L'arquebisbat de Nàpols (arcidiocesi di Napoli en italià; Archidioecesis Neapolitana en llatí) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Campània. El 2004 tenia 1.600.000 batejats d'un total d'1.608.000 habitants. Des del 2006 està regida per l'arquebisbe cardenal Crescenzio Sepe.
Dades ràpides Tipus, Localització ...
Arquebisbat de Nàpols|
|
 | | La Catedral de Nàpols |
|
| Tipus | arxidiòcesi metropolitana catòlica romana  |
|---|
|
|
|
|
 Itàlia |
 Campània |
|
|
| Parròquies | 287 |
|---|
| Conté la subdivisió | Acerra, Alife-Caiazzo, Aversa, Càpua, Caserta, Ischia, Nola, Pompeia, Pozzuoli, Sessa Aurunca, Sorrento-Castellammare di Stabia, Teano-Calvi |
|---|
|
| Població | 1.772.860 (2019) (6.470,29 hab./km²) |
|---|
| Llengua utilitzada | italià |
|---|
| Religió | romà |
|---|
|
| Part de | |
|---|
| Superfície | 274 km² |
|---|
| Limita amb | |
|---|
|
| Anterior | |
|---|
| Creació | segle i |
|---|
| Patrocini | Sant Asprè
San Gener |
|---|
| Catedral | Metropolitana de Santa Maria Assumpta |
|---|
|
| • Arquebisbe metropolità | cardenal Crescenzio Sepe |
|---|
|
|
| Lloc web | chiesadinapoli.it |
|---|
Tanca
L'arquebisbat comprèn tota la ciutat de Nàpols, a excepció del barri occidental, que pertany al bisbat de Pozzuoli, així com els municipis d'Afragola, Arzano, Boscotrecase, Calvizzano, Casalnuovo di Napoli (tot i que en part pertanyen als bisbats d'Acerra o Nola), Casavatore, Casoria, Cercola, Ercolano, Marano di Napoli, Massa di Somma, Melito di Napoli, Mugnano di Napoli, Pollena Trocchia, Portici, Procida, San Giorgio a Cremano, San Sebastiano al Vesuvio, Torre del Greco, Torre Annunziata, Trecase, Villaricca i Volla.
El territori de l'arquebisbat, està dividit en 13 diaconats i 287 parròquies.[1]
Basíliques a l'arquebisbat
- A la ciutat
- Catedral de Nàpols
- Basílica de Santa Restituta (a l'interior de l'església catedral)
- Baptisteri de San Giovanni in Fonte (l'interior de l'església catedral)
- Basílica de San Paolo Maggiore
- Basílica de San Pietro ad Aram
- Basílica de la Santissima Annunziata Maggiore
- Basílica de Santa Maria della Sanità
- Basílica de San Francesco di Paola
- Basílica de Santa Maria del Carmine Maggiore
- Basílica de San Gennaro extra moenia
- Basílica de San Gennaro ad Antignano
- Basílica de San Lorenzo Maggiore
- Basílica santuario del Gesù Vecchio
- Basílica dello Spirito Santo
- Basílica santuari de Santa Maria della Neve
- Basílica de Santa Chiara
- Basílica dell'Incoronata Madre del Buon Consiglio
- Basílica de Santa Maria della Pazienza
- Altres basíliques
- Santuaris a l'arquebisbat
- Santuari de Santa Lucia a Mare (Nàpols)
- Santuari de San Gaetano Thiene, a la basílica de San Paolo Maggiore (Nàpols)
- Santuari del Maria Santissima del Buon Consiglio (Torre del Greco)
- Santuari de San Sebastiano Martire (San Sebastiano al Vesuvio)
Segons la tradició, Nàpols va ser visitada per sant Pere i sant Pau, i sant Pere va consagrar bisbe a Sant Asprè. El primer bisbe històricament documentat és Fortunato I, qui ocupà la càtedra napolitana vers el 342-344.
Gairebé tots els bisbes napolitans fins al segle vi i alguns del segle vii són venerats com a sants de l'Església Catòlica.
A inicis del segle xi el bisbe Sergi II va ser el primer a emprar el títol d'arquebisbe. Durant el període de la dominació romana d'Orient els arquebisbes de Nàpols sempre van ser consagrats a Roma, malgrat que nominalment totes les possessions a Itàlia estaven sota la jurisdicció del Patriarca de Constantinoble. A Nàpols estaven en voga tant el ritu romà com el grec.
Entre 1458 i 1575 la seu arquebisbal va ser prerrogativa de diversos membres de la família Carafa, que es van succeir a la seu amb una sola interrupció de 5 anys.
Dos arquebisbes de Nàpols van ser elevats al soli pontifici: Pau IV el 1555 i Innocenci XII el 1686.
Episcopologi
Hi ha dos catàlegs antics napolitans que han arribat fins a nosaltres: la Gesta episcoporum neapolitanorum, que data dels segles viii i ix, i el Catalogus episcoporum neapolitanorum del segle x. Com de costum, aquests vells catàlegs mostren per a cada bisbe el total d'anys de govern i en alguns casos fins i tot mesos i dies de la data de la deposició episcopal, però mai senyalen l'any d'inici i final del mateix episcopat.[2] Segons Lanzoni, "l'autenticitat i la integritat del catàleg napolità no és qüestionada per ningú".[3]
- Sant'Aspreno † (meitat del segle ii)[4]
- Sant'Epatimito †
- San Marone †
- San Probo †
- San Paolo I †
- Sant'Agrippino †
- Sant'Eustazio †
- Sant'Efebo †
- San Fortunato I † (mencionat el 342/344)[5]
- San Massimo † (mencionat el 355)
- San Zosimo † (mencionat el 362/372)
- San Severo † (mencionat el 393)[6]
- Orso I †
- Giovanni I † (mencionat el 431 vers)
- San Nostriano † (mencionat vers a la meitat del segle v)
- Timasio †
- Felice †
- Sotero † (mencionat el 465)
- San Vittore I † (inicis de 494 - finals de 496)
- Santo Stefano I † (inicis de 499 - finals de 501)
- San Pomponio †
- Giovanni II †
- Vincenzo † (mencionat el 558/560)
- Reduce † (5 de març de 579 - 29 de març de 582 mort)[7]
- Demetrio † (vers 582/584[8] - de setembre de 591 deposat)[9]
- Fortunato II † (vers juliol de 593 - abril-juliol de 600 mort)[10]
- Pascasio † (inicis de gener de 601 - finals de març de 603)
- Giovanni III †
- Cesario †
- Grazioso †
- Eusebio †
- San Leonzio † (mencionat el 649)
- Sant'Adeodato †
- Sant'Agnello † (vers 673 - vers 694)[11]
- San Giuliano †
- San Lorenzo †
- Sergio I † (primera meitat del segle viii)
- San Cosimo o Cosma †
- San Calvo †
- Paolo II †
- Stefano II † (756 - 799 mort)
- San Paolo III † (inicis del segle ix)
- Beat Tiberio † (818 - 838 mort)
- Giovanni IV † (838 - vers 849)
- Sant Atanasio I † (vers 849 - vers 872)[13]
- Atanasio II † (vers 877 - vers 903)[14]
- Stefano III † (vers 903 - vers 811)[15]
- Atanasio III † (937 - finals de 961)
- Niceta †
- Sergio II † (inicis de 981 - finals de 1006)
- Gentile, O.S.B. †
- Giovanni V † (mencionat el 1033)
- Vittore II † (mencionat el 1045)
- Sergio III † (mencionat el 1059)
- Giovanni VI † (inicis de 1065 - finals de 1071)
- L. ? † (mencionat el 1080)
- Pietro I † (mencionat el 1094)
- Gregorio † (mencionat el 1116)
- Marino † (inicis de 1118 - finals de 1151)
- Sergio IV † (vers 1168 - vers 1191)
- Anselmo † (1192 - 22 de juliol de 1215 mort)
- Tommaso † (1215 - 1216)
- Pietro II † (inicis d'agost de 1216 - vers 1247 mort)
- Bernardo Caracciolo Rossi † (10 de gener de 1252 - 5 d'octubre de 1262 mort)
- Delfino † (1263 - ?)[16]
- Aiglerio † (29 d'octubre de 1266 - 6 de novembre de vers 1281 mort)
- Filippo Minutolo † (1285 - 24 d'octubre de 1301 mort)
- Beat Giacomo da Viterbo, O.E.S.A. † (12 de desembre de 1302 - 1307 mort)
- Umberto † (17 de març de 1308 - 3 de juliol de 1320 mort)
- Matteo Filomarino † (29 d'octubre de 1320 - 1322 mort) (bisbe electe)
- Bertoldo Orsini † (6 de juny de 1323 - 1325 mort)
- Annibaldo di Ceccano † (5 de maig de 1326 - 1327 dimití)
- Giovanni Orsini † (23 de desembre de 1327 - 1358 mort)
- Bertrand de Meissenier † (4 de juny de 1358 - 30 d'octubre de 1362 mort)
- Pierre Amiehl de Brénac, O.S.B. † (9 de gener de 1363 - 5 de setembre de 1365 nomenat arquebisbe d'Embrun)
- Bernard du Bosquet † (5 de setembre de 1365 - 22 de setembre de 1368 dimití)
- Bernard de Rodes † (23 de setembre de 1368 - 1378 deposat)
- Lodovico Bozuto † (vers 1378 - 25 de maig de 1383 mort)
- Thomas de Ammanatis † (21 d'octubre de 1379 - 1388 dimití) (antibisbe)
- Guglielmo, O.F.M. † (20 de gener de 1388 - ?) (antibisbe)
- Nicolò Zanasio † (1384 - 24 d'agost de 1389 mort)
- Enrico Minutolo † (setembre de 1389 - 13 de febrer de 1400 dimití)
- Giordano Orsini † (13 de febrer de 1400 - 12 de juny de 1405 dimití)
- Giovanni VII † (3 de juny de 1407 - 1411 deposat)
- Niccolò de Diano † (12 de març de 1411 - 3 de juny de 1435 mort)
- Giacomo Rossi † (6 de març de 1415 - 1418 mort) (antibisbe)
- Gaspare de Diano † (21 de febrer de 1438 - 29 d'abril de 1451 mort)
- Rinaldo Piscicello † (12 de maig de 1451 - 1 de juliol de 1457 mort)
- Giacomo Tebaldi † (3 d'agost de 1458 - 1458 dimití)
- Oliviero Carafa † (29 de desembre de 1458 - 1484 dimití)
- Alessandro Carafa † (20 de setembre de 1484 - 31 de juliol de 1503 mort)
- Bernardino Carafa † (1 d'abril de 1505 - maig de 1505 mort)[17]
- Gianvincenzo Carafa † (31 de maig de 1505 - 1530 dimití)
- Francesco Carafa † (24 de gener de 1530 - 30 de juliol de 1544 mort)
- Gian Pietro Carafa † (22 de febrer de 1549 - 23 de maig de 1555 elegit papa amb el nom de Pau IV)[18]
- Mario Carafa † (26 d'octubre de 1565 - 11 de setembre de 1576 mort)
- Beat Paolo Burali d'Arezzo, C.R. † (19 de setembre de 1576 - 17 de juny de 1578 mort)
- Annibale di Capua † (11 d'agost de 1578 - 2 de setembre de 1595 mort)
- Alfonso Gesualdo † (12 de febrer de 1596 - 14 de febrer de 1603 mort)
- Ottavio Acquaviva d'Aragó † (31 d'agost de 1605 - 5 de desembre de 1612 mort)
- Decio Carafa † (7 de gener de 1613 - 23 de gener de 1626 mort)
- Francesco Boncompagni † (2 de març de 1626 - 9 de desembre de 1641 mort)
- Ascanio Filomarino † (16 de desembre de 1641 - 3 de novembre de 1666 mort)
- Innico Caracciolo † (7 de març de 1667 - 30 de gener de 1685 mort)
- Antonio Pignatelli † (30 de setembre de 1686 - 12 de juliol de 1691 elegit papa amb el nom d'Innocenci XII)
- Giacomo Cantelmo † (23 de juliol de 1691 - 11 de desembre de 1702 mort)
- Francesco Pignatelli, C.R. † (19 de febrer de 1703 - 5 de desembre de 1734 mort)
- Giuseppe Spinelli † (15 de desembre de 1734 - 9 d'abril de 1753 dimití, nomenat cardenal bisbe de Palestrina)
- Giuseppe Spinelli (9 d'abril de 1753 - 8 de febrer de 1754 dimití) (administrador apostòlic)
- Antonino Sersale † (11 de febrer de 1754 - 24 de juny de 1775 mort)
- Serafino Filangieri, O.S.B. † (29 de gener de 1776 - 14 de setembre de 1782 mort)
- Giuseppe Maria Capece Zurlo, C.R. † (16 de desembre de 1782 - 31 de desembre de 1801 mort)
- Giovanni Vincenzo Monforte † (24 de maig de 1802 - 15 de juny de 1802 mort)
- Luigi Ruffo Scilla † (9 d'agost de 1802 - 17 de novembre de 1832 mort)
- Filippo Giudice Caracciolo † (15 d'abril de 1833 - 29 de gener de 1844 mort)
- Sisto Riario Sforza † (24 de novembre de 1845 - 29 de setembre de 1877 mort)
- Guglielmo Sanfelice d'Acquavella, O.S.B. † (15 de juliol de 1878 - 3 de gener de 1897 mort)
- Vincenzo Maria Sarnelli † (19 d'abril de 1897 - 2 de gener de 1898 mort)
- Giuseppe Antonio Ermenegildo Prisco † (24 de març de 1898 - 4 de febrer de 1923 mort)
- Michele Zezza † (4 de febrer de 1923 - 20 de desembre de 1923 nomenato Patriarca llatí titular de Constantinoble)
- Alessio Ascalesi, C.PP.S. † (7 de març de 1924 - 11 de maig de 1952 mort)
- Marcello Mimmi † (30 d'agost de 1952 - 15 de desembre de 1957 nomenat secretari de la Congregació Consistorial)
- Alfonso Castaldo † (7 de febrer de 1958 - 3 de març de 1966 mort)
- Corrado Ursi † (23 de maig de 1966 - 9 de maig de 1987 retirat)
- Michele Giordano † (9 de maig de 1987 - 20 de maig de 2006 retirat)
- Crescenzio Sepe, des del 20 de maig de 2006
A finals del 2013, la diòcesi tenia 1.715.000 batejats sobre una població d'1.744.000 persones, equivalent al 98,3% del total.
Més informació any, població ...
| any |
població |
sacerdots |
diaques |
religiosos |
parroquies |
|---|
| batejats |
total |
% |
total |
clergat
secular |
clergat
regular |
batejats por
sacerdot |
homes |
dones |
|
| 1950 | 1.382.000 | 1.390.000 | 99,4 | 1.622 | 912 | 710 | 852 | | 690 | 912 | 240 |
| 1970 | ? | 1.613.351 | ? | 685 | 685 | | ? | | | | 286 |
| 1980 | 1.830.000 | 1.840.000 | 99,5 | 925 | 557 | 368 | 1.978 | 46 | 749 | 4.250 | 287 |
| 1990 | 1.586.000 | 1.616.000 | 98,1 | 1.138 | 508 | 630 | 1.393 | 97 | 787 | 3.100 | 282 |
| 1999 | 1.592.235 | 1.600.000 | 99,5 | 987 | 453 | 534 | 1.613 | 159 | 704 | 2.300 | 287 |
| 2000 | 1.593.835 | 1.601.600 | 99,5 | 991 | 457 | 534 | 1.608 | 175 | 706 | 2.305 | 287 |
| 2001 | 1.580.000 | 1.600.000 | 98,8 | 972 | 462 | 510 | 1.625 | 175 | 672 | 2.300 | 287 |
| 2002 | 1.580.000 | 1.600.000 | 98,8 | 981 | 471 | 510 | 1.610 | 175 | 606 | 2.300 | 287 |
| 2003 | 1.580.000 | 1.600.000 | 98,8 | 984 | 474 | 510 | 1.605 | 175 | 666 | 2.010 | 287 |
| 2004 | 1.600.000 | 1.608.000 | 99,5 | 1.003 | 453 | 550 | 1.595 | 214 | 716 | 2.300 | 287 |
| 2013 | 1.715.000 | 1.744.000 | 98,3 | 1.053 | 433 | 620 | 1.628 | 292 | 1.488 | 1.925 | 287 |
Tanca
Le date che tradizionalmente vengono attribuite a ciascun vescovo non sono identiche negli autori citati tra le fonti; si è preferito riportare nella seguente cronotassi (fino a Stefano III all'inizio del X secolo) solo le date certe in cui i vescovi sono menzionati da fonti e documenti esterni ai due cataloghi antichi.
Lanzoni, op. cit., p. 220.
Questo è il periodo in cui, con tutte le cautele del caso, potrebbe essere vissuto sant'Aspreno in base alle date riportate dal Catalogus; cfr. Lanzoni, op. cit., pp. 221-222.
San Fortunato è il primo vescovo napoletano storicamente documentato; a lui e ad altri vescovi fu indirizzata una lettera scritta dai partecipanti ad un conciliabolo ariano celebrato a Filippopoli contestualmente a quello di Sardica fra il 342 e il 344. Nelle Gesta e nel Catalogus l'ordine dei vescovi, finals Fortunato, è il seguente: Massimo, Zosimo, Severo e Orso. Successivamente alcuni autori (dei quali si fa voce Cappelletti) hanno inserito, modificando l'ordine originario delle due fonti antiche, i nomi dei presunti vescovi Marciano e Calepodio, che Lanzoni esclude: Marciano sarebbe un santo, non vescovo, venerato a Benevento, Frigento e Napoli; Calepodio fu un vescovo campano presente al concilio di Sardica, che alcune lezioni chiamano erroneamente Calepodius neapolitanus (Lanzoni, op. cit., p. 220-221).
La lettura e l'interpretazione dei manoscritti non è unanime negli storici; Lanzoni indica gli anni 579 e 582, Cappelletti invece il 581 e il 584.
È documentato con certezza nel de desembre de 590.
Gregorio Magno non approvò l'elezione di Paolo come successore di Demetrio, avvenuta nel de desembre de 591; nel febrer-març de 592 Demetrio era ancora sulla cattedra napoletana; lo stesso papa respinse l'elezione fatta nel de desembre de 592 di Fiorenzo; cfr. Lanzoni, op. cit, p. 227. Fortunato II era ancora vivo nel mese di d'abril del 600, mentre a de juliol de papa Gregorio Magno disapprova l'elezione del suo successore; cfr. Lanzoni, op. cit, pp. 227-228.
Queste sono le date approssimative dell'episcopato di Agnello secondo il Dizionario Biografico degli Italiani (volume I, 1960). Storicamente l'unica attestazione certa è la sua partecipazione al sinodo romano del 680. Questo episcopus electus è menzionato da Cappelletti, che gli assegna gli anni 811-818, ma è assente nei due cataloghi antichi ed è omesso da Gams. La cronologia dei vescovi del IX e X secolo sono diverse in questi due autori.
Stefano III è l'ultimo vescovo menzionato negli antichi cataloghi episcopali napoletani. Secondo Cappelletti, il suo successore Atanasio III iniziò il suo episcopato nel 937, mentre il Catalogus attribuisce a Stefano III otto anni di episcopato.
Menzionato da Gams, ma assente, secondo Eubel, nella bolla di nomina di Aiglerio.
La nomina di Bernardino Carafa, vescovo di Chieti, alla sede di Napoli è menzionata dalle principali fonti storiche sulla diocesi, ma è assente in Eubel, il quale inoltre sembra confondere la nomina di Bernardino Carafa con quella di Gianvincenzo Carafa. Bernardino morì inicis de prendere possesso della diocesi.
Eletto papa, mantenne la sede napoletana, ove vi nominò dei vicari o degli amministratori apostolici: Eubel menziona un Giulio Quinziano, nominato nel de maig de 1555; per Cappelletti fu vicario Giulio Pavesi, vescovo di Vieste.
Secondo Gams e Eubel muore il 24 d'agost de.
- Annuario pontificio del 2005 i anteriors, publicats a www.catholic-hierarchy.org, a la pàgina http://www.catholic-hierarchy.org/diocese/dnapi.html (anglès)
- Pàgina oficial de l'arquebisbat Arxivat 2018-02-06 a Wayback Machine.
- Francesco Lanzoni, Le diocesi d'Italia dalle origini al principio del secolo VII (an. 604), vol. I, Faenza 1927, pp. 213–228
- Giuseppe Cappelletti, Le Chiese d'Italia dalla loro origine sino ai nostri giorni, vol. XIX, Venècia 1864, p. 369-525
- Gesta episcoporum Neapolitanorum Arxivat 2014-09-03 a Wayback Machine., in Monumenta Germaniae Historica, Scriptores. Scriptores rerum Langobardicarum et Italicarum saec. VI-IX, pp. 398–435(llatí)
- Catalogus episcoporum Neapolitanorum Arxivat 2014-09-03 a Wayback Machine., in Monumenta Germaniae Historica, Scriptores. Scriptores rerum Langobardicarum et Italicarum saec. VI-IX, pp. 436–439(llatí)
- Pius Bonifacius Gams, Series episcoporum Ecclesiae Catholicae, Leipzig 1931, pp. 904–905(llatí)
- Konrad Eubel, Hierarchia Catholica Medii Aevi, vol. 1 Arxivat 2019-07-09 a Wayback Machine., pp. 359–360; vol. 2 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 200; vol. 3 Arxivat 2019-03-21 a Wayback Machine., p. 255; vol. 4 Arxivat 2018-10-04 a Wayback Machine., p. 254; (llatí) vol. 5, p. 283; vol. 6, p. 304
Itàlia
Campània
