Aspredínids

La família dels aspredínids (Aspredinidae) és constituïda per peixos actinopterigis de l'ordre dels siluriformes.^[1]

Aspredínids

Aspredinidae
Bunocephalichthys verrucosus verrucosus
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Actinopteri
Ordre	Siluriformes
Família	Aspredinidae Adams, 1854

Espècimen sense identificar

Bunocephalichthys verrucosus verrucosus

Bunocephalus sp.

Etimologia

Prové del grec aspron (una moneda turca).^[2]

Morfologia

Cos aixafat, curt, ample i amb la part caudal allargada i comprimida lateralment. Aspredo aspredo n'és l'espècie més grossa amb 42 cm de llargària màxima, tot i que la majòria no depassen els 15. Ulls molt petits. Boca amb barbellons. Pell nua, completament queratinitzada, coberta per una mena de berrugues i amb la capa externa escatant-se periòdicament com la de dels amfibis i rèptils.^[3] Tacte i olfacte molt ben desenvolupats. Absència d'aleta adiposa. Presència de dimorfisme sexual en la major part de les seues espècies: les femelles són més grosses que els mascles.^[4][5]

Alimentació

En general, són omnívors: mengen invertebrats aquàtics, insectes terrestres i residus orgànics. L'única excepció correspon a les espècies del gènere Amaralia, les quals es nodreixen d'ous d'altres peixos.^[6]

Hàbitat i distribució geogràfica

Són peixos d'aigua dolça i salabrosa,^[4] els quals es troben a Sud-amèrica,^[4] incloent-hi els rius Magdalena,^[7] Orinoco,^[8] Amazones,^[9] São Francisco, Paraguai,^[10] Paranà,^[11] Atrato, San Juan i Patia, i les aigües salobres i marines entre els deltes de l'Orinoco i de l'Amazones.^[12]

Gèneres i espècies

• Acanthobunocephalus (Friel, 1995)^[13]
  • Acanthobunocephalus nicoi (Friel, 1995)^[13]
• Amaralia (Fowler, 1954)^[14]
  • Amaralia hypsiura (Kner, 1855)^[15]
• Aspredinichthys (Bleeker, 1858)^[16]
  • Aspredinichthys filamentosus (Valenciennes, 1840)^[17]
  • Aspredinichthys tibicen (Valenciennes, 1840)^[17]
• Aspredo (Scopoli, 1777)^[18]
  • Aspredo aspredo (Linnaeus, 1758)^[19]
• Bunocephalus (Kner, 1855)^[20]
  • Bunocephalus aleuropsis (Cope, 1870)^[21]
  • Bunocephalus amaurus (Eigenmann, 1912)^[22]
  • Bunocephalus amazonicus (Mees, 1989)^[23]
  • Bunocephalus bifidus (Eigenmann, 1942)^[24]
  • Bunocephalus chamaizelus (Eigenmann, 1912)^[22]
  • Bunocephalus colombianus (Eigenmann, 1912)^[25]
  • Bunocephalus coracoideus (Cope, 1874)^[26]
  • Bunocephalus doriae (Boulenger, 1902)^[27]
  • Bunocephalus erondinae (Cardoso, 2010)^[28]
  • Bunocephalus iheringii (Boulenger, 1891)^[29]
  • Bunocephalus knerii (Steindachner, 1882)^[30][31]
  • Bunocephalus larai (Ihering, 1930)^[32]
  • Bunocephalus quadriradiatus (Mees, 1989)^[23]
  • Bunocephalus rugosus (Eigenmann & Kennedy, 1903)^[33]
  • Bunocephalus verrucosus (Walbaum, 1792)^[34]
• Dupouyichthys (Schultz, 1944)^[35]
  • Dupouyichthys sapito (Schultz, 1944)^[35]
• Ernstichthys (Fernández-Yépez, 1953)^[36]
  • Ernstichthys anduzei (Fernández-Yépez, 1953)^[36]
  • Ernstichthys intonsus (Stewart, 1985)^[37]
  • Ernstichthys megistus (Orcés V., 1961)^[38]
• Hoplomyzon (Myers, 1942)^[39]
  • Hoplomyzon atrizona (Myers, 1942)^[39]
  • Hoplomyzon papillatus (Stewart, 1985)^[37]
  • Hoplomyzon sexpapilostoma (Taphorn & Marrero, 1990)^[40]
• Micromyzon (Friel & Lundberg, 1996)^[41]
  • Micromyzon akamai (Friel & Lundberg, 1996)^[41]
• Platystacus (Bloch, 1794)^[42]
  • Platystacus cotylephorus (Bloch, 1794)^[42]
• Pseudobunocephalus (Friel, 2008)^[43]
  • Pseudobunocephalus lundbergi (Friel, 2008)^[43]
• Pterobunocephalus (Fowler, 1943)^[44]
  • Pterobunocephalus depressus (Haseman, 1911)^[45]
  • Pterobunocephalus dolichurus (Delsman, 1941)^[46]
• Xyliphius (Eigenmann, 1912)^[25]
  • Xyliphius barbatus (Alonzo de Arámburu & Arámburu, 1962)^[47][48]
  • Xyliphius kryptos (Taphorn & Lilystom, 1983)^[49]
  • Xyliphius lepturus (Orcés V., 1962)^[50]
  • Xyliphius lombarderoi (Risso & Risso, 1964)^[51]
  • Xyliphius magdalenae (Eigenmann, 1912)^[25]
  • Xyliphius melanopterus (Orcés V., 1962)^{[50][52][53][54][55][56][57]}

Observacions

Són actius sobretot de nit, algunes de les seues espècies (com ara, Bunocephalus bicolor) formen part del comerç de peixos d'aquari i, sovint, es fa difícil de distingir una espècie d'una altra, la qual cosa comporta que els espècimens exposats a la venda siguin rarament identificats de manera adequada.^[58]

Referències

1. The Taxonomicon (anglès)
2. Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid (Espanya).
3. Friel, J. P., 1989. Epidermal keratinization and molting in the banjo catfishes (Siluriformes: Aspredinidae). Abstracts of the 1989 Annual Meeting of the American Society of Ichthyologists and Herpetologists at San Francisco State University, p. 89.
4. FishBase (anglès)
5. «Aspredinidae (Family)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 22 de març 2014. [Consulta: 1r novembre 2009].
6. Friel, J. P., 1992. A phylogenetic revision of Amaralia, a genus of oophagous banjo catfishes. Abstracts of the 1992 Annual Meeting of the American Society of Ichthyologists and Herpetologists at the University of Illinois at Urbana-Champaign, p. 104.
7. Species in Magdalena River - FishBase (anglès)
8. Species in Orinoco River - FishBase (anglès)
9. Species in Amazon River- FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
10. Species in Paraguay River - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
11. Species in Paraná River - FishBase Arxivat 2015-09-24 a Wayback Machine. (anglès)
12. Tree of Life (anglès)
13. Friel, J. P., 1995. Acanthobunocephalus nicoi, a new genus and species of miniature banjo-catfish from the upper Orinoco and Casiquiare rivers, Venezuela (Siluriformes: Aspredinidae). Ichthyol. Explor. Freshwaters v. 6 (núm. 1): 89-95.
14. Fowler H. W., 1954. Os peixes de água doce do Brasil. Vol. 2. Arq. Zool. (São Paulo) v. 9. i-ix + 1-400.
15. Kner, R., 1855. Ichthyologische Beiträge (Subtitles I-III). Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien, vol. 17: 92-162, Pls. 1-6.
16. Bleeker, P., 1858. De visschen van den Indischen Archipel. Beschreven en toegelicht. Siluri. Acta Soc. Sci. Indo-Neerl. v. 4: i-xii + 1-370.
17. Cuvier, G. i A. Valenciennes, 1840. Histoire naturelle des poissons. Tome quinzieme. Suite du livre dix-septieme. Siluroides. Hist. Nat. Poiss. v. 15: i-xxxi + 1-540, Pls. 421-455.
18. Scopoli, J. A., 1777. Introductio ad historiam naturalem, sistens genera lapidum, plantarum et animalium hactenus detecta, caracteribus essentialibus donata, in tribus divisa, subinde ad leges naturae. Praga. Introd. Hist. Nat.: i-x + 1-506.
19. Linnaeus, 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
20. Kner R., 1855. Ichthyologische Beiträge (Subtitles I-III). Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 17. 92-162.
21. Cope, E. D., 1870. Contribution to the ichthyology of the Marañón. Proc. Am. Philos. Soc. v. 11: 559-570.
22. Eigenmann, C. H., 1912. The freshwater fishes of British Guiana, including a study of the ecological grouping of species, and the relation of the fauna of the plateau to that of the lowlands. Memories of the Carnegie Museum v. 5 (núm. 1): i-xxii + 1-578, Pls. 1-103.
23. Mees, G. F., 1989. Notes on the genus Dysichthys, subfamily Bunocephalidae, family Aspridinidae (Pisces, Nematognathi). Proc. K. Ned. Akad. Wet. (Ser. C Biol. Med. Sci.), vol. 92 (núm. 2): 189-250.
24. Eigenmann, C. H. & W. R. Allen, 1942. Fishes of western South America. I. The intercordilleran and Amazonian lowlands of Peru. II.- The high pampas of Peru, Bolivia, and northern Chile. With a revision of the Peruvian Gymnotidae, and of the genus Orestias. Univ. Kentucky. Fishes West. S. America: i-xv + 1-494, Pls. 1-22.
25. Eigenmann, C. H., 1912. Some results from an ichthyological reconnaissance of Colombia, South America. Part I. (Contrib. Zool. Lab. Ind. Univ. Núm. 127.). Ind. Univ. Studies Núm. 16 (sic Núm. 8): 1-27.
26. Cope, E. D., 1874. On some Batrachia and Nematognathi brought from the upper Amazon by Prof. Orton. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 26: 120-137.
27. Boulenger, G. A., 1902. Descriptions of new fishes and reptiles discovered by Dr. F. Silvestri in South America. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 7), vol. 9 (núm. 52): 284-288.
28. Cardoso, A. R., 2010. Bunocephalus erondinae, a new species of banjo catfish from southern Brazil (Siluriformes: Aspredinidae). Neotropical Ichthyology, vol. 8 (núm. 3): 607-613.
29. Boulenger, G. A., 1891. An account of the siluroid fishes obtained by Dr. H. von Ihering and Herr Sebastian Wolff in the Province Rio Grande do Sul, Brazil. Proceedings of the Zoological Society of London. 1891 (pt 2): 231-235, Pls. 25-26.
30. Steindachner, F., 1882. Beiträge zur Kenntniss der Flussfische Südamerika's (IV). Anz. Akad. Wiss. Wien, vol. 19 (núm. 19): 175-180.
31. Diogo, R., M. Chardon i P. Vandewalle, 2001. Osteology and myology of the cephalic region and pectoral girdle of Bunocephalus knerii, and a discussion on the phylogenetic relationships of the Aspredinidae (Teleostei: Siluriformes). Netherlands Journal of Zoology, vol. 51 (núm. 4): 457-481.
32. Ihering, R. von, 1930. Notas ecologicas referentes a peixes d'agua doce do Estado de S. Paulo e descripçao de 4 especies novas. Arch. Inst. Biol. Sao Paulo, vol. 3: 93-103, Pl. 13.
33. Eigenmann, C. H., W. L. McAtee & D. P. Ward, 1907. On further collections of fishes from Paraguay. Ann. Carnegie Mus. v. 4 (núm. 2): 110-157, Pls. 31-45.
34. Walbaum, J. J., 1792. Petri Artedi sueci genera piscium. In quibus systema totum ichthyologiae proponitur cum classibus, ordinibus, generum characteribus, specierum differentiis, observationibus plurimis. Redactis speciebus 242 ad genera 52. Ichthyologiae pars III. Ant. Ferdin. Rose, Grypeswaldiae (Greifswald). Artedi Piscium Pt. 3: (i-viii) + 1-723, Pls. 1-3.
35. Schultz L. P., 1944. The catfishes of Venezuela, with descriptions of thirty-eight new forms. Proceedings of the United States National Museum v. 94 (núm. 3172). 173-338.
36. Fernández-Yépez A., 1953. Algunas notas sobre los peces Asprediformes con descripción de Ernstichthys anduzei, nuevo e interesante bunocephalido. Noved. Cient. Mus. Hist. Nat. La Salle (Ser. Zool.) Núm. 11. 1-6.
37. Stewart, D. J., 1985. A review of the South American catfish tribe Hoplomyzontini (Pisces, Aspredinidae), with descriptions of new species from Ecuador. Fieldiana Zool. (N. S.). Núm. 25: i-iii + 1-19.
38. Orcés V., G., 1961. Hallazgo de peces de los géneros Xiliphius y Haplomyzon en el sistema del Amazonas. Descripción de una nueva especie. Cienc. Nat. (Quito), vol. 4 (núm. 1): 3-6.
39. Myers G. S., 1942. Studies on South American fresh-water fishes. I. Stanford Ichthyol. Bull. v. 2 (núm. 4). 89-114.
40. Taphorn, D. C. & C. Marrero, 1990. Hoplomyzon sexpapilostoma, a new species of Venezuelan catfish (Pisces: Aspredinidae), with comments on the Hoplomyzontini. Fieldiana Zool. (N. S.). Núm. 61: 1-9.
41. Friel, J. P. & J. G. Lundberg, 1996. Micromyzon akamai, gen. et sp. nov., a small and eyeless banjo catfish (Siluriformes: Aspredinidae) from the River Channels of the lower Amazon basin. Copeia 1996 (núm. 3): 641-648.
42. Bloch M. E., 1794. Naturgeschichte der ausländischen Fische. Berlín. Naturg. Ausl. Fische v. 8. i-iv + 1-174. Pls. 361-396.
43. Friel, J.P., 2008. Pseudobunocephalus, a new genus of banjo catfish with the description of a new species from the Orinoco River system of Colombia and Venezuela (Siluriformes: Aspredinidae). Neotropical Ichthyology, 6 (3): 293-300.
44. Fowler H. W., 1943. Zoological results of the second Bolivian expedition for the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, 1936-1937. Part II.--Additional new fishes. Not. Nat. (Phila.) Núm. 120. 1-7.
45. Haseman, J. D., 1911. Descriptions of some new species of fishes and miscellaneous notes on others obtained during the expedition of the Carnegie Museum to central South America. Ann. Carnegie Mus. v. 7 (núms. 3-4) (17): 315-328, Pls. 46-52.
46. Delsman, N. C., 1941. Résultats scientifiques des croisieres du Navire-école Belge "Mercator", vol. III, núm. 3. Pisces. Mém. Mus. R. Hist. Nat. Belg. (Ser. 2). Núm. 21: 47-82.
47. Alonso de Arámburu, A. S. & R. H. Arámburu, 1962. Una nueva especie de Xyliphius de la Argentina (Siluriformes, Bunocephalidae). Physis (Buenos Aires), vol. 23 (núm. 65): 219-222.
48. Calviño, P. A. i H. P. Castello, 2008. Sobre un bagre ciego del río Paraná medio, Xyliphius barbatus (Arámburu y Arámburu, 1962) (Siluriformes: Aspredinidae) una nueva cita en la Argentina y comentarios adicionales. Las Ciencias - Revista de la Universidad Maimónides 2008 (núm. 1): 55-59.
49. Taphorn, D. C. & C. G. Lilyestrom, 1983. Un nuevo pez del género Xiliphius (Aspredinidae) de Venezuela. Rev. Unellez Cien. Tec. v. 1 (núm. 1): 43-44, unnumbered plate.
50. Orcés V., G., 1962. Dos nuevos peces del género Xyliphius. Cienc. Nat. (Quito), vol. 5 (núm. 2): 50-54, 1 pl.
51. Risso, F. J. J. & E. N. P. de Risso, 1964. Hallazgo de una nueva especie de Xyliphius en el Paraná (Pisces--Aspredinidae). Not. Mus. Cienc. Nat. Chaco, vol. 1 (núm. 2): 11-16.
52. BioLib (anglès)
53. AQUATAB.NET
54. FishBase (anglès)
55. Catalogue of Life^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
56. Dictionary of Common (Vernacular) Names (anglès)
57. UNEP-WCMC Species Database^{[Enllaç no actiu]} (anglès)
58. Petrovický, Ivan, 2010?. Peces de acuario. Madrid: Tikal. Enciclopedia de la ciencia. ISBN 9788492678303. Pàg. 196.

Bibliografia

• Burgess, W. E., 1989. An atlas of freshwater and marine catfishes.A preliminary survey of the Siluriformes. T.F.H. Publications, Neptune City, Estats Units. 784 p.
• De Pinna, M. C. C., 1996. A phylogenetic analysis of the Asian catfish families Sisoridae, Akysidae and Amblycipitidae, with a hypothesis on the relationships of the neotropical Aspredindae (Teleostei, Ostariophysi). Fieldiana. Núm. 4:1-83.
• Eigenmann, C. H., 1910. Catalogue of the fresh-water fishes of tropical and South America. Reports of the Princeton University Expeditions to Patagonia, 1896-1899, 3(2):375-484.
• Eschmeyer, William N., 1990. Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. ISBN 0940228238.

Eschmeyer, W. N. Catalog of Fishes (en anglès). Acadèmia de les Ciències de Califòrnia, 1998. ISBN 978-0-940228-47-4.

• Ferraris, C., 1989. On the interrelationships between the Aspredinidae and the Akysidae (Ostariophysi, Siluriformes). Abstracts of the 1989 Annual Meeting of the American Society of Ichthyologists and Herpetologists at San Francisco State University, p. 86.
• Ferraris, Carl J., 2007. Checklist of catfishes, recent and fossil (Osteichthyes: Siluriformes), and catalogue of siluriform primary types. Zootaxa, 1418. ISBN 9781869770587. PDF (anglès)
• Helfman, G., B. Collette i D. Facey, 1997. The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units).
• Lundberg, J.G. & J.N. Baskin, 1969. The caudal skeleton of the catfishes, order Siluriformes. American Museum Novitates, 2398:1-49.
• Moyle, P. i J. Cech, 2000. Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall.
• Myers, G. S., 1960. The genera and ecological geography of the South American banjo catfishes, family Aspredinidae. Stanford Ichthyological Bulletin, 7(4): 132-139.
• Nelson, J. S., 2006: Fishes of the world. Quarta edició. John Wiley & Sons, Inc. Hoboken, Nova Jersey, Estats Units. 601 p. ISBN 0471250317.
• Sullivan, J. P., Z.-G. Peng, J. G. Lundberg, J.-L Peng i S.-P. He, 2008. Molecular evidence for diphyly of the Asian catfish family Amblycipitidae (Teleostei: Siluriformes) and the exclusion of the South African Aspredinidae from Sisoroidea. Proceedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia, vol. 157: 51-65.
• Wheeler, A., 1985. The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquiespècies	Viquiespècies

• All Catfish Species Inventory (anglès)
• AnimalBase (anglès)