El baby boom, als territoris de llengua catalana, és com es coneix un pic de natalitat d'aquest país a la història contemporània, a Espanya durant els anys 60 i principis dels 70. La delimitació formal d'aquest període és una convenció, que pot considerar-se arbitrària. A Espanya s'accepta que va des de l'any 1958 fins al 1977. Per extensió s'anomena generació del baby-boom als individus nascuts durant aquests anys. Coincideix a Espanya amb l'anomenada "generació X", per l'època en què han nascut.[1][2][3]
És una expressió en anglès que literalment significa "explosió de naixements" va sorgir per definir el període amb un extraordinari nombre de naixements ocorregut després de la Segona Guerra Mundial a països del món occidental implicats en aquesta guerra, com els Estats Units, Canadà, Austràlia o Noruega. Altres països europeus, com Àustria, Suècia i França el van tenir també, però de manera menys concentrada i amb menys intensitat. Per exemple, en aquest darrer país va durar fins als anys 60. A Espanya, el baby-boom no va ser tan pronunciat com en altres països i va ocórrer més tard.[2]
A Espanya, els naixements van ser també molt nombrosos, de manera progressiva, als anys anteriors al baby-boom, de manera que no va haver una transició abrupta. Als anys del baby-boom, cada any naixien més de 650.000 persones, sumant un total de prop de catorze milions en tot el període. És a dir, que en aquests prop de vint anys van néixer més del doble de persones que als vint anys anteriors i més del quàdruple dels vint anys posteriors (la generació dels "mil·lennials" o "generació Y"). Amb l'arribada de la democràcia, va haver una caiguda abrupta de la natalitat.[1][2][3]
Impacte a l'economia
Aquesta massa de gent d'una mateixa generació és i notablement ha estat una diana interessant econòmicament. Per exemple, als anys 80 i 90 en productes i serveis de culte a la joventut, i també, en aquesta època, les necessitats d'habitatge.[4]
Impacte en la història i la cultura
A Catalunya i Espanya, el baby-boom té un fort impacte a l'anomenada "transcició" de la dictadura franquista a la democràcia. Es aquesta època, es va crear una determinada societat i joventut, influenciades una amb l'altra. La societat espanyola no havia viscut els fenòmens hippy i del maig del 68, per exemple, o ho havia fet de manera minoritària, sent moviments considerats "indesitjables" a la moral franquista. Però cap a l'any 1985, més la meitat de la població era menor de trenta anys i els joves van passar a ser la majoria, de manera que qualsevol cosa que impliqués a adolescents a finals dels anys 70 o principis dels 80 seria sempre majoritària.[5]
Entre 1961 i 1968, set anys, doncs, la població en edat d'estudiar batxillerat es va més que duplicar, passant de mig milió de persones a un milió dos-centes mil. El ministeri d'educació no ho havia previst i, en part per això i en part també per la influència dels nous moviments a altres països, van proliferar les escoles alternatives, aprofitant les escletxes de la dictadura. Amb aquestes arribaven també noves iniciatives polítiques i civicosocials amb la idea de sentar les bases d'una transformació educativa al país, implicant tant l'escola formal com la no formal, la pública i la privada, i incloent moviments com l'escoltisme. Per exemple, en 1965 es va fundar l'Associació de Mestres Rosa Sensat per aplegar i promoure les experiències innovadores en aquest camp.[6]
Una de les contribucions fetes per la generació del baby-boom sembla l'expansió de la llibertat individual; "sovint s'associen amb el moviment pels drets civils, la causa feminista a la dècada de 1970, els drets dels homosexuals, els discapacitats, així com el dret a la intimitat.
Referències
Vegeu també
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
