From Wikipedia, the free encyclopedia
L'arquebisbat de Quito (castellà: Arquidiócesis de Quito; llatí: Archidioecesis Quitensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica a Equador. L'any 2010 tenia 2.115.000 batejats sobre 2.350.000 habitants. Actualment està regida per l'arquebisbe Fausto Gabriel Trávez Trávez, O.F.M.
| Archidioecesis Quitensis | |||||
| |||||
| Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
 Equador | |||||
| província del Pichincha | |||||
| Parròquies | 173 | ||||
| Conté la subdivisió | Ambato, Guaranda, Ibarra, Latacunga, Riobamba, Tulcán | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 3.228.233 (2020) (289,09 hab./km²) | ||||
| Llengua utilitzada | castellà | ||||
| Religió | romà | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 11.167 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 8 de gener de 1545 | ||||
| Catedral | Assumpció de Maria Verge | ||||
| Organització política | |||||
| • Arquebisbe metropolità i Primat | Fausto Gabriel Trávez Trávez, O.F.M. | ||||
| Lloc web | arquidiocesisdequito.ec | ||||
L'arxidiòcesi comprèn la part oriental de la província del Pichincha.
La seu arxiepiscopal és la ciutat de Quito, on es troba la catedral de l'Assumpció de Maria Verge.
El territori està dividit en 173 parròquies, agrupades en 17 decanats.
La província eclesiàstica està formada per la mateixa arxidiòcesi de Quito i les següents sufragànies:
La diòcesi va ser erigida el 8 de gener de 1545 mitjançant la butlla Super specula Militantis Ecclesiae del Papa Pau III, prenent el territori de l'arquebisbat de Lima, del qual n'era originàriament sufragània. Des de l'erecció fins al 1786 el territori diocesà s'estenia a tota l'Audiència Real de Quito.
El 1569 el bisbe Pedro de la Peña instituí un primer seminari prop del palau episcopal, que el 1585 va ser traslladat a l'església de Santa Barbara. El 1594 el seminari, dedicat a Sant Lluís de França, va ser confiat als jesuïtes, que el van mantenir fins que van ser expulsats el 1767, passant des de llavor al clergat secular.
L'1 de juliol de 1786 la diocesi cedí una porció del seu territori per tal que s'erigís la diòcesi de Cuenca (avui arxidiòcesi).
En els darrers temps de la colònia espanyola van estar caracteritzats per una estreta dependència vers la Corona, que amb l'expulsió dels jesuïtes i el desmantellament de les seves diòcesis a la part oriental de la diòcesi, causà un afebliment i una decadència de l'activitat pastoral.
La situació encara empitjorà amb l'esdeveniment de la república, que pretenia exercitat tots els drets de la monarquia espanyola, comprès el dret del patronatge regi de presentació dels bisbes.
El 28 de maig de 1803 cedí una nova porció de territori per tal que s'erigís la diòcesi de Maynas (avui bisbat de Chachapoyas).
El 22 de setembre de 1835, en virtut de la butlla Solicitudo omnium ecclesiarum del Papa Gregori XVI cedí algunes parròquies a la diòcesi de Popayan (avui arxidiòcesi).
El 13 de gener de 1848 la diòcesi va ser elevada al rang d'arxidiòcesi metropolitana.
Posteriorment ha cedit més porcions de territori per tal que s'erigissin noves circumscripcions eclesiàstiques:
El 1862, amb els jesuïtes restablerts de nou a l'Equador, se'ls confià de nou el seminari, que deu anys després passà a la gestió dels pares llatzariestes, i va ser dedicat a Sant Josep.
Durant la presidència de Gabriel García Moreno l'Equador, primer esta del món, va ser consagrat al Sagrat Cor de Jesús, decidint-se la construcció de la basílica del Voto Nacional, que avui és l'església més imponent del país.
El 6 d'agost de 1875 el president García Moreno va ser assassinat per la maçoneria; menys de dos anys després, el 30 de març de 1877 també l'arquebisbe José Ignacio Checa y Barba va ser assassinat, mentre que elevava el calze durant la missa del Divendres Sant.
El 20 d'abril de 1906 38 persones van veure una litografia de la Verge Dolorosa que obria els ulls. Després d'un procés canònic es declarà l'autenticitat del miracle.
El 1946 es fundà la universitat catòlica de l'Equador.
L'11 de novembre de 1995 la Congregació per als Bisbes elevà mitjançant decret l'arxidiòcesi a seu primada, donant als arquebisbes de Quito el títol de Primat de l'Equador.
A finals del 2010, la diòcesi tenia 2.115.000 batejats sobre una població de 2.350.000 persones, equivalent al 90,0% del total.
| any | població | sacerdots | diaques | religiosos | parròquies | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| batejats | total | % | total | clergat secular |
clergat regular |
batejats por sacerdot |
homes | dones | |||
| 1950 | 564.000 | 565.550 | 99,7 | 318 | 128 | 190 | 1.773 | 500 | 864 | 66 | |
| 1966 | 682.997 | 682.997 | 100,0 | 422 | 134 | 288 | 1.618 | 623 | 1.332 | 73 | |
| 1968 | 770.000 | 779.564 | 98,8 | 439 | 152 | 287 | 1.753 | 728 | 1.263 | 87 | |
| 1976 | 910.827 | 1.001.980 | 90,9 | 420 | 140 | 280 | 2.168 | 526 | 1.376 | 92 | |
| 1980 | 1.164.000 | 1.293.000 | 90,0 | 410 | 132 | 278 | 2.839 | 465 | 1.457 | 100 | |
| 1990 | 1.338.482 | 1.487.207 | 90,0 | 451 | 138 | 313 | 2.967 | 4 | 670 | 1.419 | 118 |
| 1999 | 1.786.500 | 1.985.000 | 90,0 | 464 | 174 | 290 | 3.850 | 5 | 664 | 1.751 | 150 |
| 2000 | 2.014.000 | 2.120.000 | 95,0 | 430 | 152 | 278 | 4.683 | 4 | 657 | 1.837 | 159 |
| 2001 | 2.010.000 | 2.250.000 | 89,3 | 455 | 171 | 284 | 4.417 | 4 | 668 | 1.853 | 159 |
| 2002 | 1.845.000 | 2.050.000 | 90,0 | 468 | 188 | 280 | 3.942 | 3 | 639 | 2.201 | 163 |
| 2003 | 1.886.400 | 2.096.000 | 90,0 | 471 | 192 | 279 | 4.005 | 3 | 703 | 1.987 | 165 |
| 2004 | 1.893.295 | 2.103.661 | 90,0 | 456 | 184 | 272 | 4.151 | 3 | 694 | 1.843 | 165 |
| 2010 | 2.115.000 | 2.350.000 | 90,0 | 433 | 179 | 254 | 4.884 | 2 | 797 | 1.542 | 173 |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
