Aristòfanes de Bizanci

Aristòfanes de Bizanci (en llatí Aristophanes, en grec antic Άριστοφάνης) fou un escriptor grec, fill d'Apel·les. Va viure a Alexandria vers el 264 aC durant els regnat de Ptolemeu II Filadelf (284 aC-246 aC) i Ptolemeu III Evergetes I (246 aC-222 aC) i va tenir la direcció de la Biblioteca d'Alexandria.^[1]

Aristòfanes de Bizanci

Biografia
Naixement	257 aC Bizanci (Turquia)
Mort	c. 180 aC (76/77 anys) Alexandria (Egipte)
Director de la Biblioteca d'Alexandria
200 aC – ← Eratòstenes – Aristarc de Samotràcia →
Activitat
Camp de treball	Homeric scholarship (en)
Ocupació	lexicògraf, bibliotecari, lingüista, gramàtic
Període	Període hel·lenístic
Professors	Cal·límac de Cirene i Zenòdot d'Efes
Alumnes	Aristarc de Samotràcia

Va ser deixeble d'Eufrònides de Corint,^[2] Zenòdot d'Efes i Erastòtenes i mestre del cèlebre Aristarc de Samotràcia. Va fundar una escola a la ciutat i va fer una gran feina pel coneixement de la llengua i la literatura grega. Fou l'introductor dels accents a la llengua grega. Va escriure obres sobre Homer, Plató i Aristòtil. Dels seus escrits només es conserven alguns fragments.

Referències

1. «Aristòfanes de Bizanci». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. (Euphronides, Εὐφρονίδης) fou un escriptor grec natural de Corint, que és esmentat entre els mestres d'Aristòfanes de Bizanci. Se l'esmenta a Suides (Suidas. s. v. Ἀριστοφάνης.)