From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Arquebisbat de Magdeburg (alemany Erzbistum Magdeburg) fou una arxidiòcesi de l'Església catòlica Romana i un Principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic centrat a la ciutat de Magdeburg, al riu Elba.
| ||||
|
| ||||
| ||||
 Arquebisbats de Hildesheim, Halberstadti Magdeburg (morat), vers el 1250 | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | Magdeburg Halle (des de 1503) | |||
| Religió | Catolicisme | |||
| Període històric Edat mitjana | ||||
| Arquebisbat fundat per Otó I | 968 | |||
| Col·lapse del Ducat de Saxònia | 1180 | |||
| Conquerí Jüterbog | 1157 | |||
| Adquirí la immediatesa imperial en trencar-se Saxònia | 1180 | |||
| Sotmeté Halle | 1478 | |||
| Circumscripció de la Baixa Saxònia | 1500 | |||
| Albert de Magúncia és elegit arquebisbe | 1513 | |||
| Secularitzat | 1680 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Principat electiu Teocràcia | |||
Planejat des de 955 i establert finalment el 968, l'arquebisbat seria governat posteriorment per administradors, alguns dels quals eren Luterans des del 1545. L'arquebisbat fou heretat per Brandenburg-Prússia el 1680 i, després de ser secularitzat, va formar el Ducat de Magdeburg com a entitat dins els dominis prussians.
La Diòcesi Catòlica Romana de Magdeburg és la diòcesi moderna del ritu llatí de l'Església catòlica Romana situada a l'estat alemany de Saxònia-Anhalt.
Després de les guerres dels anys 940 i 954, els eslaus de Polàbia s'estengueren fins a l'Òder, i els magiars van penetrar ben endins d'Alemanya, posant en perill Augsburg. A la batalla de Lechfeld, el 955, foren derrotats i rebutjats. Immediatament, Otó I el Gran va treballar per establir un arquebisbat a Magdeburg, per a l'estabilització i cristianització dels territoris orientals. Desitjava transferir la capital de la diòcesi des d'Halberstadt fins a Magdeburg, i fer d'aquesta una arxidiòcesi. Però a això s'hi oposava activament l'arquebisbe de Magúncia, que era el metropolità d'Halberstadt. Quan el 962 el papa Joan XII va decretar l'establiment de l'arquebisbat, semblava que Otó havia abandonat els seus plans de transferència de poder entre aquelles ciutats. Les propietats que pertanyien als convents orientals del bisbat (fundat en 937) es convertien en els territoris del nou l'arquebisbat, i els monjos eren transferits al Convent de Berge. L'església arquebisbal va declarar patró a Sant Maurici, i a més rebia noves donacions i subvencions d'Otó.
La nova província eclesiàstica incloïa les diòcesis existents de Brandenburg i Havelberg i les diòcesis de nova fundació de Merseburg, Zeitz, i Meißen. El bisbat de Lebus s'hi va afegir el 1424. La nova arxidiòcesi era a la vora de les regions de frontera entre les tribus eslaves i el Sacre Imperi, i se suposava que havia de promoure el cristianisme entre els eslaus i tribus foranes. El 20 d'abril de 967, l'arquebisbat fou establert solemnement al Sínode de Ravenna en presència del Papa i l'emperador. El primer arquebisbe fou Adalbert, un antic monjo de Sant Maximí a Trèveris, després bisbe missioner a les terres dels russos, i abat de Weissenburg (Wissembourg) a Alsàcia, que fou elegit a la tardor de 968, i va rebre el pal·li a Roma. A finals d'aquell any era entronitzat solemnement a Magdeburg.
La Diòcesi de Magdeburg era petita; comprenia els districtes eslaus de Serimunt, Nudizi, Neletici, Nizizi, i la meitat de Turíngia del nord, als que Halberstadt renunciava. L'escola de la catedral guanyà importància especialment sota l'eficient administració d'Adalbert. L'escolàstic Othrich es considerava l'erudit més gran dels seus temps. Molts homes eminents s'educaren a Magdeburg.
Othrich fou escollit arquebisbe després de la mort d'Adalbert (981). Gisiler de Merseburg per suborn i frau, obtenia possessió de la seu de Magdeburg, i també reeixia temporalment a governar el bisbat de Merseburg (fins a 1004). Entre els successors dignes de menció hi ha el polèmic Geró (1012-23), Werner (1063-78) que fou mort a una batalla contra Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic; i sant Norbert de Xanten, prominent al segle xii (1126-34) i fundador de l'orde dels Premonstratencs.
L'arquebisbe Wichmann (1152-92) fou més important com a sobirà i príncep del Sacre Imperi Romanogermànic que com a bisbe. Albrecht II (1205-32) es va enfrontar amb Otó II de Brandenburg, marcgravi de Brandenburg (1198-1215), perquè el bisbe havia proclamat la prohibició del Papa contra el marcgravi, i aquesta guerra va assolar l'arquebisbat en gran manera. El 1208 es començà a construir la moderna catedral de Magdeburg, consagrada el 1263, i que restà inacabada. Günther I (1277-79) amb prou feina va evitar un enfrontament seriós amb el marcgravi Otó IV de Brandenburg, que estava enfurismat perquè el seu germà Eric de Brandenburg no havia estat elegit arquebisbe. Els branden burgesos van reeixir finalment forçant Günther i Bernhard (1279-1281) a dimitir, i fent arquebisbe a Eric (1283-1295).
Al segle xiv i XV l'arquebisbat visqué successos de menor importància. Al segle xvi el cardenal Albert de Magúncia (1513-45), a causa de la seva dèbil posició i afectat per una manca continuada de fons, malgrat l'oposició personal a la Reforma Protestant, donà alguna oportunitat a l'extensió de Luteranisme a la seva diòcesi. No és cert que es convertís en un luterà i desitgés retenir el seu domini com a principat secular; també és fals que a la dieta de Kalbe el 1541 hagués consentit la introducció de la Reforma a canvi de tenir els seus deutes pagats. Els seus successors eren el gelós catòlic Joan Albert de Brandenburg-Ansbach (1545-1550), que, tanmateix, podria fer-hi molt poc, i Frederic IV de Brandenburg, el Gran, que morí el 1552.
Els administradors diocesans del principat eclesiàstic foren prínceps seculars que prenien el lloc de l'arquebisbe i, ells mateixos, així com la majoria del capítol de la catedral i els habitants de la diòcesi, eren normalment protestants. Pertanyien a la Casa de Brandenburg. Guillem Cristià de Brandenburg fou fet presoner el 1631 i enviat a la catòlica Viena. A la pau de Praga de 1635 l'arquebisbat de Magdeburg va passar a August de Saxònia-Weissenfels. Al tractat de Westfàlia (1648), l'expectativa sobre l'arquebisbat fou promesa a Brandenburg-Prússia a la mort d'August. Quan el príncep saxó va morir el 1680, l'arquebisbat fou secularitzat per Brandenburg i convertit en el ducat de Magdeburg.
Les parròquies catòliques i abadies de l'àrea de l'anterior arxidiòcesi es posaren sota supervisió de l'Arxidiòcesi de Colònia el 1648. El 1821, l'àrea fou transferida a la Diòcesi de Paderborn. El 1994 es va fundar a l'àrea la diòcesi de Magdeburg.
L'arquebisbe de Magdeburg era el metropolità de la província eclesiàstica de Magdeburg (dissolta de facto el 1648). També ostentava el títol honorari de Primas Germaniae, i en certs moments el títol d'elector de Magúncia. Les sufragànies de Magdeburg eren:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
