escriptor espanyol From Wikipedia, the free encyclopedia
Armando Palacio Valdés (Entrialgo, Llaviana, Astúries, 4 d'octubre de 1853 – Madrid, 29 de gener de 1938) va ser un escriptor i crític literari espanyol dins del corrent del realisme literari.
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Armando Palacio Valdés, a Mundo Gráfico, retratat per Compañy. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Armando Francisco Bonifacio Palacio y Rodríguez Valdés 4 octubre 1853 Entrialgo (província d'Astúries) |
Mort | 29 gener 1938 (84 anys) Madrid |
Sepultura | Cementerio Municipal de La Carriona (en) |
Formació | Universitat d'Oviedo |
Activitat | |
Ocupació | escriptor, crític literari, novel·lista |
Membre de | |
Moviment | Literatura realista |
Nom de ploma | Armando Palacio Valdés |
Família | |
Germans | Atanasio Palacio Valdés Leopoldo Palacio Valdés |
Parents | Eduardo Palacio-Valdés, nebot |
Va estudiar el batxillerat a Oviedo. Es va relacionar amb joves intel·lectuals com Leopoldo Alas ("Clarín") i Tomás Tuero.
Va estudiar dret a Madrid. Va dirigir la Revista Europea, on hi publicà articles que després reuni a la seva obra, Semblanzas literarias. Escriví també com a crític literari en col·laboració amb Leopoldo Alas, La literatura en 1881. Quan morí José María de Pereda el 1906, ocupà la vacant a la Real Academia Española.
.
La seva primera novel·la va ser El señorito Octavio (1881), pero la celebritat li arribà amb Marta y María (1883), ambientada en la ciutat fictícia de Nieva, que en realitat representa a Avilés.
El 1929 publicà el seu Testamento literario, on exposa els seus punts de vista sobre filsofia, estètica, societat, etc. am records i anècdotes de la seva vida.
Les seves Obras completas van ser editades per Aguilar a Madrid el 1935; el seu epistolari amb Leopoldo Alas «Clarín» el 1941.
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: José María de Pereda |
Reial Acadèmia Espanyola Cadira k 1920-1938 |
Succeït per: Ángel González Palencia |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.