Bulgària del Volga

La Bulgària del Volga, també anomenada Bulgària del Kama o Bolgar (de vegades conegut com l'Emirat Búlgar del Volga^[1]) va ser un estat búlgar històric ^[2][3][4] que va existir entre els segles IX i XIII al voltant de la confluència del Volga i Kama Riu, a l'actual Rússia europea. La Bulgària del Volga era un estat multiètnic amb un gran nombre de búlgars, ugrofinesos, varegs i eslaus orientals.^[5] La seva posició estratègica li va permetre crear un monopoli comercial local amb nòrdics, cumans i àvars de Pannònia.^[6] Actualment, hom considera les repúbliques del Tartaristan i Txuvàixia com a hereves de la Bulgària del Volga en termes territorials i ètnics.

Bulgària del Volga

Tipus	estat desaparegut
Localització
54° 58′ 00″ N, 49° 02′ 00″ E
Capital	Bolghar Bilär Bólgar
Població humana
Població	2.000.000
Idioma oficial	protobúlgar
Religió	islam, cristianisme ortodox, religió eslava i tengrianisme
Dades històriques
Creació	segle VII
Dissolució	1240
Organització política
Forma de govern	monarquia
Moneda	dinar

Història

Els protobúlgars del Volga erren un poble turc, branca del poble protobúlgar que va fundar el Regne de Bulgària al Danubi. Els protobúlgars van arribar a les estepes al sud de Rússia durant les invasions dels huns. Són esmentats per primer cop el 481 per Joan d'Antioquia, quan van donar suport a l'emperador Zenó en la lluita contra els gots; llavors, vivien principalment entre el Kuban i la llacuna Meòtida (mar d'Azov). Els romans d'Orient van anomenar les terres del Kuban Gran Bulgària.

A la mort del kan Kuvrat, el 665, el Regne búlgar es va partir segurament sota pressió del Kanat khàzar. Una part dels protobúlgars va restar als seus pobles entre el Kuban i la mar d'Azov fins al segle x, territori que ara fou anomenat pels romans d'Orient i russos com a Bulgària Negra, i foren progressivament absorbits pels magiars, petxenegs i cumans. Un grup més important va deixar aquests pobles per dirigir-se sota direcció del kan Isperukh cap a la regió del Danubi i els Balcans, on es van barrejar amb els eslaus del sud que eren més nombrosos i van fundar un regne (Regne de Bulgària, anomenat Burdjan pels cronistes musulmans). I un tercer grup, el més reduït numèricament, va pujar el riu Volga cap al nord i es va instal·lar a la confluència amb el riu Kama, on van sotmetre la població local finesa. Van formar un estat conegut com el kanat dels protobúlgars del Volga, anomenat pels cronistes musulmans Bulghar, nom donat també a la vila on van establir la capital. Les fronteres mai no van ser definides per cap dels autors que en fan referència, però se sap que al nord vivien els wisu o ve's (finougrians, modernament anomenats veps) i els yura o yugra, que generalment estigueren sotmesos pels protobúlgars del Volga; a l'est, els badjirts (els moderns baixkirs), també sotmesos als protobúlgars; al sud-est, els petxenegs i ghuzz, que eren independents; a l'oest, entre els protobúlgars i els khàzars, vivien els burdes (burdas o burtas) ancestres dels mordvins, que eren vassalls dels khàzars, i més tard foren sotmesos pels protobúlgars; a l'oest, vivien també (més al sud dels mordvins) tribus d'eslaus o russos, algunes de les quals estigueren sotmeses als protobúlgars.

Els protobúlgars del Volga eren dividits en tres hordes principals: els barsula, els ishkil (o askil) i els bulkar; també se n'esmenten dos grups menors, els suwar i els al-barandjar. El sobirà portava el títol de yiltuwar (turc alteber, segons les inscripcions de l'Orkhon), cosa que indicaria que era un sobirà subordinat. Depenia probablement del kan khàzar, ja que pagaven un tribut en pells i un fill de l'alteber vivia com a ostatge a la cort del kan khàzar. No van esdevenir independents fins a la caiguda del kanat khàzar el 965. Llavors, com que tenia una aliança amb el califa de Bagdad, va agafar el títol d'amir. El 964, la conca del Volga va patir una expedició del príncep rus de Kíev Sviatoslav, però l'estat es va recuperar de la devastació.

Cada tribu dels protobúlgars, de fet, formava un subestat virtualment independent. El 1183, un príncep búlgar era aliat dels cumans i feia la guerra a Bulghar (Bolgary) i, uns anys després, en temps dels mongols, un segon estat búlgar es va constituir amb el nom de Djuke-Tau (Zhukotin). La noblesa del país, la formaven la família reial, els caps tribals i les cinc-cents famílies més poderoses.

A la meitat del segle x, era yiltuwar Almush ibn Shilki que fou el primer que va agafar el títol d'amir i va canviar el seu nom a Djafar ibn Abd Allah. El va succeir el seu fill Mikail ibn Djafar. Per les monedes, es coneixen els noms de tres altres emirs: Talib ibn Ahmad, Mumin ibn Ahmad i Mumin ibn al-Hasan. Una segona expedició del príncep de Kíev, Vladímir (fill de Sviatoslav), el 985, no fou tan devastadora com la primera. El 1006, la Bulgària del Volga i Kíev van signar un tractat de comerç; els conflictes comercials van comportar repetides guerres entre russos i protobúlgars a partir de la segona meitat del segle xi. El 1088, els protobúlgars van ocupar la ciutat russa de Murom, de manera temporal, però després els protobúlgars van quedar a la defensiva i els russos van assetjar la ciutat de Bulghar el 1120, 1164, 1172, 1183 i 1220, mentre que els protobúlgars només van fer dues ofensives, el 1107 contra Suzdal, i el 1218, en què van saquejar Ustyug, situada força al nord. La invasió mongola va aturar les lluites entre protobúlgars i russos.

Invasió mongola de Bulgària del Volga

El mongols, després de la victòria sobre els russos en la batalla del riu Kalka,^[7] el 1224, es van girar contra els protobúlgars, però aquests els van fer caure en diverses emboscades i els van causar fortes pèrdues. Això va provocar la venjança dels mongols; el 1229, l'avantguarda búlgara va ser derrotada pels mongols a la vora del riu Yayik (riu Ural) i, el 1236, segons les cròniques musulmanes, o el 1237 segons les russes, els mongols van atacar Bulghar i la van destruir i van aniquilar l'estat búlgar, que fou incorporat als dominis de Batu Khan de l'Horda d'Or.^[8]

La ciutat de Bulghar es va reconstruir i aviat va recuperar la prosperitat. Les troballes arqueològiques demostren que era pròspera a la segona meitat del segle xiii i al segle xiv, però en algun moment, per causes desconegudes, la ciutat decaure, potser per l'ascens de Kazan. És anomenada de vegades Nova Bulghar, (rus: Novyi Bulgar), fundada per Batu Khan. Tamerlà la va ignorar el 1395 i, el 1399, els russos la van arrasar totalment. Kazan fou escollida per Ulugh Muhammad (mort el 1446) com a capital d'un kanat derivat de l'Horda d'Or, i Bulghar no va poder recuperar-se.

Referències

1. Mako, Gerald The Encyclopedia of Empire, 2016, pàg. 1–3. DOI: 10.1002/9781118455074.wbeoe009.
2. Shpakovsky, Viacheslav. Armies of the Volga Bulgars & Khanate of Kazan, 2013, p. 14.
3. Champion, Timothy. Nationalism and Archaeology in Europe, 2014, p. 227.
4. Koesel, Karrie J. Religion and Authoritarianism: Cooperation, Conflict, and the Consequences, 2014, p. 103.
5. Reuter. The New Cambridge medieval history. III, c. 900-1024. Cambridge [England] ; New York, NY, USA : Cambridge University Press, 1995, p. 504. ISBN 978-0-521-36291-7.
6. Popovski, Ivan. A Short History of South East Europe (en anglès). Lulu Press, Inc, 2017-05-10. ISBN 9781365953941. Arxivat 2023-01-21 a Wayback Machine.
7. Nicolle, David. Kalka River, 1223 : Genghiz Khan's Mongols invade Russia (en anglès). Oxford: Osprey Publishing, 2009. ISBN 9781841762333.
8. Liptai, Ervin. Military history of Hungary (en anglès). 2. Budapes t: Zrínyi katonai Kiadó, 1985. ISBN 963-326-337-9.