Arnulf (pipínida)

Arnulf o Arnoul fou un duc pipínida citat el 704 i el 723. Era fill de Drogó, duc de Xampanya i d'Adaltruda. Drogó al seu torn era fill de Pipí d'Héristal, majordom de palau, i de Plectruda.

Arnulf

Biografia
Naixement	valor desconegut valor desconegut
Mort	723 (Gregorià) valor desconegut
Activitat
Ocupació	aristòcrata
Altres
Títol	Duc
Família	Arnulfians
Pares	Drogó de Xampanya   i Adaltruda
Germans	Godofreu Pepin Hug de Xampanya

Biografia

Fou criat amb els seus germans per la seva besàvia maternal Ansefleda^[1] Un fals acte del 704 el cita com a «duc dels burgundis», que August Digot identifica amb el duc de Borgonya que menciona, desgraciadament sense designar-lo, l'autor de la Vita Boniti i al que sant Bonet va incitar amb èxit a sotmetre's.^[2] Basant-se en l'edat d'Arnulf, probablement encara menor, aquesta identificació continua sent improbable, el duc dels borgonyons conegut en aquesta època era el seu pare Drogó. El 714, el seu avi Pipí d'Héristal el va excloure de la seva successió com a majordom del palau i va escollir com a successor el seu cosí Teodebald.^[3]

Va heretar no obstant diversos dominis i va efectuar dues donacions a favor del monestir d'Echternach, la primera el 715 d'un domini situat a Bollendorf, i la segona el 721 d'una vinya a Klotten.^[3]

Però Carles Martell, fill de Pipí d'Héristal i de la seva concubina Alpaida, aprofitant una guerra entre la Nèustria i Austràsia va agafar la direcció dels austrasians, i va rebutjar als neustris, apartant llavors a la regent Plectruda i al majordom Teodebald, i apoderant-se del poder el 717^[4] El 723, Arnulf va conspirar amb els seus germans Godefreu i Pipí i es va revoltar, però fou sotmès per Carles Martell. Aquesta revolta fou d'altra banda de feble amplitud, ja que Pierre Riché ni l'esmenta^[3][5] Carles Martell va empresonar llavors a Arnulf i un dels seus germans, probablement Pipi, als que va deixar morir captius.^[6]

Notes i referències

1. Settipani, 1993, pàg. 161-163.
2. Auguste Digot, Histoire du royaume d'Austrasie, 1863, Nancy.
3. Settipani, 1993, pàg. 162.
4. Settipani, 1993, pàg. 166.
5. Fundació fur Medieval Genealogy: Drogó
6. Settipani, 2000, pàg. 107.

Bibliografia

• Pierre Riché, Les Carolingiens, une famille qui fit l'Europe, Paris, Hachette, col. «Pluriel», 1983 (reimpr. 1997), (ISBN 2-01-278851-3)
• Christian Settipani, La Préhistoire des Capétiens (Nouvelle histoire généalogique de l'auguste maison de France, vol. 1), ed. Patrick van Kerrebrouck, 1993 (ISBN 2-9501509-3-4)
• Christian Settipani, «Les origines des comtes de Nevers», a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, (ISBN 1-900934-01-9), p. 85-112