historieta d'Astèrix From Wikipedia, the free encyclopedia
Astèrix i els normands (francès: Astérix et les Normands) és el novè àlbum de la sèrie Astèrix el gal de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francès el 1966. El 2006 es va presentar una pel·lícula en dibuixos animats amb el títol Astèrix i els víkings.[1][2]
Tipus | àlbum de còmics |
---|---|
Fitxa | |
Autor | René Goscinny Albert Uderzo |
Llengua | francès |
Publicació | França, 1967 |
Dades i xifres | |
Personatges | |
Descriu l'univers de ficció | univers d'Astèrix |
Sèrie | |
Astèrix el gal | |
Gudurix, nebot de Copdegarròtix, és enviat al poblet gal des de Lutècia de vacances, perquè facin d'ell tot un home. En un principi, és ell qui contagia amb els seus costums de gran ciutat als gals. Mentrestant, els homes de Grosenbaf, el cap dels normands, decideixen viatjar a la Gàlia, desitjosos de conèixer què és la por (volen saber-ho tot), car segons els han dit, la por dona ales. Un cop arribats, troben a Gudurix qui, fart dels costums gals, surt d'allà en direcció a Lutècia. Pel camí, el seu carro s'espatlla i els normands el rapten. Llavors, Astèrix i Obèlix s'assabenten del que ha passat i decideixen salvar-lo. Al mateix temps, Assegurançatòrix, aconsellat per Gudurix, decideix marxar a Lutècia a la recerca de majors èxits musicals sense saber que, aquest cop gràcies a ell, els gals triomfaran de nou.
Els autors juguen amb representacions de la cultura popular dels guerrers víkings, pel fet que tots portin cascs amb banyes.[3] Tanmateix, no hi ha cap evidència històrica que això fos realment així; si és possible que el portaven, devia ser en poques ocasions.
Els normands també posseeixen una mena de poció màgica, la calva que origina el calvados actual,[4] que beuen de les calaveres dels seus vençuts. De fet, al llarg de l'àlbum, Goscinny té un plaer maliciós en barrejar referències als vikings normands escandinaus, i les dels normands de la futura província francesa de Normandia. Així és com, a més de calva, els Normands de l'àlbum fan servir molta nata a la seva cuina,[5] donen respostes normandes, fan forats normands, però criden "Mort al ren! per Mort a les vaques!", etc. Desembarquen a la Gàl·lia cantant "Vull tornar a veure la meva Normandia", en referència a les paraules de Ma Normandie de Frédéric Bérat.[6]
Paral·lelament, Assurancetourix surt del poble cantant per provar sort a Lutècia (a l'Olympix de Lutèce, que recorda l'Olympia de París). Durant el seu pas per la futura Normandia, el seu cant espanta els animals i les vaques locals i fa tornar la seva llet.
Goudurix representa una síntesi de la joventut parisenca i francesa dels anys 60, cantant Le Monkix. Es tracta d'un jove de la ciutat, de moda, pelut, amant de la música Ié-ié enèrgica. Arriba al poble amb un cupé esportiu: un "tanc esportiu made in Mediolanum", una referència directa als cotxes Alfa Romeo, les fàbriques històriques dels quals es troben a Milà.[7]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.