L'ashéninka (Ashéninca, Ashéninga) és el nom que reben una sèrie de varietats incloses en el complex dialectal ashéninka-ashaninca, que pertany a la branca campa de la família arawak.[1] L'Ethnologue [2] distingeix set llengües en tot el complex, mentre que Pedrós[1] proposa una divisió en tres llengües (ashéninka, asháninka i ashé-ashá nord) basant-se en el principi d'intel·ligibilitat mútua. Les varietats incloses en ashéninka i ashé-ashá nord són les que la bibliografia ha anomenat tradicionalment ashéninka. El Glottolog[3] recull la proposta de Pedrós, encara que considera les llengües proposades per aquest com a agrupacions de les mateixes llengües que distingeix l'Ethnologue.
 |
No s'ha de confondre amb Ashaninca (llengua). |
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 8.774 (2017 ) |
| Autòcton de | Junín, Regió de Pasco i Departament d'Ucayali |
| Estat | Perú |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües arawak llengües arawak meridionals llengües campa | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | cjo |
| Glottolog | ashe1271 |
| Ethnologue | cjo |
| IETF | cjo |
| Endangered languages | 1308 |
La divisió en varietats va ser establerta per David Payne en la seva gramàtica de l'axíninca de l'Apurucayali, però es referia a aquestes varietats com a dialectes i no com a llengües diferents.[4][4]:3–5
Segons la Base de dades de Pobles Indígenes o Originaris del Ministeri de Cultura del Perú,[5] hi ha 15.281 persones vivint en comunitats ashéninka, de les quals 8.774 (57 %) afirmen saber parlar la llengua. L'Ethnologue[2] dona xifres molt més altes per a les diferents varietats ashéninka.
L'alfabet ashéninka va ser aprovat per resolució del Ministeri d'Educació a l'abril de 2019.[6]
Pedrós[7] mostra el següent inventari consonàntic per a l'Ucayali-Pajonal (South Ucayali i Pajonal en l'Ethnologue).
Payne, Payne i Sánchez[8] presenten el següent inventari consonàntic per a la varietat de l'Apurucayali:
| Bilabial | Apical | Postalveolar /Palatal |
Vetllar | Glotal | Inespecífica | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusives | aspirades | tʰ | |||||
| no aspirades | p | t | k | ||||
| Africades | aspirades | tsʰ | tʃʰ | ||||
| no aspirades | ts | tʃ | |||||
| Fricatives | s | ç | h | ||||
| Nasals | m | n | ɲ | N | |||
| Líquides | ɾ | ɾʲ | |||||
| Aproximants | β/w | j | ɰ | ||||
- Per a la varietat del Pichis, Payne[9] mostra el mateix inventari, però sense /ç/, i afegeix les palatalitzades /pʲ/, /kʲ/, /hʲ/, /mʲ/ y /βʲ/.
- Mihas[10] mostra un inventari similar per la varietat de l'Alto Perené amb poques diferències. Aquestes són que Mihas no inclou /tʰ/ ni /ç/; el contrast /t͡ʃ/-/t͡ʃʰ/ de Payne, Payne i Sánchez, Mihas el considera /t͡ʃ/-/tʲ/, i no inclou cap palatalizada, ja que les considera una agrupació de dues consonants (Cj). Aquestes tres varietats s'inclouen en el grup ashé-ashá nord de Pedrós.[1]
- Payne,[9] Mihas[10] i Pedrós[7] mostren un sistema de quatre vocals (/a/, /e/, /i/, /o/), mentre que, en l'Apurucayali de Payne, Payne i Sánchez,[8] només n'hi ha tres (/a/, /i/, /o/).
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
