Bàscara

Bàscara^[1] és un municipi, simbòlicament, de la República Catalana,^[2] a la comarca de l'Alt Empordà, a les Comarques Gironines. Està format per la vila de Bàscara i els pobles agregats de Calabuig i Orriols-Les Roques, que es van incorporar al municipi de Bàscara el 1846.^[3][4]

Bàscara

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
42° 09′ 44″ N, 2° 54′ 40″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Àmbit funcional territorial	Comarques gironines
Comarca	Alt Empordà
Capital	Bàscara
Població humana
Població	1.059 (2023) (60,51 hab./km²)
Llars	67 (1553)
Gentilici	Bascarenc, bascarenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	17,5 km²
Banyat per	Fluvià
Altitud	66 m
Limita amb	Pontós Saus, Camallera i Llampaies Viladasens Vilaür Garrigàs Vilademuls
Organització política
• Alcalde	Narcís Saurina Clavaguera (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17483
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17016
Codi IDESCAT	170160
Lloc web	bascara.cat

La vila de Bàscara està situada a l'extrem sud de la comarca, a la vora dreta del Fluvià, dalt d'un turó, a 66 m sobre el nivell del mar. Manté restes de l'antiga muralla medieval i del castell episcopal.^[5] La primera referència escrita data del 817.

Geografia

• Llista de topònims de Bàscara (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Entitat de població	Habitants
Bàscara	601
Calabuig	80
Orriols	172
les Roques	132

Bàscara es troba al cantó del riu Fluvià, i fins al 1940 no es va construir el pont definitiu que el travessa (carretera N-II). Fins llavors, el pas del riu es feia per un passallís, i també un xic més a l'est, en barca, a prop de l'anomenat Hostal de la Barca (ja a Pontós) i de l'ermita de Santa Anna de Pontós.^[6]

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 83 64 67 368 592 1.018 992 955 857 911

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 899 853 857 890 825 811 734 770 762 762

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 770 778 822 845 870 900 915 963 968 949

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 980 1.000 1.001 1.034 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

• Muralles de Bàscara, al voltant del nucli històric, originades al segle xiii, declarades Bé cultural d'interès nacional (BCIN).
• Castell de Bàscara o castell episcopal, obra popular dels segles xiv i xv, declarat BCIN.
• Castell de Calabuig, obra popular dels segles xiv i xv, declarat BCIN.
• Castell d'Orriols, obra renaixentista dels segles XVI-XVII, declarat BCIN.
• Església parroquial de Sant Iscle
• Priorat de Sant Nicolau, actualment Can Pagès (Calabuig)
• Ruïnes de l'església de Sant Miquel de Terrades (Calabuig)
• Església de Sant Feliu (Calabuig)
• El molí de Calabuig
• Castell-palau d'Orriols (segles XVI -XVIII)
• Ajuntament (segle XVI)

Tradicions

Imatge del Pessebre Vivent de Bàscar a

• El Mercat dels Tortells
• Festa Major, al novembre
• Festa d'estiu, a l'agost
• Festa municipal, el 19 d'abril^[7]
• El Pessebre Vivent de Bàscara,^[8] representat des del 1973
• Cursa Despertaferro,^[9] al setembre i al febrer

Fets rellevants

• El 7 de maig de 2022 es va proclamar "territori alliberat" d'Espanya i municipi de la República Catalana. Fou un acte simbòlic.^[10]
• El 8 de maig de 2022 va patir un atac feixista al municipi.^[11]

Bibliografia

• BOSCH PARER, C; EGEA CODINA, A. Mil anys de domini episcopal a Bàscara. Ajuntament de Bàscara, 2002
• RIERA i PAIRÓ, Albert, La Senyoria episcopal de Bàscara, IEE, 2003.
• RIERA i PAIRÓ, Albert, Bàscara, Quaderns de la Revista de Girona, Diputació de Girona, 2001.

Referències

1. Riera i Pairó, Albert. Bàscara. Girona: Diputació de Girona, 2001. ISBN 84-95187-30-2.
2. NacióDigital. «Bàscara es proclama primer «territori alliberat» de la República catalana | NacióDigital». [Consulta: 9 maig 2022].
3. Burgueño, Jesús; Lasso de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dir. Gral. Admin. Local, 2002. ISBN 84-393-5954-3.
4. Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
5. «Bàscara | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 febrer 2018].
6. Font i Verdaguer, Pere. Pontós : passat i present. [Pontós (Girona)]: Ajuntament de Pontós, 2004. ISBN 84-609-3505-1.
7. «Bàscara fixa el 19 d'abril com a festiu local per commemorar la fi pas de camions per la N-II». Diari de Girona.
8. «La ruta dels pessebres vivents» (en castellà). elmundo.es, 21-12-2005. [Consulta: 1r juliol 2009].
9. «Despertaferro Bàscara». [Consulta: 16 febrer 2018].
10. «Acció d'"alliberament" de Bàscara: es declara municipi de la República Catalana», 07-05-2022. [Consulta: 9 maig 2022].
11. «Atac ultra a Bàscara després de declarar-se "territori alliberat"», 08-05-2022. [Consulta: 9 maig 2022].

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya