Artés

Artés és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Bages.^[1] a l'extrem oriental del pla de Bages, dins la zona natural de la vall de la Gavarresa, de la qual és la principal població.

Per a altres significats, vegeu «Artés (desambiguació)».

Artés

Escut d'armes
Vista d'Artés
Localització
41° 47′ 53″ N, 1° 57′ 19″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Comarca	Bages
Capital	Artès
Població humana
Població	5.994 (2023) (334,86 hab./km²)
Llars	54 (1553)
Gentilici	artesenc, artesenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	17,9 km²
Banyat per	Riera Gavarresa i Llobregat
Altitud	316 m
Limita amb	Avinyó Calders Sallent
Identificador descriptiu
Codi postal	08271
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08010
Codi IDESCAT	080109
Lloc web	artes.cat

Geografia

• Llista de topònims d'Artés (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Situació i característiques del terreny^[2]

Administrativament, Artés forma part de la comarca del Bages i, per tant, queda englobat a la vegueria de la Catalunya Central. Dista aproximadament 15 km de Manresa i 30 km de Vic, és el nucli de població més important situat entre les dues ciutats al llarg de l'Eix Transversal.

El terme està banyat principalment per la riera Gavarresa i el seu afluent, la riera de Malrubí, així com per altres torrents d'importància menor. El riu Llobregat, on desemboca la Gavarresa, marca el límit occidental del terme.

Encara que es conserven unes 200 ha de bosc –alzinars i pinedes–, el terme és conreat quasi del tot: hi ha unes 90 ha de regadiu (cereals, patates, hortalisses, alfals, llegums, presseguers i pereres) i unes 1.000 ha de secà, predominantment dedicades a la vinya, cereals, oliveres i farratge.

En l'àmbit geològic cal destacar sobretot la presència de la Formació Artés, estratotipus únic que deu el seu nom a la proximitat amb la població.

Terme municipal^[3]

Malgrat que antigament era més extens, actualment el terme ocupa únicament 17,90 km² i limita:

• Al nord, amb els termes municipals de Sallent i Avinyó.
• Al sud, amb el de Calders.
• Al sud-oest, en un extrem, amb el de Navarcles, just en el límit amb el riu Llobregat, molt proper al Pont de Cabrianes.

Sallent		Avinyó
Navarcles	Calders

La delimitació del terme original, incloent-hi els històrics dominis de la parròquia de Santa Maria d'Horta –que no passà a formar part del municipi d'Avinyó fins a mitjans del segle xix–, està perfectament descrita en el primer document escrit sobre la vila, de l'any 889 i que detallava el següent:

«

Això és, partint del riu Oló, que desguassa al Relat (avui Riera Gavarresa), i pujant per la costa més amunt de la vila de Torcó fins al Balç-rubí (avui Riera de Malrubí), continuant cap a la Serrallonga per l'aiguavés i seguint-la per sobre de la vila de Matacans, per anar a parar a una fita i baixar al Llobregat, i remuntant el curs del riu fins a l'aiguabarreig amb el Relat (Gavarresa), per aquest arribar al riu Oló.

»

Evolució dels nuclis de població

El nucli original de la vila d'Artés va començar a desenvolupar-se al cim d'un turó de 343 m d'altitud, situat al mig de la vall, a la riba esquerra de la riera de Malrubí. És en aquest indret on hi ha les restes de l'antic castell, que protegia el camí ral entre Manresa i el Lluçanès. Aquest castell, transformat posteriorment en masia particular, formava part del recinte murallat original, que protegia durant l'edat mitjana el poble nascut dalt del puig. La part moderna de la vila s'ha anat estenent al peu d'aquest turó, en direcció a llevant i en terreny pla. Pel que fa a la Urbanització Vista Pirineu, està situada al llarg de la carretera B-431; al capdamunt de la Serra de Calders i a una altitud de 470 m.

Vies de comunicació

Les principals vies de comunicació que travessen el poble són:

• B-431, que comunica, pel sud, amb la Urbanització Vista Pirineu i amb Calders per acabar a l'N-141 i, pel nord, amb Horta d'Avinyó i Avinyó i la subcomarca del Lluçanès.
• B-430, que enllaça amb Cabrianes i Sallent.
• BV-4512, que comunica amb Manresa.
• C-25 (Eix Transversal), que discorre a través del terme d'oest a est, i compta amb una connexió amb Artés en direcció Girona i dues en direcció Lleida.

L'autopista Terrassa-Manresa / Eix del Llobregat (C-16) es troba a escassos quilòmetres de la població, enllaçant-s'hi des de la sortida 57 a través de l'Eix Transversal.

CCdSJ

D'altra banda, dins el terme municipal transcorren dos senders: el PR-C 135 i el PR-C 136, tots dos amb itineraris amb sortida i arribada dins del poble.

El Camí català de Sant Jaume creua el municipi.

Clima

El clima d'Artés queda establert principalment per la seva situació dins la Depressió Central catalana i per la seva altitud mitjana, al voltant dels 315 m.

Seguint la classificació climàtica de Köppen se'l defineix com a «temperat humit amb estius calorosos» i, seguint la divisió realitzada pel Servei Meteorològic de Catalunya, queda definit com a «mediterrani continental subhumit».

Tanmateix, cal destacar que el fet de trobar-se en el límit oriental del Pla de Bages –en una vall considerable envoltada pels massissos del Montcogul i de la serra de Calders– fa que es produeixin sovint destacables inversions tèrmiques respecte de les localitats properes més elevades.

D'altra banda, com a característica típica del clima d'interior, es presenten també notables diferències entre les temperatures a estiu i hivern, i no són extraordinàries temperatures mínimes de -10 °C a ple hivern i màximes de 40 °C al bell mig de l'estiu; provocant una gran amplitud tèrmica.

Des del 16 de febrer de l'any 2006, Artés disposa d'una Estació Meteorològica Automàtica (EMA) que, formant part de la Xarxa d'Equipaments Meteorològics de la Generalitat de Catalunya, mesura les magnituds de temperatura, humitat relativa i precipitació.

Toponímia

Hi ha hagut diverses opinions, expressades per diferents especialistes en etimologies, respecte a l'origen i significat del topònim d'Artés. El Diccionari Català-Valencià-Balear cita Johannes Hubschmid que considera el nom d'Artés com d'etimologia incerta, «possiblement derivat del cognom Artus amb el sufix preromà -esse».^[4] Joan Coromines, en canvi, rebutjà la teoria anterior per decantar-se per una procedència de l'arbust arç, encara que no esmenta com se'n derivaria el nom final d'Artés. Pere Balañà i Abadia, interpretant de manera incorrecta Coromines, es decantà per una procedència «de l'indoeuropeu, potser Artea, afí del basc arte: alzina». Finalment, però, es considera vàlida l'explicació historicogeogràfica, del nom derivat del llatí Artium, que significa «puig fortificat». Aquesta teoria es fonamenta en les proves de l'existència ja al segle vi d'una església fortificada al capdamunt del puig d'Artés, petit turó on es van assentar els primers pobladors per anar baixant posteriorment al llarg de la vall. Artesa de Segre, amb un castell al capdamunt d'un puig que en domina la vall, no cal dubtar que té el mateix origen etimològic que Artés.

Així, el nom d'Artés va anar variant al llarg dels primers anys: Artesse (889), d'Artes (889), Artes (915), Artesse (963), Artes (970), Artesse (972), Artes (991). Durant el segle xi la forma Artes es va acabar imposant, fins que a principi del segle xxi es comença a esmentar el «puig d'Artés», forma redundant etimològicament i que perduraria fins al final del segle xv.

Demografia

Entitat de població	Habitants
Artés	5.482
Vista del Pirineu	93

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 36 28 54 588 1.099 1.839 1.766 1.987 2.543 2.304

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 2.115 2.408 2.305 2.400 3.154 3.232 4.096 4.098 4.147 4.147

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 4.308 4.271 4.368 4.552 4.830 5.072 5.305 5.515 5.566 5.661

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 5.596 5.648 5.762 5.902 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Antonio Vallribera Plans	Independent	19/04/1979	--
1983–1987	Josep Pare Capdevila	Independent	28/05/1983	--
1987–1991	Josep Pare Capdevila	Independent	30/06/1987	--
1991–1995	Josep Pare Capdevila	Independent	15/06/1991	--
1995–1999	Damià Casas Herms	CIU	17/06/1995	--
1999–2003	Damià Casas Herms	CIU	03/07/1999	--
2003–2007	Josep Candàliga Freixa	GUA-AM	14/06/2003	--
2007–2011	Damià Casas Herms	CIU	16/06/2007	--
2011–2015	Josep Candàliga Freixa	GUA-AM	11/06/2011	--
2015–2019	Josep Candàliga Freixa	ERC-AM	13/06/2015	--
2019-2023	Enric Forcada i Valiente	ERC-AM	15/06/2019	--
Des de 2023	Enric Forcada i Valiente	ERC-AM	17/06/2023	--

Composició de l'Ajuntament [5] Partit polític 2019 % Regidors Esquerra Republicana de Catalunya 51,56 8 Gent d'Artés 17,38 2 Ciutadans 11,72 1 Junts per Catalunya 8,37 1 PSC 6,61 1 Composició de l'Ajuntament [6] Partit polític 2019 % Regidors Esquerra Republicana de Catalunya 39,58 6 CUP 24,24 3 Junts per Catalunya 18,83 2 Ciutadans 14,86 2 Eleccions a Artés fins a la II República Des de mitjan segle xix, almenys, Artés formava part de la circumscripció electoral de Castellterçol, on el caciquisme era la norma recurrent en aquest període. Durant la Segona República Espanyola, les llistes d'ERC els anys 1931 (Corts) i 1932 (Parlament), i el Front d'Esquerres l'any 1936 (Corts), van derrotar respectivament a la Lliga Regionalista, primer, i al Front d'Ordre, després. A nivell municipal hi havia més alternança: una llista de dretes va guanyar el 1931, una d'esquerres el 1934, una de dretes el mateix octubre i, finalment, el 1936 una altra llista d'esquerres va guanyar el poder municipal. En esclatar la Guerra Civil, el consistori artesenc era format per les següents persones: Regidors de l'Ajuntament d'Artés el juliol de 1936 Nom i Cognoms Partit Polític Ramon Pladevall i Vilaseca ERC (alcalde) Josep Salabernada i Vila CNT Simó Frago i Canadell PSUC Lluís Bou i Creus ERC Joan Soldevila i Vilaseca ERC Sebastià Vilanova i Clara CNT Joan Tragant i Sellarés CNT Antoni Ventayol i Creus PSUC Felip Aguilar i Prat POUM Joan Castells i Aguilar Sindicat Agrícola Rabassaires Eleccions Municipals des de 1979 Resultat eleccions municipals a Artés Evolució percentatge de vot i regidors eleccions municipals a Artés Les primeres eleccions municipals després de la Restauració de 1979 van ser guanyades pel Grup d'Independents d'Esquerra, amb només 8 vots de marge sobre la llista de Convergència i Unió, fet que va suposar una gran sorpresa en la població i que es degué, en bona part, a l'èxit de la creació de l'Assemblea Popular d'Artés l'any 1977. En les eleccions municipals de 1983 es produí una nova sorpresa, i és que una llista formada per un grup de gent molt jove, l'anomenat Grup Unitari d'Esquerra (hereu del Grup d'Independents d'Esquerra), guanyà per àmplia majoria novament a la llista de CiU. Les eleccions de 1987 no ofereixen grans canvis, tret de l'entrada d'un regidor guanyat pel Grup Independent, partit creat entorn de l'ex-carter de la localitat. En les eleccions de l'any 1991, guanyades novament pel Grup Unitari d'Artés, els resultats s'ajusten, i és finalment a les eleccions municipals de 1995 quan CiU aconsegueix guanyar l'alcaldia per primera vegada, que repetiria posteriorment en les eleccions de 1999. L'any 2003 es produeix l'entrada del PSC a les eleccions municipals, aconseguint 2 regidors i formant un pacte de govern amb el Grup Unitari d'Artés-Acord Municipal, que n'havia aconseguit 4, desplaçant d'aquesta manera Convergència i Unió, que es quedà amb 5. En les eleccions de l'any 2007, el nombre de regidors electes augmenta d'11 a 13 per l'augment poblacional, i suposa una àmplia victòria de Convergència i Unió, que se sobreposa d'aquesta manera al bipartit que havia governat els últims quatre anys. L'any 2011 es va presentar per primera vegada la CUP i es va convertir en la segona força política del municipi després de CiU. Malgrat tot, un pacte entre GUA-AM, Progrés per Artés-PM i dos vots favorables de la CUP va donar l'alcaldia al GUA-AM. La participació en les eleccions municipals artesenques per part del Partit Popular ha resultat testimonial en les dues ocasions on hi ha concorregut, presentant llistes amb pocs artesencs i no aconseguint cap regidor. Participació eleccions municipals a Artés Referèndums a Artés Reforma Política, 15/12/1976: Aprovat amb un 92,6% de vots favorables. Constitució Espanyola, 6/11/1978: Aprovat amb un 82,3% de vots favorables. Estatut d'Autonomia, Octubre 1979: Aprovat amb un 90,3% de vots favorables. Permanència a l'OTAN, 12/03/1986: Rebutjat amb un 56,7% de vots contraris a la permanència. Constitució Europea, 20/02/2005: Aprovat amb un 53,4% de vots favorables. Estatut d'Autonomia, 18/06/2006: Aprovat amb un 74,0% de vots favorables. Consultes sobre la independència de Catalunya 25/04/2010: Tot i ser no vinculant, participació del 29,78%: SÍ 95,56%; NO 1,93%; Blancs 2,52%; Nuls 0,3% Història Gràcies a un document[cal citació] de l'any 938 sabem que havien existit tres dolmens, i prop de la masia de Salabernada han estat trobades restes de ceràmica ibèrica. Les restes de l'època clàssica són nombroses i permeten confirmar l'existència d'un poblament continuat durant set segles. Cal destacar el jaciment de Matacans, on se suposa l'existència d'una vil·la romana, i la plaça Vella on es van trobar tres inscripcions romanes dels segles ii i iii, una necròpoli i una antiga església paleocristiana que es poden datar entre els segles vi i vii. Per tant, des del segle i fins al viino hi ha segle que no hagi deixat alguna resta material en el terme, a la vil·la de Matacans, al poble vell o a la vall de Salabernada. D'entre les poblacions del Bages, el nom d'Artés és dels primers que apareix en un document escrit. Concretament és una donació datada el 24 de juny del 889, per la qual el rei Odó I de França concedia a l'església de Santa Maria i Sant Pere de Vic diversos béns i drets, entre els quals figurava la vall d'Artés, com a confirmació, probablement, d'una donació anterior del comte Guifré de Barcelona. Poc després de la permuta, l'any 1246, realitzada entre el bisbe de Vic Bernat de Mur i el rei Jaume I dels alous del Regne de València pels castells de Sallent i Castellnou, i fins al segle xv, Artés formava amb Sallent i Castellnou de Bages una sola baronia episcopal, governada per un batlle general amb jurisdicció en els tres termes, d'on Artés en posseïa la presó pels tres termes. Al s. XVII, concretament el dia 29 d'abril de 1636 poble de Santa Maria d'Horta, se separa d'Artés creant un nou municipi. A principis del segle xx, Artés vivia sotmès pel cacicisme de la família burgesa de Can Berenguer, que disposava del monopoli industrial, i del control directe de tots els càrrecs públics i religiosos de la vila, de manera que va haver-hi un progressiu empobriment de les classes populars. La situació d'opressió, explotació i de misèria fou insostenible i esclatà a partir de la voluntat consistorial de cobrar un nou impost recaptat pels burots[7] El 2 de gener de 1917, quan entrava en vigor l'impost, botiguers, pagesos i obrers es revoltaren contra l'Ajuntament i Can Berenguer, que van demanar forces d'ordre públic però no apaivagaren l'avalot dels burots i el consistori dimití, entrant en el nou detractors del caciquisme. Economia Artés és l'únic municipi del Bages amb Denominació d'Origen tant per vins com per caves. Actualment l'activitat fonamental del municipi és la indústria, que compta amb algunes importants empreses multinacionals establertes al poble. Encara que la tradicional indústria local als segles xix i xx havia estat la tèxtil, actualment ha estat desbancada per la de transformació de metalls, sobretot per la fàbrica d'esquís i les empreses relacionades i pels tallers mecànics. Altres sectors industrials importants són la indústria càrnia i del moble. L'any 1973 es va inaugurar el polígon industrial Santa Maria d'Artés i l'any 1991 se'n va fer una important ampliació. Actualment se n'està realitzant una segona ampliació, ja que el polígon estava arribant als seus límits.[8] D'altra banda, Artés és molt conegut per la seva producció de vins i caves. L'any 1996, juntament amb altres poblacions dels voltants, va aconseguir la Denominació d'Origen Pla de Bages pels seus vins i, al mateix temps, va celebrar el desè aniversari de la denominació del cava d'Artés. Llocs d'interès Dalt d'un turó, on té el nucli antic la població, hi ha restes de l'antic castell i de les muralles i encara hi són conservats l'absis romànic, part de la nau gòtica i el campanar de l'antiga església parroquial de Santa Maria. A la part moderna de la vila hi ha la nova església, de considerable fàbrica -és la segona més gran del Bages-, acabada el 1912. També al nucli antic, al costat de l'antic castell i de les muralles, s'hi pot trobar el museu Pare Faura on es poden veure màquines de les fàbriques antigues del poble, eines de treball, etc.; i també es poden trobar petites restes de la geologia de l'entorn, com per exemple algunes restes fòssils i minerals. A més a més es pot pujar fins a dalt del campanar antic, on hi ha unes espectaculars vistes del poble. Entre les masies del terme destaca les Torres, antiga residència dels bisbes de Vic que conserva una torre, una sala coberta amb volta del segle xiii i una façana gòtico-renaixentista. El Jaciment de Matacans, situat al sud-oest del terme i proper al límit municipal amb Calders, conté restes d'una vila ibero-romana fundada probablement entre els segles iii i II aC. En l'àmbit natural destaca l'Alzina del Pujol -el nom científic de la qual és quercus ilex subsp ilex-; catalogada per la Generalitat de Catalunya com a Arbre Monumental i situada al nord del terme municipal. Cultura Dues entitats marcaren profundament la vida política local al començament del segle xx. El Casino Artesenc que va ser creat prop de 1907. Era políticament associat a la Lliga de Catalunya, l'entitat s'organitzava entorn d'un cafè i una sala d'espectacles amb teatre i cinema. El Casino va desaparèixer el 1936, quan fou saquejat i la seva biblioteca cremada en començar la Guerra Civil, pel seu lligam amb la dreta. Es convertí en la seu del Comitè Antifeixista i després de la Guerra fou el local de la Falange Española Tradicionalista. La seva identificació política amb una part del poble, la que va controlar l'Ajuntament fins a l'Avalot dels Burots de 1917, fou el més rellevant d'aquesta organització. El Cafè Nou i l'Orfeó Artesenc són dues entitats intensament lligades, creades pels volts de 1905. Ben aviat es convertiren en el principal focus d'oposició a l'ajuntament i al control de Can Berenguer sobre el poble. Es visqueren moments de gran rivalitat amb el Casino Artesenc, amb acusacions creuades arran de la bomba que esclatà al Casino poc després de 1917. El Cafè disposava de sala de ball i projector de cinema, entre altres activitats. El poder local va passar a les seves mans després de l'Avalot dels Burots i és a partir de l'any 1945 quan comença a passar per diversos propietaris fins al seu tancament l'any 1964. Actualment, les entitats culturals del poble són: Amics de la Sardana d'Artés Assemblea Revolucionària d'Artés Associació Cultural Femenina Artesenca Associació cultural per la recerca i la difusió de la història d'Artés (REDIART) Associació Sant Antoni Ateneu Popular la Falç Bastoners d'Artés Casa d'Andalusia d'Artés Casal Artesenc Casal de Joves El Kanal Colla de Gegants d'Artés Esplai El Cep Grallers d'Artés Grup Ecologista Formació Artés Grup NEI Teatre ONG Atitlán 03 TVArtés Cinemes i sales d'espectacles La notícia més antiga de projeccions de pel·lícules a Artés data del 12 de setembre de 1909. Hi va hi operar simultàniament fins a tres cinemes; tanmateix, a mesura que s'avançava en els anys setanta el cinema entra en decadència i el nombre d'espectadors comença a disminuir, fins que l'abril de 1982 tanca les portes el darrer cine que resistia: el Casal. El municipi disposa de dues sales habilitades com a teatre: el Teatre del Casal Artesenc i la sala Dos de Gener, dins el Complex Cultural Cal Sitges. Ràdio i televisió Ràdio Municipal d'Artés va començar emetre el 17 d'abril de 1982, dissabte de la Fira, a dos quarts de deu del matí. Actualment, la ràdio ha deixat de funcionar per falta de voluntaris. Les emissions de Televisió Artés comencen a la darreria de 1987. Tot i això no es van començar a enregistrar amb cinta VHS fins al 1990, i amb DVD fins al 2004. La filmació anterior al 1990, s'ha anat recollint i recuperant el llarg dels anys. L'entitat de Radiotelevisió Artés emet per internet. Publicacions escrites Al llarg del segle passat han estat diverses les publicacions centrades en l'activitat del poble, encara que actualment només manté l'activitat la revista de L'Artesenc. El dos de janer: és la primera revista de la qual es té notícies a Artés. Va començar a sortir el gener de 1918 com a commemoració de l'aniversari de la Revolta dels Burots i desaparegué després de publicar 11 números de tirada quinzenal. Pàtria Nova: de línia política semblant a la de El dos de janer, la seva primera publicació sortí el 7 de març de 1920, tot i que es desconeix quan van acabar-se les publicacions. Gavarresa: Vinculat a l'Església i amb tirada també als pobles al voltant d'Artés, sorgí el 1932 i el darrer número consultable fou el 21, que va sortir el 14 de març de 1933. Vincit: Nasqué el novembre de 1961 i es deixà de publicar després de 77 números, l'any 1972. Veremall: Del setembre de 1976 al febrer de 1980. Se'n van publicar un total de 28 números amb una tirada de 400 exemplars. Tot d'Aquí: La publicació va néixer lligada a la reobertura del Casal, en van sortir 14 números des de l'octubre de 1985 fins al final del 1986. L'Artesenc: El primer número va sortir el maig de 1987, després de la desaparició del Tot d'Aquí. És l'única publicació que es manté fins a l'actualitat, i la de més longevitat de totes. Educació El municipi compta amb el CEIP Doctor Ferrer, l'Escola Bressol Municipal Moixaines, l'Escola de Música i l'Escola Vedruna.[9] En reconeixement de la tasca docent a Artés de Miquel Bosch i Jover, es va donar el seu nom a l'institut IES.[10] Esport La pràctica de l'esport organitzat comença a principi del segle xx, amb partits de futbol ocasionals i fins i tot amb una primera penya atlètica, que desaparegué poc després. També havia existit un club de tennis de taula, ara desapareguts. Actualment, les principals entitats esportives són: Club Bàsquet Artés: Encara que la pràctica del bàsquet federat es remunta a 1968, l'actual Club Bàsquet Artés és fundat l'any 1984. Actualment el primer equip juga a la categoria de Primera Catalana i disposa de 17 equips masculins, femenins i mixtes. El Pavelló Municipal, on disputa el club els seus partits com a local, té una capacitat de 400 espectadors i fou inaugurat l'any 1991. Futbol Club Artés: La primera referència documentada sobre futbol al poble es remunta al juliol de 1913, on el cronista del Pla de Bages escriu: «Entre alguns joves aficionats al fut-bol regna l'entusiasme per organitzar un partit en aquesta població, pro es dupta que's puga portar a cap, puig entre'ls inconvenients que hi ha, el principal és la falta de camp». Finalment, el febrer de 1922 es funda el F.C. Artesenc, que canviaria anys més tard el nom per l'actual. El mes de setembre es disputa el primer partit oficial, entre el Racing de Badalona i el F.C. Artesenc. Ss'ha jugat a futbol a tres camps diferents al llarg de la història, i no és fins al 1961 que es trasllada el Camp Municipal a la zona esportiva actual, on el setembre de 2008 s'instal·la la gespa artificial. El primer equip juga a la categoria de Segona Territorial i disposa de 10 equips masculins, femenins i mixtes. Club Petanca Artés Club Natació Artés Club Esportiu Amics de la Cursa d'Artés Centre Excursionista d'Artés Club Esportiu Tennis Artés Persones conegudes nascudes a Artés Josep Mas i Dordal (- Barcelona, 1808), arquitecte barroc. Alba Roqueta. Pintora. Carles Morell. Poeta.[11] Josep Noguera. Músic, actor, mestre.[12] Frederic Faura. Jesuïta i meteoròleg. Fundador i director del Observatori de Manila.[13] Francesc Ferrer i Solervicens (1885-1943) Catedràtic de Patologia Mèdica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Enric Guadayol i Quivent. Intèrpret de Música. Miquel Bosch i Jover. Pedagog, escriptor i folclorista. (Va arribar a Artés als sis anys) Marc Solanelles Campà. Professor i intèrpret de trompeta.[14] Galeria d'imatges Artés vist des del Serrat de Montcogul Església d'Artés la Fira d'Artés és una mostra multisectorial que aplega milers de visitants cada any Pont de Cabrianes sobre el riu Llobregat, al límit occidental del terme El Puig d'Artés, primer nucli de població del municipi Artés vist des d'Horta d'Avinyó, amb Montserrat al fons Església romànica que fou mig destruïda a principis del segle xx Vegeu també Puig la Ponça Serrat de la Sala Serrat de la Malla Serrat de la Cabra Referències «Artés». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Bages. Manresa: Parcir, 1987-1988, p. 2 vol.. ISBN 848653805X. Artés : el llibre del poble. Artés: Ajuntament. Diputació de Barcelona, 2007, p. 132. Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Artés». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255. «Resultats de les eleccions municipals de 2023 a Artés». Nació Digital. «Resultats de les eleccions municipals de 2019 a Artés». Nació Digital. Girbau i Fonts, Gerard. La revolta dels burots: 1917. Episodi singular de la història d'Artés. Artés. Manresa: Ajuntament d'Artés. Centre d'Estudis del Bages, 2006, p. 92. ISBN 8487618839. «Sta. Maria d'Artés (ampliació I)». Consell Comarcal del Bages, 2019. «Serveis i equipaments». Ajuntament d'Artés. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2016. [Consulta: 15 gener 2016]. «IES Miquel Bosch i Jover». Ajuntament d'Artés. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2016. [Consulta: 15 gener 2016]. «Si creus que et coneixes, és que no has nascut». Catorze Edicions SL, 05-01-2018. [Consulta: 5 gener 2018]. «Butlletí CNL. Entrevista a Josep Noguera». Consorci per a la Normalització Lingüística, Juliol-Agost 2014. [Consulta: 5 gener 2018]. «De la gravetat a la pressió: L'accionista contra el ciutadà?». Revista la drecera. Institut Agrícola, juliol-agost 2011. Arxivat de l'original el 2020-08-11 [Consulta: 5 gener 2018]. «Escoles de Música». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 5 gener 2018]. Enllaços externs Artés - Lloc web oficial