L'avet de Douglas o pi d'Oregon (Pseudotsuga menziesii)[1][2] és una espècie de conífera de la família Pinaceae de fullatge persistent nativa de l'oest d'America del Nord. La varietat Pseudotsuga menziesii var. menziesii, es coneix com a avet de Douglas de la costa ja que creix en les regions costaneres des de la Colúmbia Britànica central del Canadà fins a la Califòrnia central.[3] És present des de prop del nivell del mar fins a 1.800 m i, més a l'interior, hi creix una altra varietat,

Dades ràpides Pseudotsuga menziesii, Dades ...
Infotaula d'ésser viuAvet de Douglas
Pseudotsuga menziesii Modifica el valor a Wikidata
Thumb
Avet Douglas de la costa a Varsòvia
  •   Verd: Pseudotsuga menziesii subsp. menziesii
  Blau: Pseudotsuga menziesii subsp. glauca.
Dades
Font defusta de Douglas, Douglas fir cone (en) Tradueix i Douglas fir resin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Longevitat màxima1.350 anys Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Thumb
Risc mínim
UICN42429 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClassePinopsida
OrdrePinales
FamíliaPinaceae
GènerePseudotsuga
EspèciePseudotsuga menziesii Modifica el valor a Wikidata
Franco, 1950
Nomenclatura
BasiònimAbies menziesii Modifica el valor a Wikidata
Distribució
Thumb Modifica el valor a Wikidata
Tanca

P. menziesii var. glauca.

L'epítet específic és pel botànic Archibald Menzies, rival de David Douglas.

Descripció

L'avet Douglas de la costa es considera els segon arbre més alt del món. Fa de 60 a 75 m i són comuns diàmetres del tronc d'1,5 a 2 m. L'espècimen viu més alt fa 99,4 m. Normalment viuen més de 500 anys.[4]

Thumb
Primera pinya collida per David Douglas
Thumb
Pseudotsuga menziesii

Els brots són marrons a verd oliva i es tornen marró gris quan envelleixen, són finament pubescents. Els borrons tenen una forma cònica estreta distintiva de 4 a 8 mm de llarg. Les fulles estan disposades espiralment, són aciculars de 2 a,5 cm de llarg.

Les pinyes madures pengen, fan de 5 a 11 cm de llarg i de 2 a 3 cm d'ample. Maduren a la tardor. Cada pinya té de 25 a 50 pinyons, les llavors fan de 5 a 6 mm de llarg i de 3 4mm d'ample amb una ala.

La producció apreciable de pinyons triga entre 20 i 30 anys i la producció és irregular.

Usos

Produeix més fusta que qualsevol altre arbre d'Amèrica del Nord. La fusta té moltes utilitats com a fusta de construcció, mineria, paper, etc. També en jardineria i com arbre de Nadal. Els hawaians en feien canoes dels troncs d'arbres que arribaven a la costa.[5]

Aquest arbre és el símbol de les sèries de televisió Twin Peaks i després de The X-Files.

Referències

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.