From Wikipedia, the free encyclopedia
L'armeni mitjà (armeni: միջին հայերեն o կիլիկյան հայերեն), també anomenat armeni de la Cilícia,[1] tot i que l'últim terme pot confondre's amb dialectes moderns, correspon al segon període de l'armeni escrit i és la llengua emprada en molts llibres publicats entre els segles xii i xviii. Ve després del grabar (armeni antic) i abans del ashkharhabar (armeni modern).[2]
միջին հայերեն o կիլիկյան հայերեն | |
---|---|
Tipus | llengua i llengua històrica |
Ús | |
Autòcton de | Altiplà d'Armènia, Cilícia |
Estat | Armènia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees armeni | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet armeni |
Codis | |
ISO 639-3 | axm |
Glottolog | cap valor |
Linguist List | axm |
IETF | axm |
El grabar era predominantment una llengua sintètica, mentre que l'armeni mitjà, durant el període d'influència ashkhrabar, va rebre influència aglutinatives i analítiques.[3] Referent a això, l'armeni mitjà és una etapa de transició des de l'armeni antic a l'armeni modern o ashkharhabar. Tot i que l'armeni modern es va començar a formar sota condicions de fortes diferències dialectals, el declivi de les tradicions de la literatura i manuscrits antics el va propicar.[4] L'armeni mitjà es destaca per ser la primera forma escrita de l'armeni que mostra qualitats sonores de tipus occidental, i per introduir les lletresօ i ֆ.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.