartides així:

• 44 a la parròquia d'Altafulla
• 9 a la parròquia de La Nou

L'augment de població de la baronia fou molt lent, puix que el 1787 aquest tenia només 1591 habitants.

Referències

1. Baronia di Altafulla
2. Història de Altafulla